 |
|
Classe
Aràcnids (8): Àcars
|
Dins
de la classe dels aràcnids, els àcars són el grup més
nombrós en quant a nombre d'espècies i d'individus.
Presenten un gran interès econòmic i mèdic ja que alguns
tenen una certa facilitat per produir plagues, altres són paràsits
de l'home i d'animals domèstics mentre que altres conviuen com a
comensals amb el home en les seves cases. |

Figura
34.- Imatge dels àcars. Fotografia de Mat Pound, USDA ARS,
Forestry Images
|
Han
colonitzat tots els hàbitats possibles, tant terrestres
com aquàtics. Les seves dimensions acostumen a ser reduïdes,
al voltant d'1 mm o menys de longitud, encara que alguns, com
les paparres que són paràsits externs de molts animals,
poden assolir dimensions considerables (més d'1 cm) després
d'inflar-se en xuclar la sang del seu hoste. |
|
El
cos és de forma globosa sense cap rastre de segmentació
externa. S'hi poden distingir tres regions:
- El gnatosoma,
correspon a la part més anterior i engloba els quelícers
i els pedipalps. Està delimitat de la resta del cos per
una sutura.
- El
podosoma, o regió mitjana on es situen les potes locomotores.
- L'opistosoma,
o regió més posterior, sense apèndixs locomotors
i que es troba unit a l'anterior sense cap mena de cintura entre e
|
|
Figura
35.- Imatge d'un àcar en visió dorsal i esquema on es mostren
les regions del cos
|
Els àcars
poden ser de vida lliure o paràsits:
- Entre
els de vida lliure destaquen els àcars del sòl
que actuen, junt amb altres organismes en els processos de degradació
de la matèria orgànica.
Altres
viuen en els punts d'emmagatzematge de productes alimentaris
(farina, sucre, formatge,...) ja que o bé s'alimenten de microorganismes
que creixen damunt d'ells (i per tant són totalment
inofensius) o bé s'alimenten del propi producte (i per
tant ocasionen pèrdues econòmiques). Algunes
formes s'alimenten d'altres àcars actuant així
com a controladors de les seves poblacions.
- Entre
les formes paràsites destaquen les formes fitòfagues
i els que parasiten animals:
- Els
àcars fitòfags produeixen tota una variada
gamma de trastorns en els vegetals, amb una important especificitat
respecte a l'hoste que parasiten.
- Entre
els àcars que parasiten als animals destaquen com
a més coneguts, les paparres que xuclen la sang de
molts mamífers, l'àcar de la sarna que fa galeries
en la pell d'aus i mamífers, avançant a un ritme de
3 mm diaris, i el demòdex que viu en els fol·lícles
sebacis de la pell i els els fol·lícles capil·lars
tant de l'home com d'altres animals com gats i gossos originant
el que es coneixen com a punts negres.. Normalment es troben en
nombre limitat però quan proliferen en excés poden
originar inflamacions i infeccions.
|
|
|
Figura
36.- Imatge d'un àcar fitòfag, paràsit de les
heures. Fotografia de USDA ARS Archives, USDA ARS, Forestry
Images
|
Figura
37.- Imatge de Demodex foliculorum, un àcar paràsit
d'animals que viu en els fol·lícles pilosos i sebacis.
Fotografia de
M. Halit Umar, Microscopy UK.
|
|
|
|
Per
saber-ne més: |
 |
|
 |