CS 16. L’Edat Contemporània

7

8

Pac 3. La història contemporània d’Espanya i Catalunya

 

Activitat de text. Ordenar paraules / 3pac01.txa

El creixement econòmic del segle XVIII {portp.gif}

La producció agrària va augmentar molt: es varen fer bancals i terrasses a les muntanyes per poder-hi cultivar. La mula, més forta, va substituir al bou en les tasques agrícoles, i s’utilitzaren els fems com a adobs naturals.

A les comarques litorals es varen plantar vinyes: els vins i aiguardents s’exportaven a tot Europa.

A les ciutats apareixeren les primeres manufactures, que produïen estampats.

Amb la llibertat de comerç decretada pel Rei Carles II, Catalunya va poder comerciar amb Amèrica: exportava vins, aiguardents i estampats, i importava sucre i cacau.

En només un segle, de 1700 a 1800, Catalunya va passar de 400.000 a 1 milió d’habitants.

 

Associació normal / 3pac02.ass

Relaciona les columnes

Terrassa

Mula

Fems

Vinyes

Manufactures

Estampats

Llibertat de comerç

Replans fet als vessants d’una muntanya que s’aprofiten per al conreu

Animal que substituí el bou en les tasques agràries, amb molt d’èxit

Adobs naturals a partir de la fermentació dels excrements dels animals barrejats amb palla

Conreu que s’estengué pels nous bancals i terrasses i que produia vins i aiguardents

Producte que s’obté d’un treball manual

Teixit decorat amb pastes colorants que s’assequen al vapor per fixar el dibuix

Decret del rei Carles III que autoritzava Catalunya a comerciar directament amb Amèrica

 

Trencaclosques d’intercanvi / 3pac03.puz

El port de Barcelona al segle XVIII {bcnXVIII.gif}

 

Activitat de text. Ordenar paraules / 3pac04.txa

La Revolució Industrial a Catalunya {mataro1.gif}{mataro2.gif}

La Revolució Industrial va arribar a Catalunya en la dècada de 1830. Les fàbriques tèxtils, de cotó o de llana, funcionaves de dues maneres:

-             els vapors funcionaven amb la màquina de vapor de Watts, consumien carbó i se situaven al litoral, prop dels ports on arrivaba el carbó.

-             les colònies utilitzaven energia hidràulica i se situaven a les capçaleres dels rius.

L’any 1848 es va inaugurar el primer ferrocarril espanyol: comunicava Baercelona amb Mataró. De 1800 a 1900 la població catalana es va doblar, i arribava als 2 milions d’habitants.

 

Associació normal / 3pac05.ass

Relaciona el vocabulari

Vapor

Màquina de vapor

Colònia

Energia hidràulica

Burgesia industrial

Classe obrera

Indústria tèxtil situada a les ciutats litorals

Produeix moviment gràcies a la combustió del carbó

Conjunt de fàbrica tèxtil i vevendes dels obrers, al costat d’un riu

Proporciona energia a les colònies gràcies als salts d’aigua d’un riu

Classe social propietària de les fàbriques

Treballadors de les fàbriques: treballaven moltes hores i tenien salaris molt baixos

 

Trencaclosques d’intercanvi / 3pac06.puz

Treballadores de la Coma Cros (Arxiu d’Imatges Ajuntament de Salt) {comacros.gif}

 

Activitat de text. Ordenar paraules / 3pac07.txa

El liberalisme

Arrel de la Revolució Francesa, es varen introduir lentament canvis polítics que significaren un canvi important en la forma de governar.

Els fonaments dels nous estats liberals eren els següents:

-             el poder prové del poble (fins llavors només venia del rei o d’una classe social en concret)

-             es reconeixen els drets de les persones (a la vida, a la llibertat, a la propietat) i els governs han de respectar-los

-             les lleis són elaborades pel Parlament, i el govern ha de respectar-les

-             el parlament no és designat pel rei, sinó que ha de sorgir d’unes eleccions per sufragi universal

Durant el segle XIX només podien votar els homes: fins al primer terç del segle XX no es va reconèixer el dret de les dones a votar.

 

Associació normal / 3pac08.ass

Relaciona les columnes

Estat liberal

Parlament

Sufragi universal masculí

Drets humans

Sufragisme

El poder no residex en el rei, sinó en el poble

Representants del poble, encarregats d’elaborar les lleis

Tots els homes majors d’edat poden votar els representants polítics

Es reconeix que tots els éssers humans han de ser respectats

Moviment per aconseguir que les dones puguin votar

 

Associació normal / 3pac09.ass

Relaciona aquests fets de la història de Catalunya al segle XIX

Bases de Manresa

Audiència de Catalunya

Catalanisme polític

Renaixença

Modernisme

Document de 1892 pel qual es reclamaven unes corts catalanes amb poder executiu

Màxim òrgan de poder judicial  a Catalunya

Moviment que reivindica un parlament i un govern propis per a Catalunya

Moviment cultural basat en l’impuls del català en la poesia, la prosa i el teatre

Corrent artístic, sobretot arquitectònic, que produí edificis únics en el món

 

Trencaclosques d’intercanvi / 3pac10.puz

Façana de la Casa Batlló, d’Antoni Gaudí, l’arquitecte modernista més important {batllo.gif}

 

Activitat de text. Ordenar paraules / 3pac11.txa

El primer terç del segle XX

En aquests anys es va generalitzar l’ús de l’electricitat a les cases i a les fàbriques. Es va iniciar el metro de Barcelona i aparegueren els cotxes, els avions i la ràdio. L’impuls econòmic va propiciar un augment de la immigració cap a Catalunya, sobretot de murcians i andalusos. Les tensions entre obrers i empresaris varen portar molts problemes (especialment cruenta va ser la Setmana Tràgica, el 1909) i al final es va aconseguir la jornada laboral de vuit hores.

L’any 1914 es va constituir la Mancomunitat de Catalunya, organisme que administrava conjuntament les quatre províncies catalanes. Gràcies a això es va modernitzar el país, sigui amb la construcció d’infrastructures (carreteres, xarxa telefònica, hospitals...) o amb l’impuls de la llengua i cultura catalanes (Biblioteca de Catalunya, escoles d’estiu...). El primer president va ser Enric Prat de la Riba. La dictadura de Primo de Rivera, el 1923, va dissoldre la Mancomunitat, prohibí el català i perseguí els sindicats i els partits d’esquerres.

 

Associació normal / 3pac12.ass

Relaciona les columnes

Metro

Immigració

Setmana Tràgica

Jornada de 8 hores

Mancomunitat de Catalunya

Dictadura de Primo de Rivera

Sistema de transport col·lectiu que circula per rails sota els carrers de la ciutat

Individus que arriben d’altres terres per trobar treball i viure a casa nostra

Revolta social ocorreguda el 1909, que va ser reprimida per l’exèrcit

Es treballen 48 hores repartides en sis dies, en lloc de 12 o 14 hores diàrires tota la setmana

Organisme que administrà Catalunya durant cinc anys amb gran èxit

Període de repressió en què es va suprimir la Mancomunitat, es prohibí el català i es perseguiren els obrers i esl partits d’esquerres

 

Trencaclosques d’intercanvi / 3pac13.puz

Imatge de la Exposició Internacional de Barcelona de 1929 {expo1929.gif}

 

Activitat de text. Ordenar paraules / 3pac14.txa

La Segona República i la guerra civil

L’any 1931, després que els partits republicans guanyessin a les eleccions municipals, el rei Alfons XIII va marxar d’Espanya i  es va proclamar a Espanya la Segona República.

Els ciutadans espanyols podien elegir el cap d’estat: el president de la República. Catalunya va recuperar les institucions de govern que havia perdut amb el Decret de Nova Planta, el 1714. Francesc Macià (1931-1933) i Lluís Companys (1933-1939) varen ser els presidents de la Generalitat.

En alguns països d’Europa, com Alemanya i Itàlia, triomfaven les dictadures. Seguint aquests criteris, el general Francisco Franco va donar un cop d’estat el 1936 i va provocar una guerra civil entrte els seus partidaris i els partidaris del govern republicà legítim. La guerra va acabar el 1936 amb la victòria de Franco, més d’un milió de morts i milers de persones que varen haver de fugir per evitar ser empresonats o afusellats pels vencedors.

 

Associació normal / 3pac15.ass

Personatges de la Segona República i la Guerra Civil

Manuel Azaña

Lluís Companys

Francesc Macià

Frederica Montseny

Andreu Nin

Francisco Franco

{azaña.gif}

{companys.gif}

{macia.gif}

{federica.gif}

{nin.gif}

{franco.gif}

President de la República Espanyola

President de la Generalitat. Afusellat per Franco el 1941

President de la Generalitat de

Líder de la CNT. Fou ministra de la República

Polític i escriptor. Líder del POUM. Morí assassinat

General. Encapçalà el cop d’estat contra la República

 

Trencaclosques doble / 3pac16.puz

Carrers de Barcelona, 1936. Foto d’Agustí Centelles {19jul36.gif}

 

Activitat de text. Ordenar paraules / 3pac17.txa

El franquisme i la recuperació de la democràcia

Durant 40 anys (Franco va morir el 1975) es van prohibir les institucions polítiques de Catalunya, no va existir democràcia a Espanya ni es respectaven els drets humans més elementals.

La Generalitat catalana, eliminada per Franco, es mantenia a l’exili com a institució: Josep Irla en va ser president entre 1941 i 1954, i després el rellevà Josep Tarradellas, fins que va poder tornar a Catalunya el 1977.

El 1971 tots els grups catalans que s’oposaven a la dictadura es varen aplegar en l’Assemblea de Catalunya, que fins a la mort de Franco varen reclamar l’amnistia dels presos polítics, el retorn dels exiliats, les llibertats democràtiques i l’Estatut d’Autonomia.

Durant tots aquests anys les organitzacions obreres, sobretot Comissions Obreres, varen treballar a les fàbriques per defensar els drets dels treballadors. Molts dels seus líders varen passar anys a la presó, a l’igual que molts altres espanyols, pel sol fet de discrepar de la política de Franco.

 

Associació normal / 3pac18.ass

Relaciona aquests conceptes

Franquisme

Dictadura

Democràcia

Exili

Assemblea de Catalunya

Amnistia

Monarquia

Comissions Obreres

Forma de dictadura de Franco, basada en l’exèrcit, el suport de l’església catòlica i d’un partit únic, el Movimiento Nacional

Concentració de tot el poder en mans d’una única persona, que governa amb poder absolut en benefici de les classes dominants

Els ciutadans tenen el dret d’elegir els seus representants polítics i tenen llibertat per expressar-se, associar-se, reunir-se...

Persones que es veuen obligaes a viure fóra del seu país per motius polítics

Organització de totes les forces democràtiques de Catalunya durant el franquisme

Alliberament de les persones empresonades per motius polítics

Forma de govern en la que el Rei és el cap de l’estat

Organització sindical que va lluitar contra el franquisme

 

Activitat de text. Ordenar paraules / 3pac19.txa

La monarquia constitucional

A la mort del general Franco l'any 1975 i amb la proclamació de Joan Carles I com a rei d'Espanya, es varen legalitzar els partits polítics i es varen convocar les primeres eleccions legislatives espanyoles, celebrades el 15 de juny de 1977. S'obria el camí a la democràcia. A Catalunya guanyaren les eleccions els partits que reclamaven el el seu programa el restabliment de la Generalitat i el retorn del seu President exiliat. 

Poc després, el 8 de desembre de 1978, és aprovada la Constitució, que és la carta magna que garanteix la democràcia a Espanya, les llibertats i un tipus d'estat descentralitzat: l'estat de les autonomies.

Catalunya va recuperar la Generalitat, el Parlament, l’Estatut d’Autonomia i la llengua i la cultura catalanes varen deixar de ser perseguides.

 

Associació normal / 3pac20.ass

Relaciona les columnes

Any 1975

Any 1977

Any 1978

Constitució Espanyola

Estat de les autonomies

Mor el general Franco Joan Carles I és proclamat rei d’Espanya

Celebració de les primeres eleccions democràtiques a Espanya

Aprovació de la Constitució espanyola

Document que recull els drets i deures dels espanyols, i consagra l’estat de les autonomies

Organització descentralitzada de l’estat espanyol en 17 autonomies

 

Trencaclosques d’intercanvi / 3pac21.puz

L’Espanya de les autonomies a partir de 1978 {ccaa.gif}

 

Activitat de text. Ordenar paraules / 3pac22.txa

Catalunya, avui

El 1977 es restablia la Generalitat de Cataluya, Josep Tarradellas era reconegut com a President de la Generalitat, i retornava al seu país després d'un exili de quaranta anys.

Amb l'aprovació de la Constitució (1978) i del nou Estatut d'Autonomia (1979) la Generalitat (Parlament, President i Govern) serà l'Estat a Catalunya. 

Aquest Estatut, segons el seu preàmbul, "és l'expressió de la identitat col·lectiva de Catalunya i defineix les seves institucions i les seves relacions amb l'Estat en un marc de lliure solidaritat amb les altres nacionalitats i regions".

Des de 1980, i cada quatre anys, s’han celebrat amb tota normalitat eleccions al Parlament de Catalunya. La tradició democràtica iniciada ja a l’edat mitjana s’ha recuperat, malgrat períodes de decadència o de persecució.
 

Trencaclosques d’intercanvi / 3pac23.puz

Els Jocs Olímpics de Barcelona (1992), data important de la Catalunya actual {olimpic.gif}

 

Associació normal / 3pac24.ass

Relaciona les columnes

Nom que sol rebre el nacionalisme català

Institució de Govern que reclamaven els catalanistes

Llei que regeix l’autonomia catalana

Fàbriques amb els habitatges dels obrers a la vora

Forma de lluita dels obrers per obtenir millores

Associacions obreres per a la defensa dels seus interessos

Energia de l’aigua per a moure les màquines

Primer president de la Generalitat en temps de la República

Propietaris, empresaris industrials, rics...

Guerra entre espanyols que acabà amb la República i l’autonomia de Catalunya

Catalanisme

Generalitat

Estatut d’Autonomia

Colònies

Vaga

Sindicats

Hidràulica

Francesc Macià

Burgesos

Guerra Civil

 

Associació normal / 3pac25.ass

Relaciona les columnes

Vida oculta dels opositors durant la dictadura franquista

Darrer president de la Generalitat Republicana, afusellat per Franco

Militar sublevat contra la República i vencedor de la Guerra Civil

President de la Generalitat a l’exili durant la dictadura

Institució que donà suport a Franco durant la guerra i la dictadura

Ideologia que defensa la identitat, autonomia o independència d’un país

Capacitat d’un país per regir-se per si mateix

Règim polític oposat a la Monarquia

Actual Rei d’Espanya, en temps del qual Catalunya recuperà l’autonomia

Nacionalistes que reclamen l’autonomia total i absoluta

Clandestinitat

Lluís Companys

Francisco Franco

Josep Tarradellas

Església

Nacionalisme

Autogovern

República

Joan Carles I

Independentistes

 

Associació normal / 3pac26.ass

Relaciona cada data amb la imatge corresponent 140x180

1937. Cartell de la guerra civil

1971. Fundació de l’Assemblea de Catalunya

1975. Joan Carles I és nomenat rei

1976. Repressió d’una manifestació a Barcelona

1977. Tarradellas torna com a president de la Generalitat

1992. Jocs Olímpics de Barcelona

{cartell.gif}

{asemblea.gif}

{joanc.gif}

{grisos.gif}

{tarrade.gif}

{cobi.gif}