 |
Són
grans masses de gasos, principalment hidrogen i heli, que emeten llum.Es
troben a temperatures molt elevades. Al seu interior hi ha reaccions nuclears..
Classificació
Segons les
dimensions:
Supergegants, gegants, mitjans,
petits i nans.
Segons la temperatura:
(De calent a fred) Blaus, blancs,
grocs, i rojos.
S'anomenen combinant les característiques:
gegants rojos, nans blancs, ... |
Els
estels dobles són molt freqüents.
La gravetat els fa girar l'un
al voltant de l'altre.
Les cefeides són parelles
orientades de manera que,
periòdicament, s'eclipsen
l'una a l'altra. La primera que es va descobrir va ser Algol.
També hi ha estels múltiples,
sistemes en què tres o quatre estels
giren en trajectòries complexes.
Lira sembla un estel doble,
però, a través d'un
telescopi es veu com cada un dels dos components és un sistema binari. |
L'estel
més proper, després del Sol, és Alfa Centauri
Es tracta d'un sistema de tres estels
situat a 4,3 anys llum de La Terra, que només és visible
des de l'hemisferi sud. El més proper (Alpha Centauri A) té
una brillantor real igual que el nostre Sol.
|
|
|
 |
Neixement
d'estels |
|
|
Els
més brillants
Nº |
Estel |
Magnitud
aparent |
Anys
llum |
Radi
(Sol=1) |
1 |
Sirio |
-1.46 |
8.6 |
1.7 |
2 |
Canopus * |
-0.72 |
74.0 |
- |
3 |
Arctur |
-0.04 |
34.0 |
25.1 |
4 |
Rigil Kent * |
-0.01 |
4.3 |
1.2 |
5 |
Vega |
0.03 |
25.3 |
2.0 |
6 |
Capella |
0.08 |
41.0 |
13.0 |
7 |
Rigel |
0.12 |
815.0 |
63.0 |
8 |
Procyon |
0.38 |
11.4 |
2.0 |
9 |
Archenar * |
0.46 |
69.0 |
5.0 |
10 |
Betelgeuse |
0.50 |
425.0 |
226.0 |
11 |
Hadar * |
0.61 |
320.0 |
- |
12 |
Altair |
0.77 |
16.8 |
1.6 |
13 |
Aldebaràn |
0.85 |
60.0 |
46.0 |
14 |
Antares |
0.96 |
425.0 |
510.0 |
15 |
Espiga |
0.98 |
220.0 |
6.6 |
( * ) Visibles
des de l'hemisferi sud. |
E
v o l u c i ó d e l s E s t e l s |
1.-
Es forma l'estel a partir d'un núvol de gas i pols.
2.- Gegant. Reaccions nuclears.
Masses de gas i pols es condensen al seu entorn (protoplanetes).
3.- Seqüència
principal. L'estel amb planetes, estable mentre consumeix la seva matèria.
4.- L'estel comença
a dilatar-se i refredar-se.
5.- Creix, engolint els planetes,
fins convertir-se en un gegant roig.
6.- Es torna inestable i
comença a dilatar-se i encongir-se alternativament fins que explota. |
Si
l'estel era molt més gran que el Sol ... |
Si
l'estel era com el Sol ... |
7.-
Supernova. Llança la major part del material.
8.- Púlsar. El que
resta, es fa petit i dens.
9.- Si tenia molta massa,
es contreu encara més fins a esdevenir un forat negre. |
7.-
Nova. Llença materials cap a l'exterior.
8.- Nebulosa Planetària.
El que resta, es contreu.
9.- Nan. Es fa molt petit
i dens i brilla amb llum blanca o blava, fins que s'apaga. |
|
Els
estels evolucionen al llarg de milions d'anys. Neixen quan s'acumula
una gran quantitat de matèria en un lloc de l'espai. Es comprimeix
i s'escalfa fins que s'inicia una reacció nuclear, que consumeix
la matèria, convertint-la en energia. Els estels petits la gasten
lentament, i duren més que els grans. |
|