 |
|
|
Són
majoritàriament marins.
Els segments
presenten lateralment unes expansions anomenades parapodis d'on
surten uns feixos d'agulles quitinoses (setes o quetes), amb funció
locomotora. El moviment dels parapodis es fa gràcies a la
musculatura de la paret del cos i també a la que s'inserta
en unes altres agulles internes (acícules).
|
|
|
Figura
13.- Imatge d'un poliquet d'hàbits errants (Familia Phyllodocidae).
Fotografia d'Erling Svensen.
|
|
En
funció del tipus de vida, els poliquets es poden agrupar en: |
- Formes
mòbils: són els que repten o ocasionalment
neden, amb el prostomi ben desenvolupat (antenes, ulls,
palps, altres apèndixs sensorials) i els segments més
o menys similars entre ells.
Els
parapodis i les setes són ben aparents.
La
respiració es fa normalment a través de la pell,
però si presenten brànquies, aquestes es situen
sobre un nombre variable de segments.
Acostumen
a ser herbívors o carnívors i, per
tant, han de buscar activament el seu menjar.
Fotografies d'Erling
Svensen.
|

|
 |
- Formes
de mobilitat limitada (generalment excavadors): el
prostomi pot estar reduït en diferents graus,
així com els parapodis i les setes (però sempre
presents).
Moltes vegades les setes adopten la forma de ganxos per
facilitar el moviment.
La respiració també es fa a través de la
pell o de brànquies (amb una distribució
variable al llarg del cos).
Acostumen
a ser detritívors.
Fotografies
d'Erling Svensen.
|

|
 |
- Formes
sèssils (fixes al substrat o amb desplaçaments
accidentals): Normalment es tracta de formes que viuen dins
de tubs fabricats per ells mateixos (calcaris, de pedretes,
de mucositat) i que no abandonen. En cas contrari, s'exposen a
una depredació immediata.
El
prostomi està molt reduït i per tant la boca
s'acostuma a obrir a l'extrem més anterior. En aquesta
regió poden presentar alguns òrgans tàctils
relacionats, sobretot, amb la captura d'aliment. Els parapodis
i les setes també es troben molt reduïts.
És
freqüent la presència de brànquies
ben visibles a la part més anterior del cos, en forma
de plomall, que poden ser utilitzades per a la respiració
i per a la captura d'aliment.
Molts
d'ells són filtradors o detritívors.
|
 |
 |
|
|
Els
poliquets, en general, presenten sexes separats i fecundació
interna o externa. En el cas més general, dels ous surten larves
de vida planctònica, però en algunes espècies
les cries es mantenen enganxades a la mare fins que assoleixen una
grandària mínima (Fig. 14). |
|
 |
Figura
14.- Imatge d'una femella de l'espècie Exogone, amb les cries
enganxades al seu cos. Fotografia de C. Alós
|
|
|
|
|
|
|
 |