Biografia
Obra
Dietari
de guerra, exili retorn
Documentació
Article
aparegut a El Periodico el 01/02/02 per Jaume Fabre / Josep
M. Huertas
Raimon d'Abadal i Calderó (Vic, 1862 - Rupià, Baix Empordà,
1945) va ser un polític típic de la Lliga Regionalista amb
totes les seves virtuts i totes les seves contradiccions. Va participar
en la fundació del partit l'any 1901 i sempre hi va ocupar algun
càrrec al llarg de 35 anys: regidor dues vegades, senador entre
l'any 1907 i el 1918, president de l'Assemblea de Parlamentaris el 1917
i president del partit els anys 30.
Abadal, advocat de professió, era un propietari rural important
a les comarques d'Osona i el Lluçanès que va augmentar les
seves possessions al casar-se, ja a la quarantena, amb Mercè Fonsdeviela,
filla del marquès de la Torre, terratinent destacat de l'Empordà,
amb qui va tenir una sola filla, Maria.
No va passar en cap moment dificultats econòmiques, i així
va poder dedicar el seu esforç a la seva doble vocació:
la jurídica i la política. En l'àmbit de la primera
va formar part d'un bufet destacat amb els advocats Almeda i Puig de la
Bellacasa, i l'any 1924 va presidir el Col.legi d'Advocats, circumstància
que el conduiria dos anys després a la presó durant uns
quants dies i més tard al desterrament, a Alcalà de Xivert
(Castelló). La causa va ser la negativa de la junta que presidia
a traduir al castellà la guia judicial de la institució.
Com a polític, va intentar sempre mediar entre les diferents tendències
de la Lliga. Molt aviat es va adonar, a l'esclatar la guerra civil, que
s'enfonsarien els ideals pels quals havia lluitat, però tot i així
va optar pel mal menor, la victòria dels militars i el retorn de
l'ordre.
Al tornar de l'exili va vendre la torre de Sant Gervasi on vivia i es
va traslladar a un pis de l'Eixample, on no va trobar mai l'espai que
necessitava per treballar amb tranquil.litat. Amb 77 anys, es va retirar
de qualsevol activitat. Va ser depurat del Col.legi d'Advocats i se li
va obrir un expedient de responsabilitats polítiques. I és
que el franquisme, malgrat que els dirigents de la Lliga li haguessin
manifestat la seva adhesió, va desconfiar sempre d'ells.
Links
[index]
[obres
en català][obres en castellà][obres
autors estrangers][links][articles][correu]
|