CS18. Clic de repàs / continguts

7

8

PAC 1: Geografia física (relleu, hidrografia, clima, vegetació)

Trencaclosques d’intercanvi / 1pac01.puz

Recomposa aquest mapa físic de Catalunya. Mira atentament les unitats de relleu {relleu.gif}

Associació d’identificació / 1pac02.ass

Situa en el mapa les unitats de relleu següents:

Pirineu Axial / Serra de l’Albera / Serra del Cadí / Ports de Beseit / Serra del Montseny / Massís del Garraf / Pla d’Urgell / Massís de les Guilleries / Delta de l’Ebre / {relleum.gif}

Associació simple / 1pac03.ass

Relaciona els següents elements del relleu català

Plana litoral de la demarcació de Girona Cim més alt del Pirineu català Nom de la serralada costanera més propera al mar Forma part de la serralada Prelitoral Zona muntanyosa immediatament al sud del Pirineu Serralada que va del Pirineu a les serralades costaneres Depressió situada entre les serralades costaneres Massís de la Serralada Litoral, entre Barcelona i Tarragona Massís de la Serralada Transversal, per on circula el Ter Cim més alt del massís del Montseny

L’Empordà Pica d’Estats Serralada Litoral Massís del Montseny Prepirineu Serralada Transversal Depressió pre-litoral Massís del Garraf Massís de les Guilleries Turó de l’Home

Associació simple / 1pac04.ass

Relaciona els següents elements del relleu català

Massís de la Serralada Litoral, al Maresme Massís de la Serralada Litoral, a la Selva Massís de la Serralada Pre-litoral, al sud de l’Ebre Serra del Prepirineu Plana situada a la Depressió Central Zona plana i baixa entre les serralades Litoral i Prelitoral Plana que travessen els rius Muga, Fluvià i Ter Serralada on es trobem els cims més alts de Catalunya Important cim del Pirineu Forma part de la Serralada Prelitoral

Massís del Montnegre Massís de les Gavarres Ports de Beseit Serra del Cadí Pla d’Urgell Depressió Prelitoral Empordà Pirineu axial Pica d’Estats Serra del Montsant

Trencaclosques d’intercanvi / 1pac05.puz

Les xarxes hidrogràfiques catalanes {xarxahid.gif }

Associació d’identificació / 1pac06.ass

Situa en el mapa els rius següents:

Segre / Fluvià / Llobregat / Ter / Ebre / Francolí / Tordera / Besós / {riusm.gif}

Associació simple / 1pac07.ass

Relaciona pregunta i resposta

Unitat de relleu del Prepirineu que travessa el riu Segre Unitat de relleu que travessa el riu Noguera Pallaresa Unitat de relleu del Prepirineu on neix el riu Cardener Riu que neix en el Massís de Beret Unitat de relleu on neix el riu Daró Unitat de relleu de la Serralada Litoral entre els rius Besòs i Llobregat

Serra del Montsec Pirineu axial Serra del Cadí Noguera Pallaresa Massís de les Gavarres Serra de Collserola

Associació simple / 1pac08.ass

Relaciona cada concepte

El Segre desemboca en el riu Ebre, és un Rius petits que només porten aigua quan hi ha tempestes Els rius que perden molt cabal a l’estiu, pateixen un Quantitat d’aigua que porta un riu Règim dels rius que neixen en altes muntanyes nevades Acumulació d’al·luvions que guanya terreny al mar Serralada on neixen les rieres més importants de Catalunya Règim dels rius que es nodreixen de l’aigua de la pluja

Afluent Rieres Estiatge Cabal Nival Delta Prelitoral Pluvial

Associació simple / 1pac09.ass

Relaciona cada columna

Afluents del Llobregat Rius que desemboquen en el golf de Roses Riu on es troba l’embassament d’Oliana Comunitats autònomes que separa el riu Sènia Riu que neix a Catalunya, travessa França i desemboca a l’Atlàntic Riu més cabalós de Catalunya

El Cardener i l’Anoia La Muga i el Fluvià La Noguera Pallaresa Catalunya, Comunitat Valenciana La Garona Ebre

Associació simple / 1pac10.ass

Relaciona cada columna

La Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorzana són afluents del Riu que neix a la Serra del Cadí Riu que neix a l’est de la serra del Montsant Nom de dos embassaments del riu Ter Afluent del riu Ter Riu que neix al massís del Montseny Riu que neix a la Serra de l’Albera Riu que marca gran part de la frontera entre Catalunya i l’Aragó

El Segre El Llobregat El Francolí Sau, Susqueda L’Onyar La Tordera La Muga La Noguera Ribagorzana

Trencaclosques d’intercanvi / 1pac11.puz

Recompon el mapa i fixa’t en els accidents de la costa catalana {relleuc2.gif}

Associació complexa / 1pac12.ass

Relaciona cada lloc amb el tipus de costa

Cap de Creus Illes Medes Costa Brava Costa del Garraf Cap de Salou Golf de Roses Costa Daurada Delta del Besós Delta del Llobregat

Costa alta Costa baixa

Trencaclosques d’intercanvi / 1pac13.puz

Refés aquest mapa físic de la península Ibèrica {mapafis.gif}

Associació complexa / 1pac14.ass

Troba, en el mapa, les següents unitats de relleu

Submeseta nord / Submeseta Sud / Sistema Central / Massís Galaic / Serralada Cantàbrica / Serralada Ibèrica / Sierra Morena / Depressió de l'Ebre / Depressió del Guadalquivir / Serralades Bètiques / Pirineu / Serralades Litorals Catalanes / {relleuem.gif}

Associació normal / 1pac15.ass

Troba les característiques dels rius de cada conca

Conca mediterrània Conca atlàntica Conca cantàbrica

Cabal variable segons l’estació de l’any. A la tardor i la primavera van molt plens, però a l’estiu pateixen un fort estiatge Pateixen un fort estiatge excepte el Miño, que té un cabal regular durant tot l’any Tenen un cabal regular durant tot l’any

Associació complexa / 1pac16.ass

Separa els següents rius segons la conca hidrogràfica

Rius mediterranis Rius atlàntics Rius cantàbrics

Ter Llobregat Ebre Túria Xúquer Segura Miño Duero Tajo Guadiana Guadalquivir Nalón Sella Nervión Bidasoa

Sopa de lletres / 1pac17.sop

Troba el nom de vuit rius de la península Ibèrica

EBRE

TER

XÚQUER

BIDASOA

DUERO

TAJO

GUADIANA

GUADALQUIVIR

Associació complexa / 1pac18.ass

Característiques de les conques hidrogràfiques ibèriques:

Rius mediterranis Rius atlàntics Rius cantàbrics

Molt cabal a la tardor i a la primavera. Règim irregular Rius curts i poc cabalosos Pateixen un fort estiatge Pateixen un fort estiatge Rius llargs Tenen nombrosos afluents Rius curts Cabal regular tot l'any Ries: la desembocadura està envaïda pel mar

Associació complexa / 1pac19.ass

Assenyala, en el mapa, els següents rius

Miño Duero Tajo Guadiana Guadalquivir Ebre Ter Xúquer Segura

{riusmut.gif}

Associació simple / 1pac20.ass

Repassa el significat d’aquests conceptes

Cap Golf Arxipèlag Albufera Estret Ria Estuari

Part de la costa que s’endinsa cap el mar Porció de mar que s’endinsa a la terra Conjunt d’illes molt properes les unes a les altres Llacuna propera a la costa i comunicada anb el mar Franja de mar que separa dues terres properes Entrada del mar cap a l’interior seguint el curs d’un riu Desembocadura d’un riu que es veu afectada per les marees

Associació complexa / 1pac21.ass

Separa, segons el mar on es troba, cada accident de la costa

Cap d’Ajo Cap de Peñas Punta d’Estaca de Bares Golf de Biskaia Cap Finesterre Golf de Cadis Cap de Creus Cap de la Nao Cap de Palos Golf de Roses Golf de València Golf d’Almeria

Costa cantàbrica Costa atlàntica Costa mediterrània

Associació complexa / 1pac22.ass

Separa les illes segons siguin de l’arxipèlag de les Balears o de les Canàries

Mallorca Menorca Eivissa Formentera Cabrera Tenerife Gran Canària Fuerteventura Lanzarote La Palma Gomera Hierro

Illes Balears Illes Canàries

Associació simple / 1pac23.ass

Climes de Catalunya

Atlàntic D’alta muntanya D’interior Mediterrani

Temperatures baixes, excepte a l’estiu. Precipitacions freqüents. Boira Temperatures baixes. Hiverns llargs i freds. Precipitacions abundants, sovint de neu Temperatures extremades. Precipitacions escasses i irregulars Temperatures suaus. Precipitacions abundants a la tardor i primavera. Escasses a l’estiu

Associació simple / 1pac24.ass

Posa cada tipus de clima al seu lloc

Atlàntic D’alta muntanya D’interior Mediterrani humit Mediterrani extremat Mediterrani litoral

{climatim.gif}

Associació de resposta escrita / 1pac25.ass

Respon cert o fals a les afirmacions següents:

Les temperatures a la costa són molt extremes perquè no hi ha humitat. La humitat combinada amb les temperatures dóna lloc a la xafogor. A prop de les costes hi ha boscos de pins, plantes baixes i arbustos. En general, a les zones d’interior la temperatura sol ser més temperada que a les poblacions costaneres A les costes sol ploure més, perquè hi ha més evaporació de l'aigua del mar. A les muntanyes plou més que a les planes, i a l'hivern sol fer-ho en forma de neu.

Fals Cert Cert Fals Cert Cert

Associació complexa / 1pac26.ass

Assenyala cada tipus de clima en el mapa

Clima atlàntic Clima mediterrani Clima continental Clima d’alta muntanya Clima subtropical

{climamut.gif}

Associació complexa / 1pac27.ass

A cada frase li correspon un tipus de clima. Relaciona’ls

Hi neva sovint a l’hivern i plou força la resta de l’any Prou principalment a la tardor Prou molt durant tot l’any Hiverns molt freds, estius calorosos Hiverns molt freds, estius frescos Hiverns suaus, estius calorosos Temperatures suaus tot l’any

Clima atlàntic Clima mediterrani Clima continental Clima d’alta muntanya Clima subtropical

Associació complexa / 1pac28.ass

Relaciona cada tipus de vegetació amb el clima corresponent

Clima atlàntic Clima mediterrani Clima continental Clima d'alta muntanya Clima subtropical

Prats naturals Arbres de fulla caduca: roure, faig, castanyer Plantes de fulla perenne: pi pinyoner, pi blanc, alzina Plantes aromàtiques: romaní, farigola, espígol Espècies resistents de fulla perenne: alzina, alzina surera Plantes aromàtiques: farigola, romaní Muntanya mitjana: boscos de fulla caduca (faig, roures, castanyers) Alta muntanya: arbres de fulla perenne (pins negres, avets), prats d’herba Boscos de pi canari i palmeres Drago

Activitat de text. Ordenar paraules / 2pac29.txa

Els climes de la Terra

Tant les pluges com les temperatures són molt diferents segons el lloc de la terra on ens trobem. Encara que hi ha molts climes a cada zona, de forma general classifiquem els climes de la terra en tres grans blocs:

- Climes càlids. Afecten la zona de la terra situada entre l’Equador i els tròpics.

- Climes temperats. Afecten les terres entre els tròpics i els cercles polars.

- Climes freds. Corresponen a les zones polars i a les zones d’alta muntanya.

Associació complexa / 1pac30.ass

Climes de la terra: relaciona’ls segons siguin càlids, temperats o freds

Clima equatorial Clima desèrtic Clima mediterrani Clima atlàntic Clima polar Clima d’alta muntanya

Clima càlid Clima temperat Clima fred

{equador.gif} {desert.gif} {mediterr.gif} {atlantic.gif} {polar.gif} {altamunt.gif}

Associació de resposta escrita / 1pac31.ass

Escriu cert o fals, segons convingui

Un climograma és un gràfic que representa les temperatures i les precipitacions mensuals durant un any La línia vermella indica les temperatures mitjanes de cada mes Les barres blaves indiquen les precipitacions mitjanes mensuals És indiferent si temperatures o precipitacions es posen als eixos de la dreta o de l’esquerra A l’eix horitzontal s’indiquen els dies de cada mes Un mil·límetre de precipitació equival a un litre d’aigua per metre quadrat Amb un climograma podem saber el tipus de clima d’un indret determinat

Cert Cert Cert Cert Fals Cert Cert

Associació normal / 1pac32.ass

Relaciona les columnes

Conjunt de muntanyes alineades Territori pla a força altura Zona de muntanyes no alineades Mar molt extens Territori planer a poca altura Territori envoltat de mar excepte per una part Braç de mar que separa dues terres properes Territori totalment envoltat de mar Muntanyes en l’istme de la Península Ibèrica Estret que ens separa d’Àfrica

Serralada Altiplà Serra Oceà Plana Península Estret Illa Pirineus Gibraltar

Associació normal / 1pac33.ass

Relaciona les columnes

Massís del nord-oest de la península Ibèrica Muntanya més alta d’Espanya Illes espanyoles en el mar Mediterrani Muntanya més alta de la península Serralada que divideix la Meseta Altiplà en el centre de la península Serralada que limita amb la Meseta per l’est Serralades del sud d’Espanya Muntanya més alta dels Pirineus Illes espanyoles en la costa africana

Galaic Teide Balears Mulhacén Sistema Central Meseta Ibèrica Bética i Penibética Aneto Canàries

Associació simple / 1pac34.ass

Relaciona aquestes formes de protecció del territori

Parc Nacional Paratge natural d’interès nacional Reserva natural Parc natural Reserva de la Biosfera

Espai natural d’extensió relativament gran, no modificat essencialment per l’acció humana, que té interès científic, paisatgístic i educatiu. La finalitat és preservar-lo de totes les intervencions que poden alterar-lo Espai o element natural d’àmbit mitjà o reduït que presenta característiques singulars pel seu interès científic, paisatgístic i educatiu. L’objectiu és garantir-ne la protecció i la de l’entorn Espai natural d’extensió reduïda i de considerable interès científic. L’objectiu és preservar íntegrament el conjunt d’ecosistemes naturals que conté o d’alguna de les seves parts Espai natural que presenta valors naturals qualificats. Es pretén conservar-los d’una manera compatible amb l’aprofitament ordenat dels recursos i l’activitat dels seus habitants Espai protegit per la Unesco que pretén promoure l’harmonia entrte el desenvolupament humài la conservació de la natura

Associació complexa / 1pac35.ass

Separa les causes naturals i les causes humanes en la modificació del paisatge

Erosió provocada per l’aigua dels rius Inundacions per pluges abundants Mort de plantes i animals per sequera Incendis originats per llamps Tala incontrolada de boscos Incendis provocats per xarxes elèctriques Construcció de vies de comunicació Aparició d’urbanitzacions

Causes naturals Causes humanes

Trencaclosques d’intercanvi / 1pac36.puz

Els espais protegits a Catalunya {parcsct.gif}

Associació complexa / 1pac37.ass

Troba cada parc en el mapa

Cadí-Moixeró Zona Volcànica de la Garrotxa Aiguamolls de l’Empordà Delta de l’Ebre Montserrat Cap de Creus Ports de Beseit Sant Llorenç del Munt Montseny Montnegre-Corredor

{pcat1.gif}

Associació complexa / 1pac38.ass

Troba cada parc en el mapa

Garraf Olèrdola Montesquiu l’Albera Pedraforca Delta del Llobregat Illes Medes Aigües Tortes i Sant Maurici Poblet Collserola

{pcat2.gif}

Sopa de lletres / 1pac39.sop

Troba deu espais catalans protegits

Cadí-Moixeró / Zona-Volcànica / Aiguamolls / Delta-Ebre / Montserrat / Cap-Creus / Montseny / Garraf / Pedraforca / Aigües-Tortes

Associació complexa / 1pac40.ass

Posa cada parc al lloc del mapa corresponent

Doñana Tablas de Daimiel Covadonga i Pics d’Europa Ordesa i Mont Perdut Aigües Tortes i Sant Maurici Parc Marítim-Terrestre de Cabrera Cañadas del Teide Caldera de Taburiente Garajonay Timanfaya

{3pac02.gif}

Associació complexa / 1pac41.ass

Posa cada parc al lloc del mapa corresponent

Somiedo (Astúries) Grazalema (Cadis) Cazorla i Segura (Jaén) Muniellos (Astúries) Los Tiles (La Palma) Maresmes d’Urdaibai (Biscaia) Sierra Nevada (Granada) Las Bárdenas Reales (Navarra) Cap de Gata-Níjar (Almería) Maresmes d’Odiel (Huelva) Serra de Las Nieves (Màlaga) Conca alta del Manzanares (Madrid)

{3pac11.gif}

Activitat de text. Ordenar paraules / / 1pac42.ass

Espais protegits a nivell mundial {monp.gif}

El primer parc nacional del món va ser el de Yellowstone, creat el 1.872 per acord del Congrés dels Estats Units d’Amèrica. El seguiren el parc nacional de Banff, al Canadà (1.885) i el parc nacional de Tongariro, a Nova Zelanda (1.894).

A Europa, on grans espais pràcticament verges són introbables, la figura del parc nacional trigà més a arrelar i s'optà per altres formes de protecció com les reserves o els parcs naturals. Així i tot, a Suècia, es creaven ja, el 1909, els tres primers parcs nacionals europeus (Abisko, Sarek i Stora Sjöfallet) i a partir dels anys 20 es començaren a protegir els millors espais dels països europeus i als imperis colonials que mantenien a Àfrica i Àsia.

Actualment poden trobar arreu del món centenars d’espais naturals protegits. Malgrat tot, la pressió humana sobre els recursos naturals i la contaminació posa en perill molts territoris i espècies.

Trencaclosques d’intercanvi / 1pac43.puz

Tortuga de les illes Galápagos (Oceà Pacífic) {tortuga.gif}