Regió cefàlica: Ben desenvolupada amb ulls i tentacles. Acostumen a ser carnívors, carronyers o herbívors, per la qual cosa la boca presenta mandíbules i ràdula.

Mantell i closca: La massa visceral pateix dos processos al llarg del seu desenvolupament:

• Torsió: la massa visceral pateix un gir antihorari de 180º, que afecta tots els òrgans: l'anus desemboca a la part anterior i la cavitat pal·lial amb les brànquies queden situades d'igual manera a la part anterior (Fig. 24).

  Aquest canvi pot contribuir a millorar la ventilació de les brànquies en quedar situades encarades en la direcció del moviment de l'animal. D'igual manera, la regió cefàlica té la possibilitat d'amagar-se a l'espai que li deixa la cavitat pal·lial, i així pot quedar protegida per la closca.

• Flexió: Es tracta d'un enrotllament helicoïdal de la closca.

  Per permetre l'augment de massa visceral la closca inicialment va adoptar la forma d'un con (closca cònica, Fig. 25, a) i més tard la d'una espiral plana (totes les voltes es situen en el mateix pla) però això portava, al llarg del creixement, a closques massa altes (Fig. 25, b).

  Per evitar aquest problema, cada volta d'espira es desplaça cap a un costat respecte de l'anterior (espiral cònica, Fig. 25, c). A mesura que l'animal va creixent, la volta d'espira de la closca li queda petita i continua fabricant una nova volta d'espira més gran. La massa visceral ocupa aproximadament només l'última volta i mitja de la closca.
  

Això no obstant, amb aquesta solució tot el pes de la closca queda a una banda de l'animal (Fig. 25, d) i això els obliga a "recol.locar-se" la closca cap amunt i a un costat (Fig. 25, e), de manera que la cavitat pal·lial d'una banda (sobre la qual descansa la closca) es veu reduïda.

L'aigua penetra a la cavitat pal·lial pel costat ample, ventila la brànquia, i surt per l'altre costat, tot arrossegant els productes residuals que s'eliminen per l'anus i els ronyons.

Figura 25.- Evolució del procés de flexió en els gasteròpodes. Dibuix C. Alós

Peu: Sola plana reptant

Dins d'aquesta classe hi ha tres grans grups, amb característiques clarament diferenciables: