Al
desembre de 1972 el Programa Apollo arribava a la seva fi. Durant la seva
durada es van aconseguir importants avanços en la astronautica i
l'adquisició de coneixement de la geologia lunar. Les tres últimes
missions van ser molt més sofisticades que les primeres tres, en
gran part perquè els astronautes van dur el rover lunar que els
va permetre desplaçar-se a quilòmetres del seu lloc d'aterratge.
En la missió Apollo 11, Armstrong i Aldrin solament van estar 2
hores i mitja caminant sobre la superfície, mentre que la Apollo
17 les caminades van fer un total de 22 hores i els astronautes van passar
3 dies a la vall de Taurus Litrow i es van portar 110 quilos de roques
lunars.
Per altra banda, la missió
Apollo 17 va ser la primera a incloure un científic. Es tractava
del geòleg Harrison Schmitt. Fins la seva assignació, les
tripulacions de l'Apollo estaven formades majoritàriament per militars.
Després de sis aterratges lunars, el Programa Apollo es va donar
per acabat després que el Apollo 18, 19 i 20 es cancel·lessin
per limitacions de pressupost. La fi de l'Apollo va marcar la fi de l'onada
d'exploració vista fins llavors i va posar els Estats Units al capdavant
de la cursa espacial vencent els soviètics.
Les últimes missions ja no
provocaven interès en la gent com va ser la nombre 11, i la notícia
passà a un segon pla; oblidant-se que l'Apol·lo 17 va ser
l'última missió a arribar a la Lluna, i que fins el dia d'avui
no hem tornat a visitar-la. |