1.19 Sistema Solar. Vehicle lunar

Al desembre de 1972 el Programa Apollo arribava a la seva fi. Durant la seva durada es van aconseguir importants avanços en la astronautica i l'adquisició de coneixement de la geologia lunar. Les tres últimes missions van ser molt més sofisticades que les primeres tres, en gran part perquè els astronautes van dur el rover lunar que els va permetre desplaçar-se a quilòmetres del seu lloc d'aterratge. En la missió Apollo 11, Armstrong i Aldrin solament van estar 2 hores i mitja caminant sobre la superfície, mentre que la Apollo 17 les caminades van fer un total de 22 hores i els astronautes van passar 3 dies a la vall de Taurus Litrow i es van portar 110 quilos de roques lunars.

Per altra banda, la missió Apollo 17 va ser la primera a incloure un científic. Es tractava del geòleg Harrison Schmitt. Fins la seva assignació, les tripulacions de l'Apollo estaven formades majoritàriament per militars. Després de sis aterratges lunars, el Programa Apollo es va donar per acabat després que el Apollo 18, 19 i 20 es cancel·lessin per limitacions de pressupost. La fi de l'Apollo va marcar la fi de l'onada d'exploració vista fins llavors i va posar els Estats Units al capdavant de la cursa espacial vencent els soviètics.

Les últimes missions ja no provocaven interès en la gent com va ser la nombre 11, i la notícia passà a un segon pla; oblidant-se que l'Apol·lo 17 va ser l'última missió a arribar a la Lluna, i que fins el dia d'avui no hem tornat a visitar-la.