El patrimoni natural (CS10) / Continguts

7

8

PAC 4: Espais protegits a nivell mundial

Espais protegits a nivell mundial {monp.gif}

El primer parc nacional del món va ser el de Yellowstone, creat el 1.872 per acord del Congrés dels Estats Units d’Amèrica. El seguiren el parc nacional de Banff, al Canadà (1.885) i el parc nacional de Tongariro, a Nova Zelanda (1.894).

A Europa, on grans espais pràcticament verges són introbables, la figura del parc nacional trigà més a arrelar i s'optà per altres formes de protecció com les reserves o els parcs naturals. Així i tot, a Suècia, es creaven ja, el 1909, els tres primers parcs nacionals europeus (Abisko, Sarek i Stora Sjöfallet) i a partir dels anys 20 es començaren a protegir els millors espais dels països europeus i als imperis colonials que mantenien a Àfrica i Àsia.

Actualment poden trobar arreu del món centenars d’espais naturals protegits. Malgrat tot, la pressió humana sobre els recursos naturals i la contaminació posa en perill molts territoris i espècies.

 

Troba les parelles {6animals.gif}

 

La protecció de la natura a Europa {meurop.gif}

Malhauradament, Europa és un continent molt petit pels milions de persones que hi viuen, i la ocupació del territori és molt important.

En molts dels espais protegits conviuen comunitats o pobles que busquen l’equilibri entre l’explotació racional del territori o dels seus recursos, alhora que els espais de reserva integral preserven les espècies de flora i fauna de la seva extinció.

Desapareguts els grans mamífers després de les glaciacions del període quaternari, la fauna principal són petits mamífers i gran quantitat d’espècies d’aus, moltes de les quals utilitzen Europa pel seu clima benigne a l’estiu i emigren cap a l’Àfrica per estalviar-se el fred de l’hivern.

A la península Ibèrica es troba el Parc Nacional de Doñana, un important refugi per a aus de pas del nord d’Europa cap a Àfrica i on viuen els darrers linxs que queden a Europa.
 

Refés el mapa d’Europa {europa4.gif}

 

Relaciona cada espai natural amb el seu país

Parc Natural de Thayatal

Parc Natural d’Exmoor

Parc Nacional d’Abisko

Parc natural d’Oderthal

Illa de Forlandet

Parc Nacional d’Ordesa

Austria

Gran Bretanya

Suècia

Alemanya

Noruega

Espanya

 

Glaciar de Sarek (Suècia) {sarek.gif}

 

Relaciona cada imatge amb el parc corresponent

Parc Natural de Thayatal (Âustria)

Parc Natural d’Exmoor (Gran Bretanya)

Parc Nacional d’Abisko (Suècia)

Parc natural de Hainich (Alemanya)

Illa de Forlandet (Noruega)

Parc Nacional d’Ordesa (España)

{tayatal.gif}

{exmoor.gif}

{abisko.gif}

{oderthal.gif}

{forlande.gif}

{ordesa.gif}

 

Flamencs al parc nacional de Doñana (Espanya) {doñana.gif}

 

Àfrica, el paradís de la vida salvatge {mafricap.gif}

Molts parcs nacionals d’Àfrica serveixen de conques hidrogràfiques que eviten l’erosió. Manats de mamífers de la sabana aprofiten les aigües de l’estació de les pluges. Àfrica és, de lllarg, el continent dels grans mamífers i de la vida salvatge.

Les caceres indiscriminades dels grans mamífers realitzades en el passat han anat essent substituïdes per safaris fotogràfics, que permeten el contacte amb les espècies sense posar en perill la seva supervivència.

Malgrat tot, el contraban d’ivori i altres parts dels animals (elefants, rinoceronts...) fa que molts furtius es dediquin encara a la cacera d’aquests animals.

 

Refés el mapa d’Àfrica {africa4.gif}

 

Relaciona cada espai natural amb el seu país

Parc Chobe

Parc Kruger

Parc de Masai Mara

Parc d’Etosha

Parc de Kidepo Valley

Parc del Serengueti

Botswana

Sudàfrica

Kènia

Namíbia

Uganda

Tanzània

 

Hipopòtam al parc del Serengeti (Tanzània) {serengeg.gif}

 

Relaciona aquestes imatges de parcs africans

Parc Chobe (Botswana)

Parc Gemsbok (Botswana)

Parc Kruger (Sudàfrica)

Parc de Masai Mara (Kènia)

Parc d’Etosha (Namíbia)

Parc de Kidepo Valley (Uganda)

{chobe.gif}

{gemsbok.gif}

{kruger.gif}

{masaimar.gif}

{etosha.gif}

{kidepo.gif}

 

Caravana al desert del Sahara (Mauritània) {sahara.gif}

 

La protecció de la natura a l’Àsia {masiap.gif}

Àsia és el continent més gran del món, i també el més poblat. Malgrat to, la distribució de la població és molt desigual: grans àrees superpoblades (regions costaneres de la Xina, països del golf de Bengala, el Japó...) i d’altres gairebé desertes (Sibèria i Mongòlia, deserts d’Aràbia, Iraq, Iran i Afganistan...).

El parc nacional de Corbett, a l’Índia, va ser el primer espai protegit a l’Àsia (1.936). És una de les reserves de tigres més importants del món. Al parc Gir, també a l’Índia, hi ha l’únic hàbitat natural del lleó asiàtic, gairebé extingit.

Xina no va començar a protegir els seus espais fins al 1.956, i la pressió humana i d’explotació dels recursos els posen en perill. L’animal més curiós que es conserva als boscos xinesos és l’ós panda, que s’alimenta de tiges de bambú.
 

Refés el mapa d’Àsia {asia4.gif}

 

Relaciona cada espai natural amb el seu país

Reserva de Sunda Island

Reserva de Camp Leaky

Muntanya Kailash

Nanga Parbat. Glaciar de Batura

Parc Nacional de Corbett

Parc d’Angkor

Indonèsia

Borneo

Tibet

Pakistan

Índia

Cambodja

 

Panda de la reserva de Wolong (Xina) {panda.gif}

 

Relaciona cada imatge amb el parc corresponent 180 x 140

Tigre del parc de Corbett (Índia)

Glaciar de Batura (Paquistan)

Dragó de Komodo (Sunda Island, Indonèsia)

Goril:la de Camp Leaky (Borneo)

Muntanya de Kailash (Tibet)

Parc i ruïnes d’Angkor (Cambodja)

{intigre.gif}

{pkbatura.gif}

{inkomodo.gif}

{bogorila.gif}

{tikailas.gif}

{caangkor.gif}

 

Badia de Hoa Lu (Vietnam) {viehoalu.gif}

 

Oceania {oeaniap.gif}

Les illes i litorals d’Oceania alberguen més de 2.000 ecosistemes, que van des dels esculls litorals a espesses selves tropicals.

Austràlia (gairebé tan gran com el continent europeu) compta amb més de 100 espais protegits. A més de les costes (parc de la gran barrera d’esculls) farcides de coralls, el parc nacional Kakadu alberga una tercera part de les espècies animals i vegetals del continent, hi ha els hàbitats dels aborígens (pobles d’entre 20.000 i 35.000 anys d’antiguitat).

Nova Zelanda conserva, en els seus parcs, dos volcans en activitat. I cadascuna dels milers d’illes d’Oceania és una zona a protegir per ella mateixa, degut a la seva bellesa.

 

Refés el mapa d’Oceania {oceania4.gif}

 

Relaciona cada imatge

Parc Nacional de Tongariro (Nova Zelanda)

Parc Nacional de Mount Egmont (Nova Zelanda)

Gran Barrera d’Esculls (Austràlia)

Parc Natural de Kakadu (Austràlia)

Volcans de Mauna Loa (Hawaii)

Parc Nacional de Kalaupapa (Molokai)

{nztongar.gif}

{nzegmont.gif}

{auescull.gif}

{aukakadu.gif}

{maunaloa.gif}

{molokai.gif}

 

Gran barrera d’esculls (Austràlia) {esculls.gif}

 

Amèrica del Nord {amerinp.gif}

A Amèrica del Nord hi ha més territori protegit a través de parcs i reserves naturals que a cap altre indret del món. Al Canadà hi ha 40 parcs nacionals; als Estats Units els parcs nacionals són 50, mentre que a Mèxic en són 41. I això semse comptar les reserves i altres indrets d’interès.

 

Els paisatges, que abasten des del pol nord al Canadà fins a les selves tropicals de Mèxic passant ler les muntanyes i deserts dels Estats Units d’Amèrica, presenten paisatges i protegeixes fauna i flora esplèndidament diversa.

Boscos verges del Canadà {canada.gif}

 

Amèrica central i del Sud {amerisp.gif}

Els parcs nacionals d’Amèrica central protegeixen selves tropicals d’enorme diversitat en fauna i flora. Malgrat la xarxa de parcs i zones protegides, la pressió humana per obtenir aliments i recursos naturals els posa en perill a la majoria de països excepte a Costa Rica, on les lleis de protecció són molt estrictes.

A Amèrica del Sud destaca la conca de l’Amazones, una gran xarxa fluvial que vessa al mar la sisena part de l’aigua dolça mundial. Gràcies a la flora dels boscos amazònics s’obté més del 25 % dels elements farmacèutics mundials, molts dels quals encara no han estat identificats.

La Serralada dels Andes i les planures de la Pampa i la Patagònia, que arriben fins a la Terra del Foc, són els altres grans sistemes ecològics sudamericans. I no ens hem de deixar les illes Galàpagos, al Pacífic, on Charles Darwin va desenvolupar la teoria de l’evolució de les espècies.

 

Refés el mapa d’Amèrica {america.gif}

 

Relaciona cada espai natural amb el seu país

Torres del Paine (Patagònia)

Salto del Angel

Parc de Yosemite

Parc Nacional de Braulio Carrillo

Parc Nacional de Denali

Parc Nacional de Tikal

Parc Nacional de Banff

Parc del Cañón del Sumidero

Xile

Veneçuela

Estats Units

Costa Rica

Alaska

Guatemala

Canadà

Mèxic

 

Espectacluar imatge del Great Canyon (Estats Units) {grancano.gif}

 

Relaciona cada imatge amb el parc corresponent 180x140

Parc de Yosemite (Estats Units)

Parc Nacional de Denali (Alaska)

Parc Nacional de Banff (Canadà)

Parc de Cañón del Sumidero (Mèxic)

Parc de Death Valley (Estats Units)

Parc de Rock Forest (Estats Units)

{yosemite.gif}

{denali.gif}

{banff.gif}

{sumidero.gif}

{death.gif}

{rocfores.gif}

 

Nenúfars gegants al riu Amazones (Brasil) {amazones.gif}

 

Relaciona cada imatge amb el parc corresponent 180x140

Torres del Paine (Xile)

Salto del Ángel (Veneçuela)

Parc Nacional de Braulio Carrillo (Costa Rica)

Parc Nacional de Tikal (Guatemala)

Geiser Tatio. Desert d’Atacama (Xile)

Iguana de les illes Galápagos (Perú)

{paine.gif}

{angel.gif}

{carrillo.gif}

{tikal.gif}

{tatio.gif}

{galapago.gif}

 

L’Antàrtida, patrimoni de la humanitat {antarp.gif}

El continent es troba al voltant del pol sud, en bona part està cobert de gel i és més gran que Europa.

El tractat de l'Antàrtida estableix les bases de la seva protecció. Tot i tenir grans riqueses minerals en el subsol, i malgrat que set països reclamen part del continent com a territori propi (Xile, l'Argentina, Austràlia, França, Nova Zelanda, Noruega i la Gran Bretanya) només hi estan permeses activitats de caire científic.

Tant la flora com la fauna de l'Antàrtida són extremament pobres. Només s'hi troben tres espècies de plantes superiors al litoral occidental de la península Antàrtica, que és la regió que ofereix condicions més benignes per a la vida. No hi ha cap vertebrat terrestre; tots els ocells i mamífers que viuen repartits pel litoral del continent són de vida essencialment marina. I aquesta és molt rica, sobretot en krill, invertebrat que és la base de l’alimentació de les espècies marines.

 

Mapa de l’Antàrtida {antarti4.gif}

 

Refés aquesta imatge espectacular de l’Antàrtida {antar.gif}