 |
 |
|
Són
els metazous més primitius i d'estructura més
senzilla.
Les
esponges són un grup d'animals aquàtics, amb
representants en tots els mars i oceans, que viuen a totes les profunditats
i latituds.
Figura
1.- Imatge d'una esponja del gènere Suberites.
Fotografia
d'Encyclopedia
of Marine Life of Britain and Ireland
|
 |
|
|
Són
animals bentònics, sèssils i filtradors: presenten
un sistema de canals interns i obertures superficials que
els permeten fer circular l'aigua pel seu interior. A partir d'aquesta
circulació els és possible efectuar l'intercanvi de gasos
(oxigen i diòxid de carboni) i obtenir les partícules nutritives.
L'entrada constant d'aigua a l'interior de les seves cavitats assegura l'arribada
d'aliment i l'intercanvi de gasos. |
|
 |
Figura
2.- Tall transversal d'una esponja on es poden observar el conjunt
de cavitats i canals interns.
Fotografia
de Biodidac © J.
Houseman.
|
|
|
Presenten
colors vistosos, vermells, ataronjats, grocs, violacis i, a vegades,
blaus, en alguns casos a conseqüència de l'associació
amb algues simbionts. Les seves dimensions també són
molt variables: hi ha exemplars des d'uns pocs mil·límetres
fins a exemplars amb diàmetres que poden superar els dos metres.
|
|
|
|
No disposen
de teixits diferenciats però sí que disposen de cèl·lules
especialitzades capaces de fer, en conjunt, totes les funcions animals.
|
|
 |
Presenten
un esquelet intern que pot estar fet a partir d'un fi entramat
de petites espines (espícules) de carbonat càlcic
o sílice o bé d'un conjunt de fibres flexibles
d'una proteïna anomenada espongina.
Figura
4.- Imatge ampliada de les fibres d'espongina que formen l'esquelet
d'algunes esponges.
Fotografia
de Biodidac © J.
Houseman.
|
|
|
|
|
|
 |