Nom amb què és conegut popularment el conjunt de dues cases de veïns d'Antoni Gaudí construïdes per a Pere Milà i Camps a la cantonada del passeig de Gràcia i el carrer de Provença de Barcelona (1906-10). Centrada per dos patis, un a cada casa, la planta dels pisos és absolutament lliure, de manera que cap habitació no és igual a les altres, i la recta, en teoria, hi és pràcticament absent. L'exterior, de pedra, representa una evolució en l'estil de l'autor pel seu despullament gairebé total de decoració, llevat dels treballs de forja de portes i baranes, substituïda per la constant ondulació de la superfície, que recorda conformacions rocalloses erosionades. Els fets de la Setmana Tràgica desaconsellaren al propietari d'incloure signes religiosos a la façana de la casa, motiu pel qual no fou instal·lada la gran imatge de la Mare de Déu que havia esbossat l'escultor Carles Mani per a coronar l'edifici. Aleix Clapés dirigí a ambdues entrades una extensa decoració pictòrica, en la realització de la qual intervingué sense paper creatiu Xavier Nogués, que es conserva malament. El 1969 fou declarada monument nacional.
--------------------------------------------------------------------------------
S'inaugura la restauració del terrat
i les golfes de la Pedrera de Barcelona després de 10 anys de treball.
L'obra de Gaudí, propietat de la Fundació Caixa de Catalunya,
ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat.
13/06/1996
--------------------------------------------------------------------------------
27/06/1996
El grup teatral Comediants fa un espectacle
a l'edifici de la Casa Milà, la Pedrera, del passeig de Gràcia
de Barcelona per a presentar l'acabament de les obres de restauració
de l'edifici, que es podrà visitar a partir del pròxim 2
de juliol. La Caixa de Catalunya, que va comprar l'edifici el 1986, hi
ha invertit uns 7.000 milions de pessetes entre l'adquisició i les
obres de rehabilitació i restauració per fer de la Pedrera
el vaixell insígnia cultural de l'entitat. A part de permetre la
visita del públic a patis, golfes i terrat, la planta noble de l'edifici
ha estat habilitada com a espai d'exposicions i s'ha construït un
nou auditori al soterrani.
Edifici construït entre el 1905 i el 1908, a Barcelona, al barri de Sant Pere, per Lluís Domènech i Muntaner. Obtingué el premi de l'ajuntament de Barcelona al millor edifici de l'any 1908. Conté la principal sala de concerts de Catalunya, de planta oval i parets de vidre, amb platea i dos pisos i capacitat per a més de dos mil espectadors. Té un escenari en hemicicle, amb una boca d'onze metres d'amplària i una profunditat de més de set metres, decorat amb els busts de Beethoven i de Clavé, juntament amb valquíries wagnerianes i les divuit fades o muses amb instruments musicals. Entre les arcades del segon pis, i envoltats per una corona de llorer, de ceràmica, hi ha els noms de músics universals i en el frontispici del mateix pis els dels catalans Brudieu, Fletxa, Vila, Terradelles i Clavé. Sota la sala de concerts hi ha la d'assaigs i altres dependències. És un dels principals conjunts de l'art modernista català i és internacionalment cèlebre. En la seva riquíssima decoració intervingueren, entre d'altres, els escultors Miquel Blay ¾autor del grup La cançó popular, de l'angle format per les dues façanes¾, Eusebi Arnau i Pau Gargallo, els mosaïcistes Mario Maragliano i Lluís Bru ¾autor del mosaic exterior que simbolitza l'Orfeó Català¾, el vitraller Granell i el pintor Miquel Massot. Té un orgue notable. Fou declarat monument nacional l'any 1971 i fou objecte d'una acurada restauració que no pogué, però, reposar algunes mutilacions sofertes per l'edifici en decennis anteriors. L'any 1983 hom creà un consorci amb participació de la Generalitat de Catalunya, l'ajuntament i la diputació de Barcelona, i l'Orfeó Català, entitat propietària de l'edifici, que es féu càrrec de la gestió de la sala i endegà la remodelació de l'edifici segons un projecte dels arquitectes O.Tusquets i C.Díez. Entre el 1985 i el 1989 hom realitzà una important reforma amb l'objectiu de millorar la seguretat de l'edifici, augmentar la superfície de l'escenari, millorar l'acústica de la sala i l'acomodació del públic i dels artistes, augmentar i millorar els accessos i altres serveis complementaris, etc. L'Orfeó Català hi té el domicili social, la biblioteca, l'arxiu, etc. El Palau és el centre de la vida musical barcelonina ¾concerts corals, simfònics, música de cambra, recitals¾ tant de música universal i catalana culta com de cançó popular. També s'hi han celebrat festivals de jazz, de cinema, etc, i s'hi han representat obres teatrals, òperes de cambra, etc. També hi han tingut lloc reunions i festivals d'entitats particulars, i projeccions de films de tema musical.
--------------------------------------------------------------------------------
El Palau de la Música i l'Hospital
de Sant Pau, patrimoni de la humanitat
04/12/1997
La XXI Convenció del Patrimoni
Mundial de la UNESCO, reunida a Nàpols, aprova la declaració
de nous conjunts al catàleg del Patrimoni de la Humanitat. Dos dels
nous edificis escollits són dues obres de l'arquitecte Lluís
Domènech i Montaner a Barcelona, el Palau de la Música Catalana
i l'Hospital de Sant Pau. Entre els altres conjunts (fins a 46) que s'afegeixen
al catàleg hi ha els monestirs de Yuso i Suso de San Millán
de la Cogolla (la Rioja), el conjunt de Las Médulas del Bierzo (Lleó),
un antic jaciment d'or de l'època romana, i l'espai natural del
Mont Perdut. Fins ara, els edificis catalans considerats patrimoni de la
humanitat eren el Parc Güell i la Pedrera, de Gaudí, i el monestir
de Poblet.
--------------------------------------------------------------------------------
Celebració del 90è
aniversari del Palau de la Música
09/02/1998
Amb un concert de l'Orfeó Català
comencen els actes de commemoració del 90è aniversari del
Palau de la Música Catalana, edifici de Lluís Domènech
i Montaner inaugurat el 9 de febrer de 1908. L'Orfeó Català
hi estrena Cinc epigrames de Manolo Hugué, obra de Xavier Montsalvatge
encarregada per a l'aniversari. També s'inaugura una petita exposició
sobre la història de l'edifici, que es recordarà al llarg
de l'any amb la publicació de llibres i discos i amb un cicle de
conferències. El passat desembre el Palau de la Música va
ser declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.
--------------------------------------------------------------------------------
L'arquitecte Òscar Tusquets
presenta el projecte de remodelació del Palau de la Música
Catalana, que es preveu que estigui completat d'aquí a tres anys
27/10/1999
Les obres comprenen la creació
d'una nova sala de concerts soterrada per a 600 persones, un restaurant
i una plaça que permetrà observar per primera vegada la façana
lateral de l'edifici gràcies a l'enderrocament de l'església
de Sant Francesc de Paula. L'obra té un pressupost de 1.800 milions
que cobriran el Ministeri d'Educació i Cultura (500), la Generalitat
de Catalunya (200), l'Ajuntament de Barcelona (175), la Fundació
Orfeó català-Palau de la Música (500) i la Diputació
de Barcelona (50), amb 375 milions pendents d'adjudicació.
Escultura de Pau Gargallo (1933), de 2,35 m d'alçària. Treballada en guix, per manca de recursos econòmics no fou fosa en bronze fins molt temps després de la mort de l'artista. És la seva obra principal, en què treballà tota la vida: en resten dibuixos previs molt primerencs (1904), i el 1926 féu l'important Cap de profeta, que ve a ésser l'immediat precedent de la gran peça. Ha estat exposada en guix i després en bronze diverses vegades des del 1934 (Nova York, Barcelona, Madrid, París, Amsterdam, Venècia, Duisburg, etc). Els exemplars més coneguts són el del Musée d'Art Moderne de París i el del Museo Español de Arte Contemporáneo de Madrid.