|
el
conjunt
de formes anatòmiques (o dissenys diferents) amb què
s'expressa un animal al llarg de la seva vida.
|
|
A
|
Correspon a la forma de zigot, originada per la fusió entre un gàmete masculí (espermatozoide) i un gàmete femeni (òvul). Aquest zigot està format per una sola cèl.lula que posteriorment es dividirà progressivament per originar un individu pluricel.lular. Per a aquest creixement posterior el zigot necessita substàncies de reserva que ben aviat, després de formar-se, se li afegiran: es tracta del que anomenarem reserves o vitel. A partir del moment en què el zigot ja disposa de reserves s'anomena ou. |
 |
|
B
|
Correspon a l'etapa d'embrió (sense vida lliure) i, en molts casos, pot continuar-se amb l'etapa de larva (amb vida lliure). Aquesta etapa passa per una sèrie de fases (desenvolupament embrionari) que, si bé és comú a tots els animals en els primers estadis, es va diversificant en les etapes posteriors (des d'una a diverses formes) en funció de la complexitat de l'adult i del tipus de vida que haurà de portar durant aquest període del cicle biològic.
Tall longitudinal d'un embrió de hamster. Fotografia de L. De Vos, Biodic, Université Libre de Bruxelles. |
 |
|
C
|
Correspon a la forma adulta, amb capacitat per reproduir-se i que es pot considerar com el representant més complex del cicle. Aquesta forma serà la que utilitzarem com a representant de l'espècie i la que definirem anatòmicament i funcionalment. Això no vol dir que sigui la seva única forma vàlida. De fet, l'únic element que tenen en comú totes les fases del desenvolupament embrionari és la informació genètica continguda en el seu ADN. Els juvenils són aquells individus que anatòmicament disposen dels mateixos òrgans que els adults, però el seu aparell reproductor no és encara operatiu. |
Fotografia de Bob Atkins |
|
L'existència de les larves ve donada en algunes ocasions per la incapacitat de mantenir l'embrió. En uns casos és per manca del vitel necessari per arribar a la forma final i, en d'altres, és per la impossibilitat de continuar dins el cos de la mare a causa de l'augment de volum de cada embrió i de l'elevat nombre d'aquests. Figura 17.- Imatge de la larva d'un cargol de mar (larva vèliger). Fotografia d'Abysso |
 |
Quan a una espècie li cal una elevada taxa de reproducció, la segona part del desenvolupament embrionari ha de fer-se necessàriament a l'exterior per falta d'espai dins la mare. Per poder sobreviure en aquestes condicions és imprescindible que l'embrió sigui capaç d'alimentar-se lliurement i per ell sol, per la qual cosa ha de tenir, també, capacitat de moviment. Aquest "embrió" (ja que encara no té les característiques de l'adult) de vida lliure és la larva.
|
|
|
|
Larva de lliri de mar Fotografia
de l'University
of Saskatchewan. Archives of Dr. Thurston Lacalli |
Lliri de mar (forma adulta) (Equinoderms, Crinoïdeus) Fotografia
de l'Encyclopedia
of Marine Life of britain and Ireland |
En altres ocasions, no menys freqüents, l'existència de larves es dóna com una estratègia de dispersió (en el medi aqüàtic, el moviment de les larves permet arribar a zones a les quals l'adult mai no podria arribar amb els seus mitjans de locomoció) i/o una estratègia ecològica per tal de no competir amb l'adult ja que exploten un hàbitat diferent (com per exemple, les erugues dels insectes). Aquests fets han contribuït en gran manera a l'èxit evolutiu dels animals que han optat per aquesta solució.
El cicle biològic dels animals el podem representar de les següents formes:
 |
 |
|
Si
la teva puntuació és inferior al 50%
|
Si
la teva puntuació és superior al 50%
|
 |
