CS17. Catalunya, d’ahir a avui / Continguts

7

8

Pac 2. Patrimoni històric i artístic

 

Catalunya, patrimoni de la humanitat

La Unesco ha declarat patrimoni de la humanitat diversos indrets de Catalunya, ressaltant així la importància de la producció cultural a casa nostra al llarg dels segles. Aquests espais són:

Les esglésies romàniques de la vall de Boí (Alta Ribagorza), perfectament integrades en plena natura dels Pirineus.

El conjunt de l’obra dels arquitectes Antoni Gaudí i Domènec i Cadafalch, màxims exponents del modernisme, caracteritzat per les formes corbes, el moviment i la lluminositat.

L’abadia cistercenca de Poblet (segle XII), instrument de repoblació de les terres conquerides per la monarquia catalano-aragonesa als musulmans, conserva els panteons reials.

El conjunt arqueològic de Tarraco (Tarragona) mostra l’antiga capital de l’imperi romà a la península Ibèrica, amb restes des dels segles III aC fins als primers temps del cristianisme.

Les Pintures rupestres de l’arc mediterrani inclouen 757 jaciments diferents, bona part d’ells a la província valenciana de Castelló.

 

Localitza on es troba cada espai declarat patrimoni de la Humanitat per la Unesco

Esglésies romàniques de la vall de Boí

Antoni Gaudí

Domènec i Muntaner

Monestir de Poblet

Conjunt arqueològic de Tarraco

Pintures rupestres de l’arc mediterrani

{patrimo.gif}

 

A quina època correspon cada conjunt artístic?

Esglésies romàniques de la vall de Boí

Antoni Gaudí

Domènec i Muntaner

Monestir de Poblet

Conjunt arqueològic de Tarraco

Pintures rupestres de l’arc mediterrani

Art romànic (edat mitjana)

Arquitectura i escultura modernista (edat contemporània)

Arquitectura modernista (edat contemporània)

Art gòtic (edat mitjana)

Època romana (edat antiga)

Art prehistòric

 

Catalunya abans de ser Catalunya

Els assentaments humans a l’actual territori de Catalunya varen començar fa un milió d’anys. Pintures rupestres o restes humanes  en coves i abric en són testimoni.

Grecs i fenicis, pobles comerciants que sabien comptar i escriure, varen fundar ciutats i intercanviares mrecaderies i cultura amb els ibers, uns cinc-cents anys abans de Crist.

Cap al 218 aC els romans varen expulsar els cartaginesos i romangueren a les nostres terres sis-cents anys. A ells els devem la llengua (el català deriva del llatí), la cultura, el dret i la civilització.

A començament del segle VIII els àrabs varen conquerir gairebé tota la península, i part de Catalunya. La resta, amb el nom de Marca Hispànica, resistí l’ocupació i poc a poc recuperà el territori. Ens queden moltes restes de la cultura àrab.

 

Pintures rupestres de l’arc mediterrani (patrimoni de la Humanitat)

Roca dels Moros (El Cogul)

Ballarines de la Roca dels Moros (El Cogul)

Cèrvol a la Roca dels Moros (El Cogul)

Abric I d’Ermites (Ulldecona)

Jaciment de Cabra Feixet (El Perelló)

Animal de Vilasos (Os de Balaguer)

{rmoros.gif}

{rmoros2.gif}

{rmoros3.gif}

{rulldeco.gif}

{rperello.gif}

{rvilasos.gif}

 

A quin poble debem cada monument?

{paleo.gif}

{neolitic.gif}

{grec.gif}

{roma.gif}

{pont.gif}

{banyarab.gif}

Íbers

Grecs

Romans

Àrabs

 

Conjunt arqueològic de Tarraco (Tarragona) (patrimoni de la Humanitat)

Amfiteatre

Aqueducte de les Ferreres

Torre de l’Arquebisbe, a les muralles

Pòrtic de la torre del Pretori

Restes de la basílica del foro romà

Mosaic de la vila de Centelles

{tamfit.gif}

{tferrer.gif}

{tmuralla.gif}

{tpretori.gif}

{tforo.gif}

{tmosaic.gif}

 

L’edat Mitjana: romànic i gòtic

La defensa dels territoris de la Catalunya vella requeria la construcció de torres i castells. Es desenvolupa una arquitectura resistent.

El romànic es caracteritza pel gruix de les parets, capaces d’aguantar un sostre de pedra, en forma de volta de canó, i amb finestres i obertures escasses i petites. Capitells dels claustres i frescos (pintures murals) a les parets són autèntiques obres d’art.

Amb la recuperació del territori i l’expansió de l’economia es van nous edifics, tant civils com militars.

L’art gòtic és esvelt i lluminós, l’arc del sostre i les finestres és apuntat. Les columnes són més estretes i els contraforts aguanten les parets laterals. Les finestres i les rossasses tenen vitralls decorats. Els edificis civils, molt luxosos, són remarcables (palaus, llotges, drassanes...).

 

Esglésies romàniques de la vall de Boí (patrimoni de la Humanitat)

Santa Eulàlia d’Erill la Vall

Sant Feliu de Barruera

Sant Joan de Boí

Sant Quirc de Durro

Santa Maria de Cardet

Pantocràtor de Santa Maria de Taull

{erill.gif}

{barruera.gif}

{boi.gif}

{durro.gif}

{cardet.gif}

{smtaull.gif}

 

Monestir de Poblet (patrimoni de la Humanitat)

Entrada i informació

Vista exterior del monestir

Panteó reial del segle XIV

Claustre

Sala capitular del segle XIII

Entrada de l’església major

{pentrada.gif}

{pexterio.gif}

{ppanteo.gif}

{pclaustre.gif}

{psalacap.gif}

{pesglesi.gif}

 

Associa cada imatge amb l’estil corresponent

{taull.gif}

{creu.gif}

{llombard.gif}

{stamar.gif}

{drasana.gif}

{gene.gif}

Romànic

Gòtic

 

Edat Moderna: el Renaixement i el Barroc

L'art renaixentista gairebé no arribà a penetrar al Principat. Només algun estranger o autòcton educat a Itàlia cultivà el nou estil al llarg del segle XVI. En el camp de l'arquitectura, la façana actual i el Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, així com el Palau del Lloctinent, en són mostres rellevants. En l'escultura ressalten el cor de la catedral de Barcelona i el retaule de Poblet. 

Durant el segle XVIII apareix una nova manifestació artística. Es tracta del barroc que, a Catalunya, es dóna sobretot en les zones rurals i es caracteritza per la seva exuberància decorativa. Hi destacà l'orfebreria que produí obres treballades amb gran sensibilitat.

Al segle XVIII es difon l'estil neoclàssic, sota el qual es basteixen edificis com la nova Llotja de Barcelona, l'església de la Mercè, la Duana, el Col·legi de Cirurgia o la Seu Nova de Lleida. 

 

Relaciona cada monument amb la seva imatge

Façana del palau de la Generalitat

Saló Sant Jordi de la Generalitat

Torre Pallaresa de Santa Coloma de Gramenet

Claustre barroc de la Biblioteca de Catalunya

Façana de la catedral de Girona

Retaule de l’església d’Arenys

{generali.gif}

{salosj.gif}

{pallare.gif}

{bbcat.gif}

{catedrgi.gif}

{arenys.gif}

 

Associa cada imatge amb l’estil corresponent

{generali.gif}

{salosj.gif}

{pallare.gif}

{bbcat.gif}

{catedrgi.gif}

{arenys.gif}

Renaixement

Barroc

 

El Modernisme {modernis.gif}

El Modernisme fou un moviment cultural, especialment arquitectònic i decoratiu, que es desenvolupà a final del segle XIX i principis del XX, caracteritzat pel predomini de la corba sobre la recta, la riquesa i el detallisme de la decoració, l'ús freqüent de motius vegetals, el gust per la asimetria, l'esteticisme refinat i el dinamisme de les formes.

El modernisme català és famós arreu del món per les obres dels seus grans arquitectes: Gaudí, Puig i Cadafalch i Domènec i Muntaner.

Entre els pintors, Rusiñol s'entusiasma pel passat, per la natura i per les persones. Casas va canviar el primitiu impressionisme pel retrat intel·lectual i mundà.

Una evolució del Modernisme va ser el Noucentisme. L’arquitecte més conegut és el gironí Rafael Masó. 

 

Els arquitectes del modernisme i el noucentisme

Puig i Cadafalch

Domènec i Montaner

Antoni Gaudí

Rafael Masó

Modernista: Casa Amatller, Casa de les Punxes

Modernista: Palau de la Música Catalana, Hospital de Sant Pau

Modernista: Sagrada Família, Casa Batlló, Pedrera

Noucentista: Casa de la Punxa, la Farinera

{puig.gif}

{montaner.gif}

{gaudi.gif}

{maso.gif}

 

Relaciona cada obra amb el seu arquitecte

{amatller.gif}

{musica.gif}

{santpau.gif}

{familia.gif}

{pedrera.gif}

{farinera.gif}

Puig i Cadafalch

Domènec i Montaner

Antoni Gaudí

Rafael Masó

 

Refés aquesta imatge d’un banc del parc Güell, d’Antoni Gaudí {guell2.gif}

 

Troba la parella d’aquestes xemeneies de Gaudí {xemeneia.gif}

 

Grans artistes del segle XX

Joan Miró, pintor

Salvador Dalí, pintor i escultor

Josep Maria Sert, muralista

Pablo Picasso, pintor

Pau Casals, músic

Antoni Tàpies, pintor, escultor

{miro.gif}

{dali.gif}

{sert.gif}

{picasso.gif}

{casals.gif}

{tapies.gif}

 

Relaciona cada artista amb la seva obra

Joan Miró

Salvador Dalí

Josep Maria Sert

Pablo Picasso

Pau Casals

Antoni Tàpies

{conste.gif}

{masturba.gif}

{biombo.gif}

{donasofa.gif}

{onu.gif}

{carmi.gif}

Joan Miró: constel·lacions

Salvador Dalí: El gran masturbador

Josep Maria Sert: El biombo negre

Pablo Picasso: Dona al sofà

Pau Casals: Concert a l’ONU

Antoni Tàpies: Carmí

 

L’últim sopar, de Salvador Dalí {sopar.gif}