|
|||||||
Walter Benjamin (Berlín 1892 - Portbou 1940) Assagista i filòsof alemany, de família jueva. L'amistat amb el filòsof jueu Gershom Scholem determinà el seu apropament al sionisme, combinat amb tendències progressistes, influïdes pel marxisme. Escriví Der Begriff der Kunstkritik in der deutschen Romantik (El concepte de la crítica d'art dins el romanticisme alemany, 1920), on desenvolupà el concepte de crítica, que considerà com a immanent a tota veritable obra d'art. Del 1923 al 1925 preparà la tesi doctoral, que li fou refusada per la universitat de Frankfurt: Ursprung des deutschen Trauerspiels (Origen de la tragèdia alemanya, 1928). El 1933 es veié obligat a escriure amb pseudònim, i després hagué d'emigrar a París. Allí conegué Brecht i col·laborà amb Adorno i Horkheimer a l'Institut für Sozialforschung. El 1936 publicà Das Kunstwerk im Zeitalter seiner technischen Reproduzierbarkeit (L'obra d'art en l'era de la seva reproductivitat tècnica). Se suïcidà a Portbou fugint dels nazis. "El pañuelo" dins "Historias y relatos" Article publicat a “La Vanguardia” el 30/04/03 per Jordi Llavina Walter Benjamin en Portbou La moda del relato real, que ha cobrado una fuerza inusitada con el éxito de la novela de Javier Cercas, parece que va cuajando. Justo Navarro, excelente narrador, ha publicado una novelita muy discutible sobre la vida de Gabriel Ferrater, que me digo que pondrá los pelos de punta a los que trataron a menudo al poeta de Reus, y hasta a los que le conocen por su obra y se han dejado deslumbrar en alguna ocasión por el aura del mito. La mezcla de ficción y realidad de lo más legítima, claro se realiza en esa novela de forma, a mi modo de ver, harto gratuita. Eso sí: ciertas recurrencias narrativas como en el “Salamina”, como en las novelas de Marías y esa tesis de que Ferrater aprendía nuevas lenguas para olvidar las palabras en las lenguas extranjeras en que hablaba a algunas de sus mujeres tienen empaque y buena disposición literaria. La novela de Navarro se deja leer, y la verdad es que con auténtico placer. El italiano Bruno Arpaia ha publicado La última frontera que, por una coincidencia con un título ya existente, aquí y en Francia no se ha podido traducir con el nombre original, “El ángel de la historia”. Arpaia nos sitúa en la Europa convulsa de los años treinta y cuarenta. La Europa de la guerra de España y del ascenso del nazismo. La que está a punto de sufrir la tragedia de la Segunda Guerra Mundial. La Europa del holocausto. La novela tiene dos protagonistas. Por un lado, Laureano Mahojo, hijo de la imaginación de Arpaia: un ex combatiente republicano que ha vivido las de Caín y que acaba buscándose la vida trapicheando con el contrabando en la frontera catalano-francesa. La misma frontera la última, por supuesto en que un buen día se tropezará nada menos que con Walter Benjamin. Un Benjamin derrotado, que ya no puede con su alma ni con ese peso excesivo de la historia que le agobia como judío perseguido. Un Benjamin que esperaba la sentencia de ese ángel de la historia que ha optado por hacer mutis por el foro o, tal vez, por mostrar lo más zafio de la especie humana en ese pedazo de mapa europeo. La idea de Arpaia es buena: mostrar la contradicción entre dos espíritus radicalmente distintos que, al fin y al cabo, luchan por unos mismos ideales: el de la libertad, el de restituir la dignidad al género humano. Por un lado, pues, el hombre de acción, joven, expeditivo; por el otro, el sabio aniquilado por las circunstancias. Los compañeros de Mahojo son Mercedes, Ana María, Mariano... Los de Benjamin: Hannah Arendt, Georges Bataille y, un poco más lejos, Brecht y Adorno. La profunda decepción, el desaliento creciente de Benjamin (que ve zarpar hacia América a muchos de sus amigos y colegas: él no puede, está sin visado, las fuerzas le abandonan); su hastío moral y su terrible cansancio físico; su incapacidad para una vida parcamente doméstica y de todo punto acechada por el peligro... todo esto está muy bien narrado en la novela de Arpaia. Por el contrario, la historia de Laureano que es la de tantos españoles que lucharon en la Guerra Civil, y de tantos europeos que lucharon por una Europa libre resulta un poco tostón. El lector debe tragarse más de 200 páginas antes de llegar al encuentro entre los dos. En el ínterin, las dos historias en paralelo repito: la del alemán, muy interesante nos van adentrando en el dolor de la historia y nos dibujan las heridas de la guerra española y las de la persecución judía. Heridas, al cabo, incurables. O, para decirlo con el aforismo del escritor polaco Stanislaw Jerzy Lec, judío como Benjamin: “Las heridas cicatrizan, pero las cicatrices crecen con nosotros”. Article publicat al diari Avui el 06/08/02 per Jordi Serrat Gairebé
62 anys després del 26 de setembre de 1940, dia de la tràgica
mort del pensador alemany de família jueva, que es va suïcidar
a Portbou fugint de la persecució nazi, aquesta localitat fronterera
de l'Alt Empordà va fer ahir un pas important per la memòria
de Walter Benjamin. L'arquitecte britànic Norman Foster va fer
una primera visita a la població i va interessar-se per l'immoble
que acollirà el futur centre d'estudis dedicat al filòsof.
La idea és que sigui un centre de pensament on hi hagi una biblioteca
i una mediateca sobre temes relatius a la diàspora i a l'exili,
per atreure estudiosos i organitzar seminaris d'alt nivell internacional. Article publicat a La Vanguardia el 15/08/2002 per Jordi Joan Baños Foster homenajeará a Benjamin Norman Foster
volverá a trabajar en Cataluña al haber aceptado el reto
de convertir las ruinosas Casas Consistoriales de Portbou en sede de la
Fundación Walter Benjamin. El célebre arquitecto inglés
anunció ayer su decisión tras visitar el conmovedor monumento
a Benjamin que hay en esta localidad de la mano de su autor, el israelí
Dani Karavan, e incluso antes de ver por completo el edificio sobre el
que tendrá que trabajar. Article publicat al diari Avui el 29/12/00 per Lluís Izquierdo Tornar a Walter Benjamin és reconsiderar un escriptor que segueix rondant els clars laberints de la manera de viure contemporània. Entre lopacitat del que és real i la clarividència de la seva ploma, lescriptor posa la sonda al sentit de les coses des duna curiositat inesgotable. Com va dir un dia Hannah Arendt, Benjamin és un bussejador que, des de labisme on especula, emergeix amb la perla de la il.luminació. A partir del 1920, va escriure diversos estudis i assajos sobre el Romanticisme alemany i Goethe, però després la dimensió de lescriptor assagista exemplar va desembocar en una estètica de la investigació a la ciutat i les seves transformacions. Les seves pàgines sobre poemes de Friedrich Hölderlin o sobre la poesia de Bertolt Brecht són comparables als estudis citats, i més incisives. Des de la petitesa i el detall, Benjamin va saber entreveure i donar compte de la situació cultural a lEuropa dels anys 30. Historias y relatos, que publica Muchnik, ve a complementar els seus assajos, i és tan creatiu com aquests escrits. Llegir el que diu sobre el narrador, Franz Kafka o lexperiència, i recórrer aquestes breus ficcions, és situarse en el lloc de la seva passió: la prosa. En aquests relats, traduïts amb rigor al castellà per Gonzalo Hernández, Benjamin explora i avança amb morositat. La paraula banc, per posar un exemple que només donarà el seu relleu precís al llegir Myslowitz Braunschweig Marsella: La historia de un fumador de hachís, emblematitza locasió de perdre diners, gràcies a una distracció i a la voluntat de viure, animada a més per lhaixix i el cafè. Els elements fortuïts i els calculats juguen les seves cartes en les històries, en què només serveix el càlcul latent de lartista distret i locasió imprevisible dun esdevenirse que va a trobarlo. La firma, subrelat inclòs a Cuatro historias, revela com Schuwalkin, un humil uixer, diu que el canceller Potemkin firmarà els expedients que els alts funcionaris li sol.liciten. Però en lloc del seu nom apareix repetit a cadascun dells el de Schuwalkin. El lector simagina que o Potemkin està tan esgotat que transfereix el poder, o és que novament el poder ha fet una broma insultant. A les pàgines dHistorias y relatos es reiteren motius de record i oblit, de detalls macabres i eròtics, de la superstició i la racionalitat. Però narrativament el que importa és la consciència de lautor de les seves estratègies. El pañuelo nés un exemple exacte: un capità mariner explica una història sobre la seva atracció per una dama que posseeix un mocador amb un anagrama que és un escut amb tres estrelles. El capità explica com algú la va salvar més tard de caure al mar i va obtenir un gràcies comparable al mateix que va merèixer abans el capità al recollir-li el mocador durant la travessia. El capità és el narrador real i Benjamin, el mer transmissor escrit. Relat dins del relat. Però el que és fantàstic és que, ja fora del relat mariner, però dins de la història de Benjamin, lautor entreveu a terra el capità que había desplegado un pañuelo y lo agitaba al viento. Aquesta història, que sacaba en el muelle de Barcelona, don surt el vaixell que portarà lescriptor a Eivissa, sinicia amb una imatge, la del cuadro incomparable que ofrecía Barcelona desde el barco. Benjamin refereix la història del capità, però qui explica la història real és lúltim. Trenats entre la subtilesa i el divertiment, aquests relats són una festa per al lector. I justifiquen que Barcelona tingui davant el port uns jardins dedicats a Benjamin en què alguna dama sabrà sentir-se reconeguda. http://www.wbenjamin.org/walterbenjamin.html The Walter Benjamin Research Syndicate http://www.hum.uva.nl/benjamin/ The International Walter Benjamin Association http://www.walter-benjamin.org/deu/gesellschaft.htm Die Internationale Walter Benjamin Gesellschaft http://www.tasc.ac.uk/depart/media/staff/ls/WBenjamin/WBindex.htm Walter Benjamin, materials by Lloyd Spencer http://www.alchemind.org/2JCL/2JCL21.htm Walter BenjaminÕs On Hashish & The Aesthetic Dimensions of Prohibitionist Realism By Scott J. Thompson http://www.silcom.com/~dlp/Passagen/wblinks.html benjaminiana interneti
[index] [obres en català][obres en castellà][obres autors estrangers][links][articles][correu]
|