Vam sortir, com sempre, molt aviat al matí per poder arribar a temps de visitar Còrdova. Ja havíem estat a la ciutat en una altra ocasió però ens va agradar molt i teníem ganes de tornar a visitar-la.Còrdova: El seu monument més important és la Mesquita, que data de l'edat mitjana. També hi destaquen el pont romà sobre el Guadalquivir, la torre de la Calahorra, l'Alcàsser, la plaça de la Corredera, la Sinagoga, el Cristo de los Faroles i la Calleja de las Flores.La mesquita de Còrdova, convertida des del segle XIII en la catedral de Còrdova, és el monument més important de l'art andalusí.El seu arquitecte és desconegut, però se sap que la mesquita fou construïda entre el 785 i el 788 sota el regnat d'Abd-ar-Rahman I a partir d'una església cristiana del segle V,L'edifici està en un perfecte estat de conservació, tot i que al segle XVI s'hi va construir una catedral cristiana a la part central i el minaret es convertí en un campanar cristià.La mesquita de Còrdova representa una meravella per al conjunt de la història de l'art; és la tercera mesquita més gran del món, després de la mesquita de la Meca i de Casablanca, i va servir de model per a totes les construccions posteriors en l'àmbit de l'Islam occidental. La funció de la mesquita, per la seva banda, era clarament religiosa, tot i que, alhora, disposava d'una finalitat política amb les seves oracions. La sala d'oració, o haram, que està formada per un bosc de 514 columnes, utilitza el sistema constructiu de l'arquitravat i elvoltat. L'interior disposa d'una il·luminació adequada gràcies a la gran alçada que aconsegueix el nivell de l'edifici. En un edifici religiós, com és el cas d'aquesta mesquita, hi ha diversos elements simbòlics: a la zona més oriental, en direcció a la Meca, hi ha un mihrab, punt central de la mesquita on està dipositat l'Alcorà i des d'on es dirigeix l'oració. Per la seua banda, l'orientació de les naus és alhora un element simbòlic.A banda de la muralla, la part exterior està monopolitzada principalment pel pati dels tarongers, o sahn, on hi ha quatre fonts rituals, o sabils, que serveixen per a les ablucions dels fidels. El molí de la Albolafia, també conegut com a roda de la Albolafia, és un molí hidràulic que es troba a la dreta del Guadalquivir, a prop del pont romà, on vam aparcar. Després de fer una petita volta pels estrets carrers dels voltants de la mesquita vam seguir camí cap a Carmona, on vam dormir a l’hotel Alcázar de la Reina 4*.Vam fer una volta per la ciutat de Carmona i vam tenir problemes per sopar ja que no trobàvem cap restaurant.

El segon dia vam visitar el conjunt arqueològic de Itàlica, vam pujar fins a Sierra Morena per poder veure les mines de Riotinto, vam visitar l’ermita del Rocio i vam anar a dormir a Matalascañas.Itàlica: Les seves ruïnes es poden veure a tocar de Santiponce (a 9 km nord-oest de Sevilla). Les principals restes són:El Teatre, construït entre el 30 i el 37 i després reformat (60 a 80, i durant el segle II).La ciutat romana, de la que queden les restes d'edificis i carrers. Fou ampliada per Trajà i sobretot per Adrià (zona coneguda per Nova urbs). La part nova es va despoblar al segle III.Es poden veure encara les clavegueres i les cisternes (castellum aquae) de les quals l'aigua passava a les fonts públiques i edificis principals mitjançant canonades de plom.L'amfiteatre, un dels més grans de l'Imperi, amb capacitat per 25000 espectadors. La cavea o graderia tenia tres nivells , de la qual solament resten les dues inferiors i encara parcialment. Al centre una zona d'arena amb una estructura de fusta, on es feien els espectacles en els quals intervenien gladiadors i feres.Les muralles, de les quals es pot veure una part flanquejada per dos torres rectangulars. Són molt interessants alguns dels mosaics que decoren els terres de diferents cases. Mines de Riotinto: és l'explotació a cel obert més gran d'Europa i la tercera del món. El Rocio: ja era quasi fosc quan vam arribar a l'ermita i la veritat és que ens va decepcionar una mica. Es tracta d'unaes quantes cases al voltant d'una ermita neogòtica al costat dels aiguamolls de Doñana.

El dia 28 vam visitar les dunes de Matalascañas, el parc de Doñana, les ruïnes romanes de Milreu, el palau de Estoi i vam anar a dormir a Quarteira.Vam anar en direcció Portugal i vam parar per visitar les ruïnes romanes de Milreu: es tracta d'una vila força ben conservada on es poden veure molts mosaics i algunes piscines amb motius marins. Al costat de les ruïnes romanes també vam visitar el palau de Estoi., un palau d'estil rococó del segle XIX decorat amb moltes escultures i on els colors pastels dominen tots els espais.   

El dia 29 vam visitar la part més bonica de la costa de l’Algarve, de Quarteiora fins al Cap San Vicente. Vam anar a dormir a Lagos.La costa destaca por sus cuevas y grutas abiertas en la roca caliza, especialmente en los alrededores de Lagos, las cuales son accesibles en lanchas. Existen también muchas playas como la de Albufeira, Quarteira...Praia da Coelha: Entre sus acantilados puedes encontrar maravillosos arenales para disfrutar de la cercanía al océano, y uno de esas playas, es la Praia da Coelha y Maré das Porcas, una bonita cala que se conecta con esta playa en los días de marea baja. Para quien no conozca bien esta región, es fácil pasar por alto parajes encantadores a los que se accede por estrecho caminos abiertos en carreteras secundarias. El ‘Caminho das Sesmarias’ es una de esas carreteras, la que une Albufeira con Galé y en la que se abren las puertas de entrada a calas maravillosas como la de Coelha, Castelo, Evaristo y Manuel Lourenço.Coelha es una de esas diminutas calas algarvias que se abren entre dos altos alcantilados convertidos en fabulosos miradores.A simple vista sus dimensiones son reducidas, pero cuando al mar se le antoja separarse de la costa, la playa se amplia hacia el oeste con un bonito y desconocido arenal vecino; la playa Maré das Porcas. Aquesta part de la costa és excepcional amb boniques cales i platges extenses. Molts camins al costat per poder resseguir la costa.Vam continuar per la costa fins arribar al Cap San Vicente: és un accident geogràfic situat a l'extrem sud-oest de la península Ibèrica. Delimita l'extrem occidental del golf de Cadis i és a prop de la localitat de Sagres. Antigament els romans l'anomenaven Promontorium Sacrum, dedicat al Déu Saturn.Al cap hi ha una antiga fortalesa i un far. A Lagos, a 25 km a l'est del cap, Enric el Navegant, infant de Portugal, hi va establir el segle XV una escola de navegació que va impulsar molts dels grans descobriments portuguesos de l'època.Aquí al Cap San Vicente hi havia uns marxants que venien jerseis i altres peces de roba, vam acabar comprant diferents regals per la família. Cap al vespre vam visitar Sagres i Raposseira on vam veure un menhir. A la nit vam sopar i dormir a Lagos i vam aprofitar per passejar per la ciutat il·luminada per molts llums de Nadal.

El dia 30 vam sortir de Lagos i vam passejar una bona estona per les platges del voltant, magnífiques. Uno de los pueblos más pintorescos del Algarve es Carvoeiro, un antiguo asentamiento de pescadores en torno a una preciosa cala, es una de las estampas más pintorescas y atrayentes de esta región, en la que persiste un cautivador 'aire vintage'. Carvoeiro es uno de los destinos turísticos más populares del sur y, a día de hoy,también más exclusivos. Te contamos cuáles son los secretos que hacen este lugar tan especial.Carvoeiro presume de tener una de las calas más bonitas de toda Lagoa; una playa protegida por altos y verdosos acantilados, en los que se fueron construyendo las primeras casas de veraneo.La playa, desde las laderas del acantilado en las que está encajada, tiene una maravillosa fotografía, en la que queda patente el color esmeralda de unas aguas transparentes y apetecibles; de una mar sosegado que en otro tiempo fue testigo de duras batallas contra los piratas. Seguint el nostre camí cap al nord ens vam parar al petit poble de Monchique, on vam poder veure algunes cases interessants. Vam continuar cap a la costa i vam visitar les platges de Monte Clèrigo i Odeceixe-mar.Al vespre vam anar a dormir a Vila Nova de Milfontes.

El dia 31 ja estàvem de tornada i després de travessar Portugal vam anar a dormir a Jerez de los Caballeros. Pel camí vam visitar Serpa, Aroche, Cumbres Mayores i Fregenal de la Sierra. Vam arribar a Jerez amb el temps just d’anar a comprar alguna cosa per fer el Cap d’Any.La primera impresión que el visitante tiene de Serpa es la visión de las grandiosas murallas del Castillo en el que se recortan las puertas de Moura y las de Beja, las únicas que se conservan de las 5 puertas originales. Dentro de la villa el trazado de las calles, que se abren hacia grandes plazoletas donde coexisten la arquitectura tradicional, erudita y religiosa, conceden a Serpa un carácter muy singular que nos proporciona paseos deliciosos. La parte más alta del cerro corresponde al núcleo urbano primitivo, medieval, árabe y cristiano. Aroche: Pueblo que se sitúa sobre una colina, frente a los picos de su nombre, en la parte occidental del Parque Natural de la Sierra de Aracena y los Picos de Aroche. Su casco urbano, declarado Bien de Interés Cultural forma un conjunto de gran atractivo presidido por la Iglesia parroquial con su caracterí­stica torre, que se sitúa junto al Castillo y las murallas almorávides, dentro de las cuales se halla la plaza de toros. Desde este recinto se divisa una panorámica bellí­sima de las dehesas y de los Picos. Otros monumentos de interés son la Ermita de San Pedro de la Zarza, el acueducto romano, el Dolmen de la Belleza, etc.Cumbres Mayores: Municipio situado al norte de la provincia, en el límite con la de Badajoz. El casco urbano, recogido y tranquilo, resume las caracterí­sticas de los pueblos serranos, y cuenta con edificios arquitectónicamente interesantes como el Castillo del siglo XIII (Bien de Interés Cultural) la Iglesia de San Miguel Arcángel (Bien de Interés Cultural) y la Ermita de la Virgen del Amparo.El viajero que quiera acercarse a Jerez de los Caballeros tendrá la oportunidad de conocer una magnífica ciudad salpicada de historia y edificios monumentales, no en vano ha sido declarada Conjunto Artístico Monumental. Por esta ciudad antigua pasaron fenicios, romanos, árabes y cristianos. Pero fueron los Caballeros Templarios los que dejaron una profunda huella en Jerez y en todo el suroeste Extremeño.Los Templarios consolidaron la alcazaba árabe dando lugar a lo que ahora conocemos como la Fortaleza Templaria, y levantaron el recinto amurallado que protegía la ciudad. En la fortaleza se encuentra la famosa Torre Sangrienta, en la que perdieron la vida los últimos Caballeros Templarios de Jerez.Jerez de los Caballeros se encuentra al Suroeste de la provincia de Badajoz, colindante con la frontera portuguesa y asentada sobre una prominencia del terreno con una altura media de unos 500 metros sobre el nivel de mar. Domina la amplísima y extensa vega del río Ardila, afluente del Guadiana con maravillosas vistas panorámicas de sorprendente belleza, sobre todo desde el balcón que constituye su hermoso Parque de Santa Lucía, con el respaldo de sus murallas y la magia de su fortaleza, al fondo.Al entrar en Jerez probablemente nos encontraremos con alguna de las partes de la muralla que aún siguen en pie. A Jerez queia aiguaneu, un dia de Cap d’Any amb neu ...

FOTOS