Activitat de text. Ordenar paraules / 1pac01.txa
El relleu de la península Ibèrica
El relleu de la península és irregular i molt muntanyós.
Hi trobem quatre grans unitats de relleu:
- La Meseta central, dividida en dos pel Sistema Central (submeseta nord, submeseta sud) i els Monts de Toledo
- Les unitats perifèriques que envolten la Meseta: les Muntanyes de Lleó, la Serralada Cantàbrica, el Sistema Ibèric i Sierra Morena.
- Les unitats exteriors a la Meseta: el Massís Galaic, les Muntanyes Basques, el Pirineu, el Sistema Mediterrani Català i les Serralades Bètiques.
- Les depressions perifèriques: la Depressió de l’Ebre i la Depressió del Guadalquivir
Trencaclosques d’intercanvi / 1pac02.puz
Refés aquest mapa físic de la península Ibèrica
{mapafis.gif}
Associació normal / 1pac03.ass
Relaciona els conceptes amb el seu significat
|
Meseta Depressió Altiplà Cingle Massís Serralada Vall Cova |
Altiplà a una alçada mitjana de més de 500 m. sobre el nivell del mar Territori enfonsat respecte al nivell de les regions circumdants, sol seguir el curs d’un riu Elevació del terreny amb una superfície més o menys plana, a vegades limitada per una o més cingleres Espadat de roca vertical situat al cim o al pendent d'una muntanya, format en roques resistents a l'erosió Conjunt muntanyós caracteritzat per les seves formes pesades i per una altitud moderada Vast conjunt de muntanyes que forma generalment un sistema de forma allargada Depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per les aigües d'un corrent fluvial Cavitat natural normalment formada a conseqüència de la dissolució de la roca per l'aigua |
Associació complexa / 1pac04.ass
Troba, en el mapa, les següents unitats de relleu
Submeseta nord / Submeseta Sud / Sistema Central / Massís Galaic / Serralada Cantàbrica / Serralada Ibèrica / Sierra Morena / Depressió de l'Ebre / Depressió del Guadalquivir / Serralades Bètiques / Pirineu / Serralades Litorals Catalanes
Associació complexa / 1pac05.ass
Associa cada serralada amb la unitat de relleu
a la que pertany
|
Serralades |
Serres |
|
Sistema Central |
Serra de Gredos Serra del Guadarrama |
|
Serralada Cantàbrica Serralada Ibèrica |
Pics d’Europa Serra del Moncayo Serra d’Albarracín |
|
Sistema Mediterrani Catala Serralades Bètiques |
Serralada Litoral Serralada Pre-litoral Serralada Subbètica Serralada Penibètica |
Sopa de lletres / 1pac06.sop
Troba set serralades de la península Ibèrica
Bètica / Penibètica / Ibèrica / Pirineus / Litoral / Morena / Cantàbrica
Associació normal / 1pac07.ass
Troba la serralada a la qual pertany cada pic
|
Serralada Ibèrica Pirineu Serralada pre-litoral Serralada Penibética Tenerife Serra de Gredos |
Moncayo (2.313) m. Aneto (3.404 m.) Turó de l’Home (1.712 m.) Mulhacén (3.478 m.) Teide (3.718 m.) Peñalara (2.430 m.) |
{moncayo.gif} {aneto.gif} {montseny.gif} {mulhacen.gif} {teide.gif} {peñalara.gif} |
Activitat de text. Ordenar paraules / 1pac08.txa
Els rius de la península Ibèrica
Els rius peninsulars es poden dividir en tres grans grups, segons la seva vessant hidrogràfica: mediterranis, atlàntics i cantàbrics.
Els rius mediterranis provenen del Pirineu, de la Serralada Ibèrica i de les Serralades Bètiques, a més de l’Ebre, que prové de la Serralada Cantàbrica.
Els rius atlàntics provenen del Massís Galaic, de la Serralada Ibèrica i de les Serralades Bètiques.
Els rius cantàbrics provenen de la Serralada Cantàbrica excepte el Bidasoa, que neix al Pirineu.
Trencaclosques d’intercanvi / 1pac02.puz
Refés aquest mapa físic de la península Ibèrica
{mapafis.gif}
Associació normal / 1pac10.ass
Troba les característiques dels rius de cada conca
|
Conca mediterrània Conca atlàntica Conca cantàbrica |
Cabal variable segons l’estació de l’any. A la tardor i la primavera van molt plens, però a l’estiu pateixen un fort estiatge Pateixen un fort estiatge excepte el Miño, que té un cabal regular durant tot l’any Tenen un cabal regular durant tot l’any |
Associació complexa / 1pac11.ass
Separa els següents rius segons la conca hidrogràfica
|
Rius mediterranis |
Ter Llobregat Ebre Túria Xúquer Segura |
|
Rius atlàntics |
Miño Duero Tajo Guadiana Guadalquivir |
|
Rius cantàbrics |
Nalón Sella Nervión Bidasoa |
Associació normal / 1pac12.ass
Relaciona cada riu atlàntic amb un paisatge del seu curs
|
Miño Duero Tajo Guadiana Guadalquivir Tambre |
{miño.gif} {duero.gif} {tajo.gif} {guadiana.gif} {guadalqu.gif} {tambre.gif} |
Desembocadura del Miño El Duero, al seu pas per Toro El Tajo, quan passa per Toledo El Guadiana, a Mértola Còrdova i el Guadalquivir Embassament al riu Tambre |
Sopa de lletres / 1pac13.sop
Troba el nom de vuit rius de la península Ibèrica
Ebre / Ter / Xúquer / Bidasoa / Duero / Tajo / Guadiana / Guadalquivir
Associació complexa / 1pac14.ass
Característiques de les conques hidrogràfiques ibèriques:
|
Rius mediterranis |
Molt cabal a la tardor i a la primavera. Règim irregular Rius curts i poc cabalosos Pateixen un fort estiatge |
|
Rius atlàntics |
Pateixen un fort estiatge Rius llargs Tenen nombrosos afluents |
|
Rius cantàbrics |
Rius curts Cabal regular tot l'any Ries: la desembocadura està envaïda pel mar |
Associació normal / 1pac15.ass
Relaciona cada riu cantàbric amb un paisatge
del seu curs 240x180
|
Nalón Sella Nervión Bidasoa |
{nalon.gif} {sella.gif} {nervion.gif} bidasoa.gif} |
Meandres del Nalón, prop de la desembocadura Baixada del Sella, amb piragües Curs mitjà del Nervión El Bidasoa, a prop del seu naixement |
Associació complexa / 1pac16.ass
Assenyala, en el mapa, els següents rius
|
Miño Duero Tajo Guadiana Guadalquivir Ebre Ter Xúquer Segura |
{riusmut.gif} |
Associació normal / 1pac17.ass
Relaciona cada riu mediterrani amb un paisatge
del seu curs 200 x 140
|
Ebre Ter Llobregat Xúquer Segura Túria |
{ebre.gif} {ter.gif} {llobrega.gif} {xúquer.gif} {segura.gif} {turia.gif} |
Ebre. Assut de Xerta El Ter a l’alçada de la Cellera El Llobregat, prop del seu naixement Imatge del riu Xúquer El Segura neix a les serralades Bètiques El Túria, al pas per Xelva |
Activitat de text. Ordenar paraules / 1pac18.txa
Les costes (1)
La península Ibèrica està banyada al nord per la Mar Cantàbrica, a l’oest per l’oceà Atlàntic, i a l’est per la Mar Mediterrània. Pel sud la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic es comuniquen per l’estret de Gibraltar.
La forma de les costes depèn de la proximitat de les muntanyes al mar i de l’erosió provocada per l’aigua en xocar-hi.
La costa mediterrània és molt variada, amb zones rocoses i platges sorrenques. Són curioses les albuferes, llacs interiors d’aigua salada que es formen en llocs plans amb bancs de sorra acumulats.
La costa balear és del tot mediterrània, amb zones rocoses, platges sorrenques i petites cales.
Activitat de text. Ordenar paraules / 1pac19.txa
Les costes (2)
La costa cantàbrica és rocosa i escarpada. Les muntanyes de la Serralada Cantàbrica arriben gairebé fins al mar i formen penya-segats.
La costa atlàntica té tres zones diferenciades: la gallega, l’andalusa i la canària.
La costa gallega té gran nombre de ries, entrants del mar a la desembocadura dels rius, i molts penya-segats.
La costa andalusa té extenses platges de sorra, i a la desembocadura del Guadalquivir hi ha una extensa zona d’aiguamolls (parc de Doñana).
La costa canària alterna les zones escarpades amb platges sorrenques.
Associació simple / 1pac20.ass
Relaciona cada imatge amb el seu lloc correcte
|
Costa cantàbrica Costa gallega Costa andalusa Costa canària Costa mediterrània Costa balear |
{cantabri.gif} {gallega.gif} {andalusa.gif} {canaria.gif} {meditera.gif} {balear.gif} |
Associació simple / 1pac21.ass
Repassa el significat d’aquests conceptes
|
Cap Golf Arxipèlag Albufera Estret Ria Estuari |
Part de la costa que s’endinsa cap el mar Porció de mar que s’endinsa a la terra Conjunt d’illes molt properes les unes a les altres Llacuna propera a la costa i comunicada anb el mar Franja de mar que separa dues terres properes Entrada del mar cap a l’interior seguint el curs d’un riu Desembocadura d’un riu que es veu afectada per les marees |
Trencaclosques d’intercanvi / 1pac02.puz
Refés aquest mapa físic de la península Ibèrica / {mapafis.gif}
Associació complexa / 1pac23.ass
Separa, segons el mar on es troba, cada accident de la costa
|
Cap d’Ajo Cap de Peñas Punta d’Estaca de Bares Golf de Biskaia Cap Finesterre Golf de Cadis Cap de Creus Cap de la Nao Cap de Palos Golf de Roses Golf de València Golf d’Almeria |
Costa cantàbrica Costa atlàntica Costa mediterrània |
Associació complexa / 1pac24.ass
Separa aquests accidents costaners, segons siguin caps o golfs
|
Ajo Peñas Estaca de Bares Finisterre Creus La Nao Palos Biskaia Cadis Roses València Almeria |
Cap Golf |
Activitat de text. Ordenar paraules / 1pac25.txa
Els arxipèlags
Espanya té dos arxipèlags: les illes Balears, a la mar Mediterrània, i les illes Canàries a l’oceà Atlàntic, davant les costes d’Àfrica.
El relleu de l’arxipèlag de les Balears és poc muntanyós. Destaca la serra de Tramuntana, al nord de l’illa de Mallorca. Les costes alternen els penya-segats amb les platges sorrenques.
El relleu de l’arxipèlag de les Canàries és molt muntanyós. A l’illa de Tenerife s’ho troba el Teide, una muntanya de 3.718 metres d’alçada. A moltes illes es troben cons volcànics.
Associació complexa / 1pac26.ass
Separa les illes segons siguin de l’arxipèlag de les Balears o de les Canàries
|
Mallorca Menorca Eivissa Formentera Cabrera Tenerife Gran Canària Fuerteventura Lanzarote La Palma Gomera Hierro |
Illes Balears Illes Canàries |