CS18. Clic de repàs / continguts
PAC 5: Història: Prehistòria, Antiga, Mitjana
Associació normal / 5pac01.ass
Identifica cada període
històric
Prehistòria Edat Antiga Edat Mitjana Edat Moderna Edat Contemporània |
Estudia des dels orígens
més antics de la humanitat fins a la invenció de l’escriptura Des del primer text
escrit que es coneix (cap al 4.000 aC) fins al 476 dC, any de la caiguda de
l’imperi romà d’Occident Entre el 476, caiguda de
l’imperi romà d’Occident, i el 1453, caiguda de l’imperi romà d’Orient a mans
dels turcs Entre el 1453, caiguda de
Constantinoble a mans dels turcs, i el 1789, any de la Revolució Francesa va des de la Revolució
Francesa (1789) fins al moment actual |
Associació simple / 5pac02.ass
Relaciona cada concepte
Prehistòria Història Fonts històriques Restes del passat Fonts materials Fonts orals Fonts escrites i
gràfiques |
Període de temps des de que
tenim coneixement dels primers éssers humans fins a la invenció de
l’escriptura Període des de l’origen
de l’escriptura fins als nostres dies Informacions que ens
ajuden a saber com es vivia en el passat Materials que ens
permeten saber com vivien, menjaven, caçaven... els nostres avantpassats Estris, monuments,
figures, objectes, estàtues, joies... Tradicions conservades de
generació en generació Pintures, gravats,
escrits, llibres, fotografies... |
Activitat de text. Ordenar paraules / 5pac03.txa
La Prehistòria estudia la
humanitat des dels seus orígens fins a l’aparició de l’escriptura. Així, per
estudiar-la ens basem en eines, ossos, habitacles, enterraments... i podem
fer-nos una idea de com vivien els nostres avantpassats.
La dividim en tres
períodes:
- Paleolític. Els homes
utilitzaven les pedres tal com les trobaven, i varen aprendre a trencar-les per
donar-hi formes: per xafar, per picar, per tallar, per rascar... Varen aprendre
a dominar el foc. Va durar des de fa uns 3 milions d’anys fins als 10.000 anys
aC.
- Mesolític. És un període
de transició. Encara s’utilitzaven eines de pedra, cada vegada més petites i
perfeccionades. Dura entre el 10.000 aC i el 6.000 aC.
- Neolític. L’home no només
tallava la pedra, sinó que va aprendre a polir-la. Descobrí els metalls (ferro,
bronze...), l’agricultura i la ramaderia. Va durar entre el 6.000 aC i el 4.000
aC.
Trencaclosques d’intercanvi / 5pac04.puz
Reconstrueix el cròmlech de Stonehenge {stonenge.gif}
Associació normal / 5pac05.ass
Prehistòria Edat de Pedra Protohistòria Paleolític Mesolític Neolític |
Període de temps que va
des de l’aparició de l’home fins que aquest inventa el llenguatge escrit Nom que també es dóna a la
prehistòria, perquè els instruments que fabricava l’home eren bàsicament de
pedra Nom que els historiadors
donen a la prehistòria, per considerar que és història tot el temps que
l’home porta damunt la Terra Època en què l’home
trenca les pedres per aprofitar-ne les arestes per xafar, picar, tallar...
(també se’n diu època de la pedra tallada) Període entre el
Paleolític i el Neolític. Els utensilis són paleolítics, però cada vegada més
petits Època en què l’home ha
après a treballar la pedra: no només la trenca, sinó que la poleix segons les
seves necessitats (època de la pedra polida) |
Associació normal / 5pac06.ass
Què vol dir cada aspecte
referit a l’home paleolític?
Nòmada Depredador Carronyer Espiritual Caçador Pescador |
Canvia de lloc constantment
a la recerca de menjar Agafa el que pot de la
natura: fruits, arrels... Aprofita animals morts
per altres carnívors més forts que ell Fa enterraments rituals,
creu en una existència després de la mort Activitat realitzada en
grup, per acorralar els animals i matar-los amb més facilitat Utilitza arpons i fletxes |
Associació normal / 5pac07.ass
Relaciona diverses vivendes
utilitzades pels homes prehistòrics
Cova Abric Palafit Cabana Palloza Castro |
Caverna profunda on vivien
els homes del paleolític Espai amagat sota un
penya-segat que protegia els homes paleolítics del vent i la pluja Construcció del Neolític,
feta amb fustes que s’aguanta damunt de troncs enfonsats al llit d’un llit Construcció feta amb
troncs o fang, origen dels primers poblats neolítics Construcció amb parets de
pedra i sostre de palla Primers poblats celtes,
formats per pallozes |
{3pac04.gif} |
Associació normal / 5pac08.ass
Relaciona cada imatge del
paleolític amb l’indret corresponent
Ruïnes d’Ullastret Dolmen de la Cova d’en
Daina Reclau Viver de Serinyà Abric Romaní de
Capellades Dolmen de Vallgorguina Pintures rupestres de
Cogul |
{5pac02.gif} |
Associació complexa / 5pac09.ass
Relaciona els conceptes, segons
pertanyin al Paleolític o al Neolític
Paleolític Neolític |
Llàntia Foc Cova Recol·lecció Cacera Nomadisme Tenda Agricultura Ramaderia Cabana Poblat Sedentarisme |
Sopa de lletres / 5pac10.sop
RECOL·LECCIÓ / CACERA /
PESCA / ABRIC / NOMADISME / DEPREDADOR / SEDENTARISME / POBLAT / AGRICULTURA /
RAMADERIA / BRONZE / FERRO
Associació normal / 5pac11.ass
Relaciona cada eina o
activitat
Aixada Falç Molí de mà Fus Teler Torn |
Eina punxaguda amb la que
es llaurava i removia la terra Eina tallant, en forma
semicircular, per segar els cereals Recipient ovalat que amb
ajuda d’una pedra servia per moldre el gra i obtenir farina Peça d’os en la que es
passava el fil per poder teixir en un teler Eina per fabricar teixits Peça circular, moguda amb
la mà o el peu, que girava i permetia modelar el fang |
Associació normal / 5pac12.ass
Relaciona cada concepte amb
el seu significat
Sepulcre de fossa Menhir Dolmen Taula Naveta Talaiot Ceràmica campaniforme Civilització dels camps
d’urnes |
Tomba en la que el difunt
era enterrat amb objectes personals i menjar Monument format per una
sola pedra, clavada en vertical al terra Monument format per
diverses pedres planes verticals i una d’horitzontal que les cobreix Pedres planes en forma de
T, servien de temple Construcció de una o dues
plantes, tenia usos funeraris Construcció de pedra de
grans dimensions amb funcions de vivenda Tècnica de fabricació de
vasos de terrissa amb doble corbatura Els morts eren incinerats
i les cendres es posaven en urnes |
{5pac05.gif} |
Activitat de text / Ordenar paraules / 5pac13.txa
Les
grans civilitzacions neolítiques que varen construir els primers alfabets i les
primeres formes de comunicació escrita es varen desenvolupar en l’anomenat
Creixent Fèrtil, uns territoris que van des d’Egipte fons a la desembocadura
dels rius Tigris i Èufrates.
Totes elles es formaren al voltant d’un gran riu, del qual depenien per obtenir els seus recursos alimentaris. Tots donaven gran importància als astres i consideraven els seus reis com a autèntics déus.
Les
civilitzacions més importants varen ser Egipte, Mesopotàmia, Pèrsia i Assíria.
Trencaclosques d’intercanvi / 5pac14.puz
Refés
aquest mapa del Creixent Fèrtil {creixent.gif}
Associació simple / 5pac15.ass
Quin
paper juga cada personatge a la civilització egípcia?
Faraó Sacerdots Nomarques Soldats Escribes
i funcionaris Mercaders Població
egípcia Esclaus |
Exercia
el poder polític, religiós i administratiu. Era considerat un déu Tenien molts privilegis:
no pagaven impostos, podien disposar dels tresors del temple on
treballaven... Els càrrecs espirituals es transmetien per herència Governadors de les
províncies i propietaris de les terres Pertanyien a famílies
específiques. Es dedicaven a la guerra tota la seva vida Redactaven la
documentació i s’encarregaven que l’administració funcionés correctament Es dedicaven a comerciar
amb espècies d’arreu del món o al comerç d’esclaus Es dedicaven íntegrament
a feines agrícoles, aprofitant la fertilitat del Nil Molt nombrosos. Procedien
de les guerres. Varen construir les piràmides |
Associació normal / 5pac16.ass
Relaciona les columnes
Riu que dóna vida a
Egipte Ciutat de l’Egipte antic Construccions funeràries
egípcies Tipus al qual pertany la
religió egípcia antiga Escriptura egípcia Propietaris de la terra i
representants del faraó Cadàver conservat d’un
faraó Ho forma el Nil en la
seva desembocadura Mar al nord d’Egipte Mar de l’est d’Egipte Fulles de planta seques
en les quals escrivien Lloc on es troben les
tres piràmides més famoses |
Nil Tebes Piràmides Politeista Jeroglífica Nomarques Mòmia Delta Mediterrània Roja Papirus Vall dels reis |
Associació normal / 5pac17.ass
Relaciona
els següents conceptes de la civilització mesopotàmica
Ensi Patesi Zigurat Apadana Estela
d’Hammurabi Estela
de Naram-Sin |
Nom
que es donava al màxim mandatari religiós dels sumeris Nom
que es donava al màxim mandatari polític i religiós de Mesopotàmia Santuari
mesopotàmic en forma de piràmide escalonada, amb un temple al damunt Gran
saló de recepcions dels palaus perses Pedra
de basant que conté gravat el primer codi de lleis de la història Pedra
en la que està gravada una escena religiosa en diagonal que li dóna sensació
de moviment |
Trencaclosques d’intercanvi / 5pac18.ass
Refés
el zigurat inacabat de Babel (Babilònia), segons va pintar Pieter Brueghel el Vell l’any 1563 {babel.gif}
Activitat de text. Ordenar paraules / 5pac19.txa
La mar Mediterrània ha
estat la cuna de la cultura occidental. Al seu voltant varen sorgir
civilitzacions que escamparen arreu els costums, el comerç, les llengües, les
lleis...
De llevant a ponent Creta,
Fenícia, Grècia, Cartago i Roma varen estendre per les dues ribes del Mare
Nostrum els seus coneixements, varen construir grans obres públiques, varen
comerciar i, perquè no, també varen barallar-s’hi.
Els fenicis i els grecs
eren colonitzadors. Els cartaginesos i els romans eren conqueridors.
L’Imperi Romà va romandre
més de sis segles a la península ibèrica: el català té el seu origen en el
llatí, el Dret Romà és encara una base fonamental de les nostres lleis, i arreu
trobem restes, algunes gairebé intactes, de la seva presència.
Associació normal / 5pac20.ass
Relaciona cada poble amb
les seves característiques
Egipcis Cretencs Fenicis Grecs Cartaginesos |
Civilització estesa al
llarg del riu Nil. No tenien vaixells per anar a mar obert Feien d’intermediaris:
venien els productes dels egipcis i els portaven productes de la resta de
pobles mediterranis Poble de l’est de la
Mediterrània. Varen fundar les primeres colònies a la península Ibèrica i
varen navegar per la costa de l’Atlàntic Varen establir colònies a
tota la Mediterrània. La seva cultura és la base del món occidental Successors dels fenicis,
a partir de les colònies establertes al nord d’Àfrica. Intensificaren el
comerç entre Orient i Occident |
Associació de resposta escrita / 5pac21.ass
Contesta cert o fals a cada
afirmació
Els ibers són el primer
poble peninsular que varen conèixer l’escriptura Les famoses dames d’Elx o
de Baza tenen influències romanes L’escriptura dels ibers es
deriva de l’escriptura fenícia Els ibers varen encunyar
moneda, fent servir models dels grecs Els ibers coneixien la
mineria del ferro, i fabricaven bones armes Els celtes vivien a l’est
de la península ibèrica A Catalunya hi ha
constància de més de mil poblats ibèrics |
Cert Fals Cert Cert Cert Fals Cert |
Associació normal / 5pac22.ass
Troba el significat de cada
concepte
Colònia Polis Metròpolis Aristocràcia Democràcia Hel·lenisme Politeisme |
Ciutat fundada en un altre
territori des de la qual s’organitzava el comerç Ciutats gregues
independents. Tenien el seu propi govern i s’abastien de tot el que
necessitaven Ciutat grega que
controlava el comerç amb les colònies que havia fundat Classe social enriquida
amb el comerç. Governaven les polis Sistema polític basat en
el govern dels ciutadans Cultura grega que
s’enriquí amb les aportacions de les cultures amb les que es relacionava Religió que té diversos
déus. Tots els pobles de l’antiguitat eren politeistes, excepte els jueus |
Associació complexa / 5pac23.ass
Assenyala, en el mapa, on
es trobava Egipte, Fenícia, Creta, Grècia i Cartago
{medantm.gif}
Activitat de text. Ordenar paraules / 5pac24.txa
Els romans varen imposar als
pobles que conquerien la seva manera de viure i la seva cultura: la religió, la
moneda, les lleis i institucions, la llengua... d’aquest procés se’n diu
Romanització. Els canvis en la manera de viure varen ser, principalment:
- La ciutat passava a tenir
gran importància. Hi havia l’administració, els serveis i el mercat.
- Amb la introducció de
l’arada i altres eines, els conreus s’encaminaven a la comercialització i no
només al consum familiar.
- Relacions basades en el
dret romà comú a tothom.
- Estructura política
centralitzada, dirigida per autoritats nomenades des de Roma.
- Implantació del llatí com
a llengua d’ús habitual.
- Una nova religió, primer
basada en el culte a l’emperador i després el cristianisme.
Associació normal / 5pac25.ass
A què es refereix cada part
d’una ciutat romana?
Fòrum Temple Teatre Arc de Triomf Circ Termes Circ Vila Amfiteatre Basílica |
Plaça principal. Lloc de
reunió. Hi havia les basíliques, els temples i les botigues Lloc on es feien ofrenes
als déus Lloc on es celebraven
representacions artístiques Monument en honor dels
generals que aconseguien victòries Lloc on es feien curses
de quadrigues Lloc on es prenien banys
d’aigua calenta i freda, es feia gimnàstica i massatges Lloc on es fan
espectacles i curses de carros Habitatge rural Lloc per les lluites de
gladiadors, jocs i altres espectacles Lloc on se celebraven les
relacions comercials o l’administració de justícia |
Associació simple / 5pac26.ass
Relaciona cada concepte
Tribú Patrici Plebeu Cònsol Centurió Legionari Legió Trirrem |
Representant del poble al
Senat Noble descendent dels
antics terratinents Individu d'origen no
noble que formava part de la classe social més popular Magistrat suprem de la
república romana Dirigia una tropa de 100
legionaris Mercenari que cobrava un
sou per lluitar amb l’exèrcit romà Cos de l’exèrcit romà Nau de guerra grega i
romana, moguda per tres fileres de rems |
Trencaclosques d’intercanvi / 5pac27.puz
L’Imperi Romà al segle II
dC {improma2.gif}
Associació complexa / 5pac28.ass
Relaciona cada ciutat amb
el poble que la va fundar
Gadir (Cadis) Ebyssos (Eivissa) Rhodes (Roses) Emporion (Empúries) Gerunda (Girona) Barcino (Barcelona) Tarraco (Tarragona) Ilerda (Lleida) |
Fenicis Grecs Romans |
Associació complexa / 5pac29.ass
Cadascuna d’aquestes frases
correspon a Mesopotàmia, Egipte o Grècia. Relaciona-les
Escriptura jeroglífica i
utilització del papirus Se celebren els jocs
olímpics cada quatre anys a la ciutat d’Olímpia El riu Nil inunda i
fertilitza les terres circumdants Naveguen i comercien per
tota la Mediterrània Canalitzen els dos grans
rius que travessen el seu país Es fan grans
construccions funeràries i temples amb blocs de pedra Escriuen sobre argila
tova que després couen Funden colònies al llarg
de tota la costa Edifiquen zigurats |
Mesopotàmia Egipte Grècia |
Associació normal / 5pac30.ass
Relaciona les columnes
Construccions per portar
aigua d’un lloc a l’altre Règim polític que tingué
Roma Calçades empedrades que feien
servir els romans Treballadors comprats i
venuts, propietat dels seus amos Lloc on se celebraven les
curses de quadrigues Llengua que parlaven els
romans Nom que donaven a la
península Ibèrica Lloc on es feien jocs,
lluites de gladiadors, etc. Lluitadors dels jocs Unitats militars romanes |
Aqüeducte República Via Esclaus Amfiteatre Llatí Hispània Circ Gladiador Legions |
Activitat de text. Ordenar paraules / 5pac31.txa
L’Imperi Romà va ser
destruït quan els pobles bàrbars procedents del nord i est d’Europa
el van envair.
Els bàrbars es van
repartir el territori de l’imperi. Així va començar el període de la història
anomenat Edat Mitjana.
En aquest temps es va establir
un sistema que rep el nom de feudalisme. Les persones es dividien en senyors
i vassalls. Els vassalls estaven sotmesos als seus senyors,
i a canvi rebien protecció.
Poc a poc, el comerç va
fomentar la consolidació de mercats al voltant dels quals varen florir les
ciutats. Es va passar d’una societat totalment rural a una influència important
de la vida urbana.
L’edat mitjana va durar des
de la caiguda de l’imperi romà d’occident (segle V) fins a la caiguda de
Constantinoble a mans dels turcs (segle XV).
Associació complexa / 5pac32.ass
Relaciona cada grup amb
l’estament corresponent
Noblesa Clergat Burgesia |
Tenia una gran
importància política i econòmica En formaven part els
descendents dels nobles o els que rebien el títol del rei En formaven part els
comtes, els barons i els cavallers Dominaven castells,
terres de conreu i els pagesos que hi vivien En formaven part els alts
càrrecs de l’església: bisbes, abats... Eren grans propietaris de
terres Rebien donatius dels
fidels Solien entrar-hi els
segons fills de la noblesa Als monestirs es
conservava la cultura En formaven part els
habitants de les ciutats Es dedicaven al comerç, i
alguns s’enriquiren molt Es dedicaven a les
manufactures: fabricaven en els tallers tota mena d’útils Hi havia comerciants,
mercaders, banquers, artesans... Havien de pagar impostos |
Associació normal / 5pac33.ass
Relaciona cada columna
Qui ostentava el
veritable poder a l'Edat Mitjana? Com s'anomenen les
relacions socials de l'època? Qui va destruir l'Imperi
Romà? Quines facultats tenien
els senyors feudals? Qui feia la guerra i quin
n'eren les víctimes? Quines causes tingueren
les crisis medievals? Quin nom rebien les
associacions d'artesans? Quina institució va influir
més en la cultura medieval? |
els senyors feudals feudalisme les invasions dels
bàrbars governar, administrar
justícia i cobrar impostos els senyors les feien,
els pagesos n’eren víctimes guerres, males collites i
epidèmies gremis l'Església |
Activitat de text. Ordenar paraules / 5pac34.txa
Entre els segles IX i XI es
va desenvolupar l’art romànic, eminentment rural. Construccions massisses i poc
il·luminades, pintures sobre fusta i frescos sobre calç, i escultures de pedra
i fusta. L’edifici més típic és l’església, tot i que es conserven monestirs,
ponts o castells. Catalunya és considerada el bressol de l’art romànic.
A partir del segle XII es
va desonvolupar l’art gòtic, eminentment urbà, de grans dimensions i ben il·luminat.
La catedral és l’edifici religiós típic, juntament amb molts edificis civils:
palaus, llotges i drassanes. Grans finestrals amb vitralls de colors i pintures
i escultures més realistes i expressives que les romàniques.
Sopa de lletres / 5pac35.sop
Romànic / Gòtic / Vitrall /
Talla / Rosassa / Arc / Capitell / Claustre
Associació normal / 5pac36.ass
Relaciona aquestes imatges
de l’art romànic català
Església de Sant Climent
de Taüll Claustre del monestir de
Sant Cugat del Vallès Pont de Besalú Castell de Montsoriu Claustre de la Seu
d’Urgell Monestir de Sant Pere de
Galligants (Girona) |
{1pac14.gif} |
Sopa de lletres / 5pac37.sop
Pa-de-sègol / Llegums /
Verdures / Fruita / Llet / Ous / Formatge / Mel
Associació normal / 5pac38.ass
Tributs que calia pagar als
senyors feudals o a l’Església
Cens Remença Impost Primícia Delme |
Diners o part de la collita
que calia donar anualment al senyor Diners que calia pagar al
senyor per poder abandonar la masia i les terres Peatge per usar el bosc
(caçar, pescar, fusta...), el mercat, usar el molí o la farga... Primers fruits de la
collita que calia donar a l’Església Desena part del producte
de la terra |
Activitat de text. Ordenar paraules / 5pac39.txa
Amb la generalització dels
mercats, les ciutats varen començar a recuperar importància. Els seus habitants,
anomenats burgesos, no depenien dels senyors feudals, sinó directament del rei.
Hi vivia gent de tota mena
i religió: cristians, jueus i mossàrabs (àrabs conversos).
Les ciutats estaven
emmurallades i els carrers eren estrets. Al voltant de la plaça major hi havia
la catedral i l’ajuntament.
Mentre que els comerciants
rics vivien en palaus i cases molt grans, els pobres vivien en cases de només
una sala i una habitació, i cuinaven al carrer per por als incendis. Poc a poc
varen emprar materials més segurs, com els totxos i la pedra. S’il·luminaven
amb espelmes i llànties, i s’escalfaven amb llars de foc.
En moltes ciutats hi havia
persones d’origen jueu. Vivien en barris separats, anomenats calls.
Associació complexa / 5pac40.ass
Grups socials de l’edat
mitjana
Mà major Mà mitjana Mà menor Gremis Mossàrabs Jueus Esclaus Mendicants |
La burgesia més rica:
metges, juristes, consellers del rei... També anomenats ciutadans honrats Mercaders i comerciants, artistes,
notaris, procuradors... Molts eren estrangers, occitans o italians Artesans i menestrals,
els jornalers i tota la massa de pobres Organització que agrupava
els artesans d’un mateix ofici i en regulava el funcionament Musulmans que es varen passar al cristianisme per
poder quedar-se Grup minoritari que vivia
en els calls (barris jueus). Tenien un poder econòmic molt important Presoners de les guerres.
Molts d’ells eren sarraïns Pobres que sobrevivien
gràcies a la caritat pública i la Pia Almoina, institució de les catedrals |
Sopa de lletres / 5pac41.sop
Feu / Castell / Cavaller /
Pagès / Mercat / Burgès / Mossàrab / Call / Abat / Menestral / Captaire /
Rodamón
Associació normal / 5pac42.ass
Relaciona cada concepte
relacionat amb els monestirs
Abat de Ripoll i fundador
del monestir de Montserrat Superior d’un monestir
masculí Superior d’un monestir
femení Material emprat per
escriure a l’Edat Mitjana Document o llibre escrit
a mà Cada tipus o classe de
monjos Normes que regeixen una
comunitat de monjos Monjo amanuense, que
copia els llibres a mà Prohibició de fer la
guerra alguns dies Dibuixos fets a mà en els
llibres medievals Sala de reunió en els monestirs Llengua emprada en la
pregària i cerimònies religioses |
Oliba Abat Abadessa Pergamí Manuscrit Orde Regla Copista Treva Miniatures Capitular Llatí |
Associació complexa / 5pac43.ass
Relaciona cada invent de
l’edat mitjana amb la seva funció
Molí d’aigua Molí de vent Arada d’orelló Collera Ferradura Brúixola |
Funciona pel moviment
d’una roda horitzontal accionada per l’aigua Aprofita la força del
vent per moure les pedres que trituren el blat Tenia una reixa metàl·lica
que penetrava i removia millor la terra Peça tova que es posava
al coll de l’animal, que així estirava millor sense ofegar-se Peça metàl·lica que
clavada a l’ungla del cavall el protegia de ferir-se les peülles Instrument per
orientar-se mercès a una agulla imantada que assenyala sempre el nord |
Trencaclosques d’intercanvi / 5pac44.puz
Mapa de les possessions
catalanes al segle XV {medite.gif}
Associació de resposta escrita / 5pac45.ass
Contesta cert o fals a les
següents afirmacions
La Catalunya Vella
arribava fins al riu Llobregat La Catalunya Nova
arribava fins al riu Sènia Al-Àndalus era el nom
donat a Andalusia Jaume I va ser rei de
Catalunya, Aragó, València i Mallorca Barcelona no va ser mai
assaltada pels musulmans El comte de Barcelona era
alhora rei d’Aragó El Regne de Nàpols es
troba a la península Ibèrica |
Cert Cert Fals Cert Fals Cert Fals |
Associació normal / 5pac46.ass
Institucions de la
Catalunya medieval
Corts Generalitat Consell de Cent Consolat de Mar |
Assemblea de
representants dels tres estaments amb el rei Representació permanent
de les Corts, encarregada de complir els acords amb el rei i ajudar-lo en les
tasques de govern Òrgan de govern de la
ciutat de Barcelona, format per cent ciutadans que escollien anualment cinc o
sis consellers Tribunal que jutjava els
problemes derivats del comerç marítim a la Mediterrània |
Associació normal / 5pac47.ass
Vocabulari medieval
Barri jueu d’una ciutat Invasors de l’Imperi Romà Espanya musulmana El qui depèn d’un altre
en el sistema feudal La Catalunya que arriba
fins al Llobregat s’anomena Catalunya El qui té vassalls en el
sistema feudal La part sud de Catalunya
que fou conquerida en una segona etapa Territori que posseeix un
senyor Títol del senyor feudal
de Barcelona Religiós medieval que
vivia en un monestir |
Call Bàrbars Al-Àndalus Vassall Catalunya Vella Senyor Catalunya Nova Feu Comte Monjo |
Associació normal / 5pac48.ass
Vocabulari medieval
Regne que s’uní a Catalunya
a través d’un matrimoni Material sobre el qual
escrivien a l’Edat Mitjana País que el rei Jaume
guanyà als musulmans Illes mediterrànies de la
Corona d’Aragó Llibre o document escrit
a mà Els qui vivien a les
ciutats Òrgan de govern català Els qui tenien un ofici Estil arquitectònic del
segles IX a XI Estil arquitectònic dels
segles XII a XV |
Aragó Pergamí València Balears Manuscrit Burgesos Generalitat Artesans Romànic Gòtic |
Trencaclosques doble / 5pac49.puz
Tapís de la Creació. Catedral
de Girona (segle XII) {tapis.gif}
Trencaclosques d’intercanvi / 5pac50.puz
Ordena de més antic a
més modern els esdeveniments següents:
Els homes aprenen a fer
instruments de pedra
Caça, pesca i recol·lecció
de vegetals
Els homes aprenen a fer instruments
de metall
Els ibers habiten la
península Ibèrica
Els egipcis construeixen
les piràmides
Els grecs estableixen
colònies per la Mediterrània
Els romans dominen els
països de la Mediterrània
S’enfonsa l’Imperi romà
Catalunya passa a formar
part del món islàmic
Associació simple / 5pac51.ass
Associa cada concepte amb
l’època corresponent
Colònia Olimpiades Zeus Calçades Llatí Arc de triomf Calçades Emperador Feudalisme Vassall Castell Monestir |
Grècia Roma Edat Mitjana |