CS14. L'edat mitjana / Continguts

7

8

PAC 2. La vida a l’edat mitjana

 

La vivenda a l’Edat Mitjana

Fa gairebé un miler d’anys el centre d’un territori era el feu, dominat pel castell, on residia el senyor feudal. D’ell depenien els boscos, els camps de conreu, les cases i pobles i fins i tot les persones que vivien en aquelles contrades.

El castell era un edifici militar on vivia el senyor feudal i la seva família, que disposaven d’habitacions luxoses. També hi vivien, en habitacions molt més senzilles, els criats, encarregats de les feines domèstiques, i els cavallers, soldats que defensaven el feu.

Els pagesos, en canvi, vivien en condicions semblants a l’Edat Antiga: cases senzilles, de parets de pedra i sostre de palla o teules. En una sola sala feien vida les persones i els animals domèstics.

 

Troba vuit aliments típics dels camperols de l’edat mitjana

Pa-de-sègol / Llegums / Verdures / Fruita / Llet / Ous / Formatge / Mel

 

Tributs que calia pagar als senyors feudals o a l’Església

Cens

Remença

Impost

Primícia

Delme

Diners o part de la collita que calia donar anualment al senyor

Diners que calia pagar al senyor per poder abandonar la masia i les terres

Peatge per usar el bosc (caçar, pescar, fusta...), el mercat, usar el molí o la farga...

Primers fruits de la collita que calia donar a l’Església

Desena part del producte de la terra

 

Refés una casa típica de l’edat mitjana {casa.gif} 

 

Les ciutats

Amb la generalització dels mercats, les ciutats varen començar a recuperar importància. Els seus habitants, anomenats burgesos, no depenien dels senyors feudals, sinó directament del rei.

Hi vivia gent de tota mena i religió: cristians, jueus i mossàrabs (àrabs conversos).

Les ciutats estaven emmurallades i els carrers eren estrets. Al voltant de la plaça major hi havia la catedral i l’ajuntament.

Mentre que els comerciants rics vivien en palaus i cases molt grans, els pobres vivien en cases de només una sala i una habitació, i cuinaven al carrer per por als incendis. Poc a poc varen emprar materials més segurs, com els totxos i la pedra. S’il·luminaven amb espelmes i llànties, i s’escalfaven amb llars de foc.

En moltes ciutats hi havia persones d’origen jueu. Vivien en barris separats, anomenats calls.

 

Composició de la societat urbana medieval

Mà major

Mà mitjana

Mà menor

Gremis

Era la burgesia més rica: metges, juristes, consellers del rei... També anomenats ciutadans honrats

Mercaders i comerciants, artistes, notaris, procuradors... Molts eren estrangers, occitans o italians

Artesans i menestrals, els jornalers i tota la massa de pobres

Organització que agrupava els artesans d’un mateix ofici i en regulava el funcionament

 

Altres grups socials de l’edat mitjana

Mossàrabs

Jueus

Esclaus

Mendicants

Musulmans  que es varen passar al cristianisme per poder quedar-se

Grup minoritari que vivia en els calls (barris jueus). Tenien un poder econòmic molt important

Presoners de les guerres. Molts d’ells eren sarraïns

Pobres que sobrevivien gràcies a la caritat pública i la Pia Almoina, institució de les catedrals

 

Imatges de calls jueus de ciutats catalanes

Call de Tarragona

Sinagoga de Barcelona

Miqvà (banys jueus) de Besalú

Call de Girona

Dibuix del call de Tortosa

Call de Montblanc

{calltar.gif}

{callbcn.gif}

{callbesa.gif}

{gallgi.gif}

{calltort.gif}

{callmont.gif}

 

Associació normal / 2pac09.ass

Relaciona a què correspon cada afirmació

Aliments que solien prendre els senyors feudals

Aliments més comuns a l’edat mitjana

Associació d’artesans del mateix ofici

Únic lloc on es conservava la cultura

Es dedicaven a fer la guerra, torneigs o caçar

Feines habituals de la població medieval

Poeta medieval de llengua provençal

Anava per les corts, castells i pobles cantant cançons, ballant i fent jocs

Carn, peix i ous

Llegums i pa

Gremi

Monestirs

Cavallers

Agricultura i ramaderia

Trobador

Joglar

 

Troba vuit paraules relacionades amb la vida rural i urbana medievals

Feu / Castell / Cavaller / Pagès / Mercat / Burgès / Mossàrab / Call

 

Arquitectura dels monestirs

Els monestirs eren edificacions semblants als castells on vivien els monjos. Aquests eren els únics que sabien llegir i escriure, i gràcies a ells s’ha conservat la cultura de l’antiguitat.

En els monestirs es distingien dos recintes:

El primer era darrere la muralla i comprenia les dependències relacionades amb el treball quotidià: els graners, els estables o els magatzems.

En el segon recinte, separat del primer, hi havia l'edifici principal. El claustre posava en contacte totes les dependències del monestir: l'església, la sala capitular, el refectori o menjador, el locutori o habitació on es parlava, i els dormitoris.

 

Relaciona cada concepte ralacionat amb els monestirs

Abat de Ripoll i fundador del monestir de Montserrat

Superior d’un monestir masculí

Superior d’un monestir femení

Material emprat per escriure a l’Edat Mitjana

Document o llibre escrit a mà

Cada tipus o classe de monjos

Normes que regeixen una comunitat de monjos

Monjo amanuense, que copia els llibres a mà

Prohibició de fer la guerra alguns dies

Dibuixos fets a mà en els llibres medievals

Sala de reunió en els monestirs

Famós monestir cistercenc català

Monjo que relliga els fulls per fer els llibres

Llengua culta, emprada en la pregària i cerimònies religioses

Oliba

Abat

Abadessa

Pergamí

Manuscrit

Orde

Regla

Copista

Treva

Miniatures

Capitular

Poblet

Enquadernador

Llatí

 

Els avenços tecnològics a l’Edat Mitjana

La majoria de les innovacions tècniques varen tenir relació amb l’agricultura.

El molí d’aigua feia moure una roda circular (mola) sobre una pedra fixa, i servia oper convertir el blat en farina. On no hi havia aigua s’utilitzaven molins de vent.

L’arada d’orelló renia una reixa metàl·lica que penetrava més a la terra que les arades de fusta. La collera permetia augmentar la força de tracció dels cavalls, mentre que la ferradura metàl·lica els protegia les peülles.

La brúixola, un invent xinès, va canviar totalment el món de la navegació: l’agulla imantada assenyalava sempre el nord, tant de dia com de nit.

 

Relaciona cada invent amb la seva funció

Molí d’aigua

Molí de vent

Arada d’orelló

Collera

Ferradura

Brúixola

Funciona pel moviment d’una roda horitzontal accionada per l’aigua

Aprofita la força del vent per moure les pedres que trituren el blat

Tenia una reixa metàl·lica que penetrava i removia millor la terra

Peça tova que es posava al coll de l’animal, que així estirava millor sense ofegar-se

Peça metàl·lica que clavada a l’ungla del cavall el protegia de ferir-se les peülles

Instrument per orientar-se mercès a una agulla imantada que assenyala sempre el nord

 

Troba sis invents de l’edat mitjana

Molí-d’aigua / Molí-de-vent / Arada-d’orelló / Collera / Ferradura / Brúixola