|
||||||||||||||
Los atracadores Los atracadores es divideix en tres parts i un epíleg: Libro de la inquietud, Libro de la violencia i "Libro de la muerte". Lepíleg porta per nom Cero. Cadascun dels llibres sestructura en tres capítols, numerats, que passen del Uno, Dos Tres en el primer a Dos, Uno i Tres, en el següent i a Tres, Uno Dos, en el "Libro de la muerte". El desordre no es deu al caprici de lescriptor sinó que el propòsit que lestructura novel·lística correspongui a unes realitats psicològiques. Dit duna altra manera, a lacoblament de la forma amb el ser i la circumstància dels protagonistes: Ramón Orea o Chico Ramón, Carmelo Barrachina o Compare Cachas i Vidal Ayuste o el Señorito. Chico Ramón és el Uno, Compare Cachas el Dos i el Señorito, el Tres. Els números els escull el propi Señorito quasi a latzar, per tal que en presència de les seves víctimes no caiguin en el descuit de dir-se pels noms. La narració té un ritme cinematogràfic (la novel·la tingué la seva versió cinematogràfica). La trama imita el sistema narratiu del thriller americà o de la série noire francesa. Lescenari és la Barcelona de principis de la dècada dels cinquanta, on lautor treballa com a policia. Fill dun operari de lEspaña Industrial, acomidat per aaseures quan passava Franco en una de les seves visites oficiales, Chico Ramón és obrer dell mateix. També juga a futbol en un equip de Tercera Divisió i espera un bon futur en aquell esport. En lanomenada Terra Negra, entre el port i el Morrot, coneix al Señorito i a Compare Cachas. Compare Cachas és un deficient mental amb una obsessió desmesurada per les armes de foc. Inútil per la feina, dorm en la boca del metro o en els bancs de la Plaça de les Glòries, després que el seu pare el fes fora de casa. El Señorito és el fill únic dun conegu lletrat, i malgrat que és llest i lúcid, prolonga la carrera de lleis de manera interminable. Els tres comencen atracant farmàcies de torn nocturn. Els anomenaven los corteses, perquè solien acomiadar-se amb bones maneres i agraint irònicament el furt. En el robatori a un cinema, Cachas mata un home, quan tractava dagafar una pistola que estava oculta en un calaix. En un obscur incident, el Señorito assassina a un tintorer i a la seva dona. La víctima es feia passar per mag i abusà dIsabel, la germana de Chico Ramón per qui Vidal Ayuso se sentia atret de forma confusa. Lesposa del tintorer presencia el crim i el Señorito acaba matant-la. Mentre el tercet buida un meublé, Compare Cachas torna a matar en ser atacat. Els agafen un diumenge al matí mentre Chico Ramón juga un dels seus partits. Apresen Compare i maten a Chico Ramón, quan intentava fugir. El Señorito aconsegueix i refugia en el pis duna amant del seu pare. Allí descobreix un senzill taller de fotografia: la innocent devoció daquell advocat. En lestudi buit, el Señorito se suïcida amb un sublimat corrossiu. Don Alfredo Yuste es sobreposa a la seva pròpia desesperació i sofereix a defensar a Compare Cachas. Però un tribunal militar el condemna a mort i el Govern aprova la sentència. Li donen garrot, sense que compregui molt bé la seva responsabilitat. A lepíleg, el mateix autor entra i surt del seu llibre després de presenciar lexecució. La novel·la acaba amb un al·legat contra la pena de mort, expressat entre línies per a sortejar la censura del sistema. Como ya dijimos, la trama se reduce a un pretexto esquematizado. El valor de lobra rau en el brillant estudi psicològic duns éssers, que poc després es denominarien e rebels sense causa. El Señorito és un homosexual reprimit, temptat i esporuguit per les dones, que mata para venjar labús duna noia amb qui només ha parlat dues vegades durant la seva vida. El seu ressentiment contra la societat es tradueix amb una rancúnia cap a ell mateix, per la seva condició dinvertit. La violencia de Ramón és venjativa, de la qual vol fugir instintivament quan es troba amb els seus nous amics a la Tierra Negra. Dues vegades destrueix simbòlicament Compare Cachas al pare, que el fa fora de casa i li retira la paraula. Al contrari que el Señorito que es refugia en laltra casa del pare, una metàfora de sentit evagèlic, per morir. De lepíleg i del discurs de don Alfredo Ayuso, en la fallida defensa de Compare, sen desprèn una culpabilitat col·lectiva, en el destí dels atracadors i de les víctimes.
[index] [obres en català][obres en castellà][obres autors estrangers][links][articles][correu]
|