Segmentació
|
Característiques
|
Grup
animal
|
Tipus
d'ou
|
Radial
|
Els
blastòmers es disposen de manera radial respecte a
l'eix animal-vegetatiu (paral·lel o perpendicular).
|
Cordats,
equinoderms, braquiòpodes, ectoproctes, foronídis,
quetognats, hemicordats
|
Isolecític
Mesolecític
|
 |
Espiral
|
Els
plans de divisió són oblics a l'eix pol animal-pol
vegetatiu. Cada grup de cèl·lules es disposa desplaçat
respecte del grup immediatament inferior. El grau d'empaquetament
és major.
|
Anèl.lids,
nemertins, platihelmints, mol·luscs (excepte cefalòpodes),
alguns braquiòpodes i equiúrids
|
Isolecítics
|
 |
Bilateral
|
Els
ous presenten una distribució asimètrica del
citoplasma. La primera divisió reparteix per igual aquest
peculiar citoplasma i estableix dues meitats que definiran
la simetria bilateral posterior.
|
Tunicats
|
Isolecítics
|
|
Rotacional
|
Després
de la primera divisió segons l'eix pol animal-pol vegetatiu,
que origina dos blastòmers inicials, un d'ells es divideix
segons un pla paral·lel a aquest eix mentre que l'altre
ho fa segons un pla perpendicular. Les primeres divisions
són asincròniques (no es divideixen al mateix temps).
|
Mamífers
|
Isolecítics
|
|
Superficial
|
La
massa de vitel es situa en posició central i és el
citoplasma perifèric el que es divideix. El que s'obté
és una capa de blastòmers externa que envolta tota
la massa de vitel.
|
Insectes
|
Centrolecítics.
|
|
Discoïdal
|
A
causa de la gran quantitat de vitel, la formació de blastòmers
queda limitada a una petita porció de citoplasma amb forma
de disc. Les primeres divisions originen una capa de cèl·lules
que posteriorment es va subdividint en diverses capes.
|
Rèptils,
aus i la majoria de peixos.
|
Telolecítics
|

|