{text}Una reflexió sobre el consum exagerat d'aigua

Llacs de pujada i baixada 

No tothom sap que l’aigua d’alguns llacs dels Pirineus es recicla.

Als Pirineus hi ha un munt de llacs que s'utilitzen per obtenir electricitat. En molts casos, estan connectats entre ells a través de canalitzacions subterrànies. L’estany Gento va ser el primer llac dels Pirineus catalans que es va connectar a una central elèctrica, la de Cabdella. Això passava el 1909.  

Als anys 50 es varen excavar un gran nombre de túnels entre els llacs i es varen construir moltes centrals hidroelèctriques. La central de Tavascan (Pallars Sobirà), per posar un exemple, s’endinsa sis-cents metres dins la roca. 

El principi de la hidroelectricitat consisteix a fer passar per les turbines aigua a gran velocitat. Les pales de les turbines es connecten a una dinamo que genera electricitat i passa a la xarxa de distribució. Una forma d’aconseguir que l’aigua agafi velocitat és fer-la caure des d’un punt més elevat a través d’un tub de conducció forçada. L’aigua d’un llac dels Pirineus, per exemple, pot descendir ràpidament dos-cents o tres-cents metres abans no arriba a la central.

Però no se’n pot perdre ni una gota! Cal reciclar l’aigua!

Efectivament: una part de l’electricitat que es produeix activa unes bombes que retornen l’aigua als llacs, durant la nit. En conseqüència, el nivell del llac puja i baixa, de vegades espectacularment, dia i nit. Així passa que acampeu a la vora d’un estany mig buit i quan desperteu és ben ple. Si en teniu l'oportunitat, ho podreu comprovar.