Classe Malacostracis

És la classe que agrupa a una major diversitat de formes, entre les quals trobem a la immensa majoria d'espècies comercials.

La majoria d'ells presenten el cos dividit en cap, tòrax, amb vuit segment i abdomen, amb sis segments. Tots els segments, tant toràcics com abdominals, porten apèndixs. Els dos-tres primers parells d'apèndixs toràcics estan transformats en maxil·lípedes, relacionats amb la subjecció de l'aliment.

Poden presentar closca que cobreix total o parcialment el cap i els segments toràcics.

Entre els malacostracis destaquen:

• Els estomatòpodes, entre els que trobem a la galera (Squilla mantis), d'hàbits bentònics, amb una closca curta que només cobreix els primers segments toràcics i amb el segon parell de periòpodes transformat en una pinça gruixuda i dentada.

• Els isòpodes, sense closca amb el cos aplanat dorsoventralment. Els apèndixs toràcics són unirramis i tenen funció locomotora mentre que els apèndixs abdominals són fil·lopodis birramis i amb funció respiratòria. Alguns isòpodes han colonitzat el medi aeri, on viuen en ambients humits com el conegut porquet o cuca de Sant Antoni (Porcellio).

• Els amfípodes són formes bentòniques, majoritàriament marines també sense closca i amb el cos comprimit lateralment. Els apèndixs toràcics són unirramis i els més anteriors estan especialitzats en la captura d'aliment. Els segments abdominals porten apèndixs birramis i tenen funció nedadora.

• Els eufasiàcis són un grup planctònic amb el cos dividit en cefalotòrax i abdomen. No presenten maxil·lípedes i els pereiòpodes porten les brànquies alhora que s'encarreguen de crear corrents d'aigua. Els apèndixs abdominals en canvi són locomotors. La seva importància radica en que són el grup que forma part de l'anomenat "krill" que serveix d'aliment a un gran nombre de peixos i, especialment, als cetacis.

• Finalment, els decàpodes formen el grup més nombrós. Entre les espècies més conegudes destaquen les gambes, llagostes, escarmarlans, llamàntols, crancs, crancs ermitans i similars.

  Són majoritàriament marins amb el cos dividit en cefalotòrax i abdomen amb un telson terminal.

  La closca acostuma a estar molt ben desenvolupada i s'allarga anteriorment formant el rostre. Són freqüents en aquesta closca les incorporacions de sals càlciques que li donen una major resistència. La closca delimita lateralment les cambres branquials on s'allotgen les delicades brànquies.

  Presenten vuit segments toràcics amb tres parells de maxil·lípedes i cinc parells de potes locomotores (la qual cosa dóna nom al grup). Algun dels apèndixs toràcics anteriors pot transformar-se en una gran pinça, com en els escamarlans o els llamàntols.

L'abdomen, amb sis segments, presenta més variacions segons el grup i pot ser:

• allargat amb apèndixs de funcions diverses (natació, reproducció) com en les llagostes, o bé
• reduït i aplanat com en els crancs.

Excepte en els crancs, l'abdomen acaba en un telson que juntament amb els uròpodes forma una aleta natatòria caudal.

La major part d'ells són de vida lliure i poden ser pelàgics o bentònics. Aquest últims acostumen a presentar coloracions críptiques i fins hi tot alguns crancs poden camuflar-se deixant créixer damunt seu altres organismes sèssils (algues, hidrozous, esponges).