CS 16. L’Edat Contemporània
Pac 1. De la màquina de vapor als nostres dies
Activitat de text. Ordenar paraules / 1pac01.txa
Es coneix per Revolució Industrial el pas de les societats agràries de l'Antic Règim a una nova etapa de creixement econòmic i demogràfic basat en la producció industrial.
Els canvis varen significar la desaparició de l'Antic Règim econòmic (predomini de l'economia agrària de base feudal-senyorial) i la implantació del capitalisme industrial. Diverses revolucions paral·leles varen afectar la població, l'agricultura, la tecnologia, el transport i el comerç i les indústries tèxtil i siderúrgica.
Els fets més destacats foren l'ús de l'energia del vapor, la mecanització del sector tèxtil i el desenvolupament de la metal.lúrgia i del ferrocarril. El fenomen s'inicià a Anglaterra des de mitjan segle XVIII i s'estengué per Europa Occidental, els Estats Units i el Japó al llarg del segle XIX.
Associació normal / 1pac02.ass
Relaciona cada concepte amb el seu significat
|
Revolució Industrial Antic Règim Economia agrària Capitalisme industrial Burgesia Proletariat |
Pas de les societats agràries a una etapa de creixement econòmic i demogràfic basat en la producció industrial Sistema polític basat en les relacions de dependència dels pagesos vers els senyors feudals Sistema econòmic basat en l’intercanvi dels productes i en la subsistència Sistema econòmic basat en la producció de béns de consum Persones que posseeixen el capital industrial i financer en el sistema capitalista Classe social constituïda pel conjunt dels obrers industrialitzats que donen llur força de treball en canvi d'un salari |
Associació normal / 1pac03.ass
Les classes socials de l’edat contemporània
|
Classe alta Classe mitjana Classe baixa Classes marginals |
Grans industrials, comerciants, capitalistes i terratinents Petits propietaris industrials i agrícoles, funcionaris i botiguers Obrers industrials, artesans, jornalers i pagesos Gent sense feina, captaires |
Associació complexa / 1pac04.ass
Relaciona cada causa de la Revolució Industrial amb els efectes que provocà
|
Causes |
Efectes |
|
Especialització dels conreus Ampliació de les terres de regadiu Utilització d’adobs químics Rotació de conreus Supressió del guaret Innovacions tècniques Augment de la natalitat Millores higièniques Millora de l’alimentació Disminució de la mortalitat Més demanda de productes Millora de les comunicacions |
Augment de la producció agrícola Creixement de la població Creixement del mercat |
Activitat de text. Ordenar paraules / 1pac05.txa
Catalunya, el País Basc i Astúries varen ser les primers de la península en el procés d’industrialització. Les indústries principals eren la de la llana, la indústria metal·lúrgica, la construcció naval i ferroviària, la producció de gas, la indústria paperera, les drassanes i la indústria del suro.
Homes, dones i nens treballaven 15 hores diàries, sense festes ni assistència mèdica. En aquestes condicions es varen formar sindicats i es promogueren vagues per protestar de l’explotació que patien.
Dues ideologies varen arrelar entre els obrers:
- l’anarquisme, que lluitava sovint violentament contra l’estat i els propietaris industrials
- el marxisme, que reclamava una societat més justa i igualitària
Trencaclosques d’intercanvi / 1pac06.puz
Escena de la pel·lícula de Chaplin “Tiempos modernos”, on ridiculitza en treball en cadena {cadena.gif}
Associació complexa / 1pac07.ass
Relaciona cada concepte amb el seu significat
|
Burgesia industrial Obrers Capital Sindicat Vaga |
Propietaris de les fàbriques Treballadors que vénen la seva força de treball a l’empresari a canvi d’un sou Conjunt dels mitjans de producció -edificis, màquines, diners, valors- que posseeix tota empresa o societat Organitzacions d’obrers per defensar els seus drets Els obrers deixen de treballar per forçar els burgesos a millorar les condicions de treball |
Associació normal / 1pac08.ass
Relaciona els conceptes
|
Beneficis Banc Societat anònima Economia de mercat Industrialització Treball en cadena |
Diferència entre els ingressos resultants de
les vendes dels productes i les despeses que comporta el procés productiu Empresa formada per l'aportació de capitals
de diversos socis. El capital està dividit per accions, totes del
mateix valor, que poden negociar-se en borsa Sistema de producció en què predominen les relacions mercantils. És pròpia dels estats capitalistes Introducció de màquines que milloren les condicions de vida i permeten fer més ràpidament les feines i amb més qualitat Procés en el que cada obrer fa únicament una part del procés de producció |
Associació normal / 1pac09.ass
La revolució agrària
|
Revolució agrària Rotació de conreus Guaret Agricultura extensiva Policultiu Excedent Monocultiu Rotació de conreus Agricultura intensiva |
L'agricultura tradicional, d'autoconsum, s'orientaal mercat, gràcies a la progressiva modernització tècnica Sistema de conreu consistent a alternar els conreus anuals sobre la mateixa terra Terra de conreu que es deixa sense sembrar durant un any o més per deixar-la reposar Agricultura que busca el benefici econòmic abaixant el cost d'explotació Cultiu de diversos productes, en una mateixa zona, destinats a alimentar la població local Allò que sobra de la producció un cop s'ha consumit el necessari per sobreviure Cultiu d'un sol producte molt rendible comercialment, en extenses zones d'un país determinat Alternança ordenada de diferents conreus en un mateix terreny, per augmentar el rendiment i evitar l'esgotament del sòl Agricultura que utilitza el sòl de forma continuada, per mitjà d'una adequada alternança de conreus |
Associació normal / 1pac10.ass
Invents, inventors i científics del segle XVIII
|
Màquina que genera moviment d’unes turbines gràcies a la conbustió del carbó Aparell que refreda el seu interior gràcies a la succió del calor i la humitat internes Màquina de filar cotó que funciona mecànicament Recipient hermètic de llautó que conserva durant mesos els aliments Amb la inoculació de la malaltia de forma atenuada el cos genera anticossos Acumulen energia mitjançant processos químics |
1764. Màquina de vapor. James Watt (GB) 1784. Frigorífic William Cullen (EUA) 1785. Teler industrial. Edmund Cartwright (GB) 1795. Llauna de conserves. Nicolar Appert (F) 1796. Vacuna de la verola. Edward Jenner (GB) 1800. Piles i bateries. Alessandro Volta (I) |
{watt.gif} {nevera.gif} {teler.gif} {llauna.gif} {verola.gif} {pila.gif} |
Trencaclosques d’intercanvi / 1pac11.puz
Primera locomotora de Stephenson (1825) {stephen.gif}
Activitat de text. Ordenar paraules / 1pac12.txa
La segona revolució industrial és una nova etapa de creixement econòmic, caracteritzada per un extraordinari progrés científic i tècnic que va facilitar un ràpid desenvolupament de tots els mitjans de producció i de noves formes d'organitzar la producció i el treball. Aquesta nova etapa es va perllongar fins a l'esclat de la Primera Guerra Mundial el 1914.
L'aplicació de noves energies (petroli i electricitat) i noves primeres matèries (acer, alumini...) van afavorir la diversificació dels sectors industrials. La siderúrgia va prendre el relleu de la tèxtil com a sector punta i apareixen noves indústries, molt dinàmiques, com ara l'elèctrica i la química.
Associació normal / 1pac13.ass
Invents, inventors i científics del segle XIX
|
Permet transmetre l’escriptura a distància mitjançant un codi de ratlles i punts Substància que bloqueja la sensació de dolor. Imprescindible per a les operacions quirúrgiques Explosiu que pot alliberar molta energia en molt poc temps Aparell amb un teclat de símbols diversos que permet escriure en un paper Aparell que envia i rep so i dades a través d’impulsos elèctrics Ampolla buida de vidre amb un filament que es posa incandescent Projecció successiva d’imatges a velocitat constant que dóna sensació de moviment Medicament eficaç per a diversos trastorns, des de mal de cap als infarts |
1838. Telègraf. Samuel Morse (EUA) 1846. Anestèsia. William Morton (EUA) 1866. Dinamita. Alfred Nobel (Noruega) 1874. Màquina d’Escriure. Christopher Sholes (EUA) 1876. Telèfon. Graham Bel (Escòcia) 1879. Bombeta. Thomas Edison (EUA) 1895. Cinema. Germans Lumière (F) 1897. Aspirina. Felix Hoffmann (D) |
{morse.gif} {anestes.gif} {dinamita.gif} {escriure.gif} {telefon.gif} {bombeta.gif} {cinema.gif} {aspirina.gif} |
Activitat de text. Ordenar paraules / 1pac14.txa
A finals del segle XIX varen construir-se els primers motors, que funcionaven amb derivats del petroli (gasolina, gas-oil). Gràcies a això va sorgir l’automòbil, el mitjà de transport més popular del segle XX.
Dels primers vehicles, cap al 1890, als actuals, la tecnologia s’ha perfeccionat molt: en la primera cursa de cotxes, es varen tardar 49 hores en fer 1200 km. Un cotxe de Fòrmula 1 actual els faria en poc més de 6 hores.
Mentre que al principi el cotxe era un vehicle de luxe, només a l’abast dels més rics, des de mitjan segle XX s’ha popularitzat el seu ús: els utilitaris, com el Seat 600 aparegut el 1960, varen iniciar la producció de vehicles amb preus a l’abast de gairebé tothom.
La primera fàbrica d’automòbils a Espanya va ser la Hispano-.Suiza, i es va crear a Barcelona el 1899.
Trencaclosques doble / 1pac15.puz
{1c.gif} / {2c.gif} / {3c.gif} / {4c.gif} / {5c.gif} / {6c.gif} / {7c.gif} / {8c.gif} / {9c.gif}
Associació normal / 1pac16.ass
Vehicles terrestres de tota mena, antics i moderns
|
Bicicleta Carro Tren Monocarril Cotxe Diligència |
{1pac16.gif} |
Sopa de lletres / 1pac17.sop
Automòbil / Autocar / TGV / Ferri / Reactor / Sidecar / Helicòpter / Transbordador
Activitat de text. Ordenar paraules / 1pac18.txa
Quan Thomas Alba Edison va inventar la bombeta elèctrica el 1879, poc es podia imaginar que la electricitat seria l’estrella de la vivenda i de les indústries en el futur. Ningú de nosaltres no es pot imaginar una casa sense electricitat, malgrat que en moltes parts del món encara no en gaudeixen.
El segle XX ha estat el segle dels electrodomèstics: s’han inventat aparells de tota mena que ens faciliten la vida a la llar.
El mateix es pot dir dels mitjans de comunicació: el primer telèfon, d’alexander Bell, funcionà el 1876; la primera estació de ràdio, als estats Units, s’inaugurà el 1920 (a Espanya fou Ràdio Barcelona, el 1924); els germans Lumière creaven el cinema el 1895 (dos anys més tard s’enregistrava la primera pel·lícula a Catalunya); la primera emissora de televisió funcionava a Nova York el 1931 (a Espanya no va començar Televisió Espanyola fins a començaments de la dècada dels 50)...
Associació normal / 1pac19.ass
Relaciona cada personatge amb el seu invent
|
1901. Aspiradora. Booth (UK) 1913. Cremallera. Sundback (USA) 1919. Bolígraf. Biro (Hongria) 1926. Televisió. Baird (UK) 1935. Radar. Watson-Watt (UK) 1946. Microones. Spencer (USA) 1951. Tetra brik. Rausing (Suècia) 1955. Fibra òptica. Kapany (UK) |
Màquina que absorbeix la pols i les partícules Sistema format per dues tires dentades que s’uneixen amb una peça que permet obrir o tancar Eina que permet escriure de forma permanent a través de la tinta que controla una bola Receptor que recomposa els punts de llum transmesos en forma de senyal elèctrica Sistema que permet calcular la distància a través d’ultrasons Aparell que mitjançant ones electromagnètiques escalfa les partícules d’aigua Envàs irrompible de paper i alumini que conserva les propietats dels aliments Cables pels quals viatja la llum a gran velocitat, transportant tota mena de dades |
{aspirado.gif} {cremalle.gif} {boligraf.gif} {televi.gif} {radar.gif} {microona.gif} {tetrabri.gif} {optica.gif} |
Associació complexa / 1pac20.ass
Posa cada aparell a l’apartat corresponent
|
Rentavaixelles Espremedora Rentadora Frigorífic Microones Cafetera Telèfon Ràdio Televisor Cimena Vídeo DVD |
Electrodomèstic Mitjà de comunicació |
Associació normal / 1pac21.ass
Invents del darrer terç del segle XX
|
1960. Làser 1971. Microxip 1976. Ordinador personal 1979. Disc compacte 1975. Telèfon cel·lular 1997. Lector de DVD |
{laser.gif} {microxip.gif} {apple.gif} {cdrom.gif} {portatil.gif} {dvd.gif} |
Sopa de lletres / 1pac22.sop
Espremedora / Rentadora / Frigorífic / Microones / Cafetera / Forn / Congelador / Liquadora
Activitat de text. Ordenar paraules / 1pac23.txa
Quan Galileo començava a obrir cadàvers per estudiar com era l’interior del cos humà, poc podia imaginar que en el segle XX l’home canviaria peces del mateix (cor inclós) per evitar la mort o allargar la vida dels malalts. Ara en canvia el cor, el fetge, els ronyons, els pulmons, la còrnea i altres parts del cos i això allarga la vida de molta gent que moriria irremissiblement.
La reproducció humana mitjançant la fecundació artificial, forma de fecundar un òvul que permet superar la infertilitat i l’esterilitat, ha permès que moltes parelles amb problemes tinguessin fills.
La genètica també ha experimentat un gran impuls. L’ovella Dolly, obtinguda mitjançant la clonació de cèl·lules d’una ovella normal, ha obert el camí a l’obtenció d’individus de qualsevol espècie només amb una cèl·lula. Hi ha un gran debat de fins a quin punt això és ètic, atès que significa introduir en l’evolució humana un element molt perillós.
Associació normal / 1pac24.ass
Vocabulari mèdic actual
|
Trasplantament Genètica Clonació Càncer Sida Fecundació artificial |
Implantar un teixit o un òrgan d'un lloc a un altre dins un mateix individu o d'un individu a un altre estudia les lleis de l'herència, com els gens es transmeten i es combinen Obtenir un conjunt d'organismes o de cèl·lules idèntics a partir d'un únic progenitor Creixement tumoral dels teixits de caràcter maligne i que pot afectar tots els teixits, òrgans i sistemes Malaltia infecciosa, causada per un o més virus, que altera la immunitat cel·lular i afavoreix altres infeccions Forma de fecundar un òvul que permet superar la fertilitat i l’esterilitat |
Associació normal / 1pac25.ass
Relaciona les columnes
|
1976. Cristian Barnard. Primer transplantament de cor 1997. Ovella Dolly. Primer animal aconseguit per clonació 1982. Es posa a un pacient el primer cor artificial, dissenyat per Jarvik 1978. Louise Brown. Primera nena nascuda mitjançant inseminació artificial 1983. L’Institut Pasteur (Fr) i Robert Gallo (EUA) aïllken el virus de la Sida 2000. Es desxifra totalment el codi genètic humà |
{barnard.gif} {dolly.gif} {corartif.gif} {insemina.gif} {sida.gif} {genoma.gif} |
Activitat de text. Ordenar paraules / 1pac26.txa
Malgrat l’home havia inventat globus aerostàtics que volaven allà on el vent els portava, no va ser fins al 1900 que Von Zeppelin inventava el dirigible, un globus ple d’aire lleuger que disposava d’un motor i un timó per dirigir-ne el rumb. Cap a la dècada de 1930 varen ser substituïts pels avions, més ràpids i segurs.
El primer vol d’un avió amb motor el varen fer els germans Wright el 1903. Sis anys més tard un avió travessava el canal de la Mànega, entre França i la Gran Bretanya.
Des d’aleshores l’aviació ha avançat enirmenent, amb l’aparició del motor a reacció. El Concorde, un avió supersònic (pot superar la velocitat del so, més de 1.200 km/hora), pot creuar l’Atlàntic en poc més de quatre hores.
La primera persona en sortir a l’espai exterior en una nau espaial va ser Iuri Gagarin, el 1961. El 1969 un home trepitjava la Lluna, i s’han enviat naus no tripulades a gairebé tots els planetes del Sistema Solar. El segle XXI l’home colonitzarà l’espai.
Associació normal / 1pac27.ass
Personatges i moments històrics de la conquesta de l’espai
|
Germans Wright Ferdinand von Zeppelin Werner von Braun Laika Iuri Gagarin Armstrong |
Primers a realitzar un vol amb un avió amb motor Inventor i constructor del dirigible Els seus motors permeteren els primers coets espacials Primer animal en ser llençat a l’espai Primer astronauta de la història Primer astronauta que va trepitjar la Lluna |
{1pac27.gif} |
Trencaclosques doble / 1pac28.puz
L’Estació Espaial Internacional, en període de construcció {issa.gif}
Associació normal / 1pac29.ass
Personatges del món de la ciència del segle XX 88x125
|
Jacques Cousteau Stephen Hawking Albert Einstein Konrad
Lorenz Sigmund
Freud Joan Oró |
Oceanògraf i naturalista francès. Explorà i estudià els oceans Físic i cosmòleg anglès. Ha elaborat teories sobre l’origen de l’univers i dels forats negres Físic alemany. Autor de la teoria de la relativitat Naturalista austríac. Estudiós del comportament animal, fundador de l'etologia moderna Neuròleg i psiquiatre austríac, fundador de
la psicoanàlisi Bioquímic català. Director del programa de la NASA que busca vida a Mart |
{cousteau.gif} {hawkings.gif} {einstein.gif} {lorenz.gif} {freud.gif} {oro.gif} |