|
|
L’aigua
de pluja
Durant
molt de temps, recollir aigua de pluja en pous o cisternes i canalitzar-la
per aprofitar-la ha estat la preocupació de moltes societats humanes.
Recordem els castells situats dalt de roques innacessibles que
eren assetjats a l’època medieval. L’única font d’aigua
potable dels seus habitants era la que recollien de la pluja.
La resistència o la rendició podien dependre de l’aigua que
queia del cel.
Segurament,
però, que en aquella època l’aigua de pluja no era exactament
igual a la d’ara. La pluja també pot contaminar l’aigua.
Quan plou les gotes dissolen els contaminants de l’aire que,
d’aquesta manera, arriben al sòl i es filtren a les aigües
subterrànies.
L’aigua
de la pluja acostuma, de manera natural, a ser àcida, però En
les últimes dècades el grau d'acidesa de l'aigua de pluja ha augmentat,
especialment en algunes zones del planeta com Europa central.
S'anomena pluja àcida, i es forma quan la pluja arrossega substàncies
químiques àcides que hi ha suspeses a l'atmosfera, produïts per
l’activitat industrial. L’acidesa de la pluja perjudica
els arbres i els animals i empobreix el sòl. 
|
