CS13. L'edat antiga / Continguts

7

8

PAC 2. Roma. La romanització i el cristianisme

 

Roma i la romanització

Els romans varen imposar als pobles que conquerien la seva manera de viure i la seva cultura: la religió, la moneda, les lleis i institucions, la llengua... d’aquest procés se’n diu Romanització. Els canvis en la manera de viure varen ser, principalment:

La ciutat passava a tenir gran importància. Hi havia l’administració, els serveis i el mercat.

Amb la introducció de l’arada i altres eines, els conreus s’encaminaven a la comercialització i no només al consum familiar.

Relacions basades en el dret romà comú a tothom.

Estructura política centralitzada, dirigida per autoritats nomenades des de Roma.

Implantació del llatí com a llengua d’ús habitual.

Una nova religió, primer basada en el culte a l’emperador i després el cristianisme.

 

L’Imperi Romà al segle II dC {improma2.gif}

 

La ciutat romana {romana.gif}

Els romans varen dissenyar unes ciutats de forma geomètrica: el perímetre era rectangular, els carrers es creuaven perpendicularment formant illes de cases.

El perímetre estava envoltat d'una muralla. Varen inspirar l'urbanisme que encara regeix moltes ciutats europees.

Al mig, on es creuaven els dos carrers principals (el cardo i el decumanus) hi havia el fòrum, que és on hi havia els edificis públics importants: els palaus, els temples i el mercat.

Hi havia barris humils, amb blocs de pisos i males condicions higièniques, i barris rics, amb cases d'una o dues plantes i un pati central.

 

A què es refereix cada part d’una ciutat?

Fòrum

Temple

Teatre

Arc de Triomf

Circ

Termes

Circ

Vila

Amfiteatre

Basílica

Plaça principal. Lloc de reunió. Hi havia les basíliques, els temples i les botigues

Lloc on es feien ofrenes als déus

Lloc on es celebraven representacions artístiques

Monument en honor dels generals que aconseguien victòries

Lloc on es feien curses de quadrigues

Lloc on es prenien banys d’aigua calenta i freda, es feia gimnàstica i massatges

Lloc on es fan espectacles i curses de carros

Habitatge rural

Lloc per les lluites de gladiadors, jocs i altres espectacles

Lloc on se celebraven les relacions comercials o l’administració de justícia

 

Dirigeix-me al lloc adequat

Vull anar al lloc on es reuneixen tots els ciutadans

Acabo d’arribar d’un viatge llarg i vull rentar-me i que en facin un massatge

Se celebra una cursa de quadrigues. On he d’anar?

He de fer de testimoni d’un judici

He tingut sort i vull donar gràcies als déus

Avui lluiten dos gladiadors famosos. On els veuré?

Fòrum

Termes

Circ

Basílica

Temple

Amfiteatre

{forum.gif}

{terma.gif}

{circ.gif}

{basilica.gif}

{temple.gif}

{amfitea.gif}

 

Relaciona cada concepte

Tribú

Patrici

Plebeu

Cònsol

Centurió

Legionari

Legió

Trirrem

Representant del poble al Senat

Noble descendent dels antics terratinents

Individu d'origen no noble que formava part de la classe social més popular

Magistrat suprem de la república romana

Dirigia una tropa de 100 legionaris

Mercenari que cobrava un sou per lluitar amb l’exèrcit romà

Cos de l’exèrcit romà

Nau de guerra grega i romana, moguda per tres fileres de rems

 

Qui era cada Déu, per als romans?

Júpiter

Juno

Mart

Diana

Apolo

Venus

Neptú

Mercuri

Déu del cel, rei dels déus

Germana i dona de Zeus

Déu de la guerra

Deessa de la cacera

Déu de les arts i del sol

Deessa de l’amor

Déu del mar

Déu dels lladres i dels comerciants

 

Troba vuit Déus romans

Júpiter / Juno / Mart / Diana / Apolo / Venus / Neptú / Mercuri

 

Els ensenyaments de Jesús

Jesús va viure a Palestina quan aquest territori formava part de l’Imperi Romà. Tot el que sabem de la seva vida es troba als quatre Evangelis, que varen escriure els seus deixebles Mateu, Marc, Lluc i Joan.

Els evangelis no ens expliquen la seva vida detallada ni com es vivia en l’època. Només ens parlen de la seva doctrina:

La salvació és la unió de l’home amb Déu

Cal estimar Déu per damunt de totes les coses

Cal estimar als altres com a nosaltres mateixos

Els seus ensenyaments ens han arribat en forma de paràboles.

 

Entrada a l’església del Sant Sepulcre de Jerusalem {sepulcre.gif}

 

Troba què vol dir cada concepte

Evangeli

Deixeble

Paràbola

Messies

Església

Misteri

Llibre sagrat per als cristians, que ens explica la vida, els ensenyaments i els miracles de Jesús

Seguidor d’algú. En aquest cas, de Jesús

Explicació fantàstica o en forma de conte per fer entendre millor el que s’explica

És l’enviat de Déu per salvar els homes. Per als cristians, és Jesús. Els jueus encara l’esperen

És la comunitat de tots els cristians

Fet basat en la fe: no té explicació racional, però cal creure-hi perquè ho diu la religió

 

Les grans religions monoteistes

Hi ha tres grans religions monoteistes: el cristianisme, el judaisme i l’islamisme. Totes tres comparteixen la fe en un únic Déu que ha creat l’Univers i que regeix la vida dels homes.

Una mateixa persona és l’origen de les tres religions: Abraham. D’un dels seus fills, Isaac, procedeixen els jueus, entre els quals va néixer Jesús, creador del cristianisme. D’un altre fill, Ismael, procedeix Mahoma, que va ser el profeta que va crear l’islamisme.

Per això Jerusalem és la ciutat santa de les tres religions: allà hi ha el Sant Sepulcre, símbol del cristianisme, el Mur de les Lamentacions (el que queda del temple de Salomó), símbol del judaisme, i la Cúpula de la Roca, un dels tres llocs sants de l’islamisme.

 

Lliga cada qüestió amb la religió corresponent

Alcorà

Bíblia

Torah

Déu

Al·là

Yavé

Església

Sinagoga

Mesquita

Moisès

Jesús

Mahoma

Cristianisme

Judaisme

Islamisme

 

Mur de les Lamentacions i Cúpula de la Roca, a Jerusalem {murcupul.gif}

 

Els cristians sota l’Imperi Romà {catacump.gif}

Després de la mort de Jesús, els seus seguidors varen passar temps difícils a Palestina. Eren tractats com a dissidents que eren perseguits, empresonats i assotats. Malgrat això, poc a poc començaren a guanyar seguidors, sempre procedents del judaisme.

Pau de Tars (Sant Pau) va considerar que el cristianisme havia de deixar els rituals procedents del judaisme. En poc temps el cristianisme va estendre’s per tot l’imperi, com a alternativa als déus pagans dels romans.

Durant tres segles els romans varen perseguir els cristians, i els martiritzaven i mataven el els circs. Però amb l’edicte de Milà, promulgat per l’emperador Constantí l’any 313 dC., es va promulgar la llibertat de cultes.

Des de llavors el cristianisme passà a ser la religió oficial de Roma, i va marcar la seva vida social i política.

 

Troba què vol dir cada concepte

Catacumba

Llibertat de culte

Concili

Heretgia

Credo

Dejuni

Abstinència

Coves i túnels on els cristians s’amagaven dels romans, celebraven el seu culte i enterraven els morts

Qualsevol persona és lliure de predicar i seguir la religió que vulgui sense ser perseguit

Reunió dels bisbes per tractar problemes que afecten temes importants del cristianisme

Mode d’actuar que s’aparta de la doctrina acceptada per l’església

Oració que resumeix les creences principals del cristianisme

Deixar de menjar i beure res durant un dia, per purificar-se

Deixar de menjar carn o altres aliments durant uns dies determinats