Cosmovisió creada per Albert
Einstein (1879-1955) reduïda a quatre apartats: Previ, esbós biogràfic: alemany, suís, nord-americà. Primer, la relativitat especial, feta pública en els articles de 1905, Annus Mirabilis. Segon, la relativitat general, acabada de perfilar el 1916. Tercer, aspectes filosòfics de la teoria, amb consideracions d'ordre epistemològic. Quart, debat sobre la indeterminació i recerca d'una teoria unificada de l'univers. |
1. El temps no corre igual. Relativitat especial 1.1 Un conflicte
Einstein donà a entendre que la unió de matèria
i energia és la conseqüència més important
de la relativitat especial. La conversió de la matèria
en energia ha estat una predicció relativista confirmada
en les centrals nuclears, en les bombes nuclears i en la producció
d'energia en l'interior d'estrelles com el nostre Sol. |
2. Un espai corbat. Relativitat general
2.2 Espai, temps, afectat
|
3. Aspectes filosòfics
3.2 Epistemologia. Prediccions arriscades L'actitud científica és una actitud crítica.
"La ciència és un intent d'aconseguir que la diversitat
caòtica de les nostres experiències sensorials es correspongui
amb un sistema de pensament lògicament uniforme". Però
aquest sistema de pensament, amb les teories que en resulten, és
un procés extremadament difícil: "hipotètic,
mai definitiu, sempre subjecte a la crítica
i al dubte".
3.3 Sense un marc de referència absolut 3.4 Relativitat i relativisme Quan Einstein esdevingué icona mediàtica, el mot relativitat, considerat desafortunat i ambigu per ell mateix, es desplaçà i va assumir connotacions filosòfiques, socials, ideològiques, artístiques,... Un desplaçament lingüístic dels conceptes relativistes que comporta ús i abús metafòric d'aquests conceptes en altres camps culturals.
|
4. Déu no juga als daus amb l'univers 4.1 Debat amb els físics quàntics
Einstein, al considerar la llum com a paquets d'energia (fotons), impulsà el naixement de la física quàntica: estenia la teoria dels quanta de Planck a l'energia de la llum emesa.
En el món quàntic això no és
ben bé així, els esdeveniments no són
tan predictibles; no hi domina el principi de determinació
clàssic, sinó el principi d'indeterminació.
De cap manera Einstein volia acceptar que la probabilitat sigui una característica
del comportament de la natura, altrament, causes i efectes es succeeixen
amb una lògica absoluta. No accepta que l'atzar i l'indeterminació
siguin una característica del món físic. En aquest
sentit, és cèlebre la seva frase: "Déu no
juga a daus amb l'univers".
|
Il·lustracions procedents del documental Einstein en la intimitat, WGBH, Educational Foundation, 1996. Emès per C33 |