|
||||||||||||||
Andreu Avel·lí Artís (Barcelona, 1908). Narrador, dramaturg. Amb estudis de Belles Arts i Arts Gràfiques. Sempronio sha dedicat professionalment al periodisme i ha col·laborat en nombrosos diaris i revistes (Mirador, Destino, Avui, La Vanguardia...). Va ser director del setmanari Tele Estel, de les primeres emissions en català de TVE i va col·laborar a Ràdio 4, a partir de la seva inuaguració. Pel que fa al teatre, cal esmentar La impassible (1935), Les flors del mal (1947), Els fugitius de la Plaça Reial (1964) i la sarsuela, La canción del Paralelo. Nomenat Cronista Oficial de la ciutat per lAjuntament de Barcelona, ha escrit nombroses obres que demostren els seus coneixements i interès pel passat de la ciutat, amb un estil periodístic, àgil i amè: Clar i català (1972), Aquella entremeliada Barcelona (1978), Barcelona era una festa (1980), Quan Barcelona portava barret (1983), Barcelona bitllo, bitllo (1986), Barcelona es confessa a mitges (1994), amb reproduccions de dibuixos (Ramon Casas, Picasso, Dalí...) i dibuixos originals. De fet, interessat per lart (Retrats de Ramon Casas, 1970) i ell mateix dibuixant i pintor, ha il·lustrat de vegades les seves col·laboracions i ha fet exposicions de pintura. Aquella entremeliada Barcelona Barcelona bitllo, bitllo Barcelona era una festa Barcelona es confessa a mitges Els fugitius de la Plaça Reial Quan Barcelona portava barret
[index] [obres en català][obres en castellà][obres autors estrangers][links][articles][correu]
|