Classe Insectes: Classificació (2)

Els Insectes Pterigotes: Neòpters

Els neòpters es caracteritzen per poder moure les ales tant en vertical com en horitzontal i presentar una nerviació alar més complicada. En aquest grup és on es dóna la major diversificació de formes, de les quals podem destacar, entre altres:

• Podem trobar formes amb boca mastegadora i el primer parell d'ales més o menys coriaci mentre que el segons parell d'ales pot ser membranós o reduir-se. Tal és el cas de:
  • els Ortòpters (llagostes i grills) amb les potes adaptades al salt,
  • els Grylloblàtids (cadells) amb les potes adaptades a l'excavació, i
  • Amb totes les potes de tipus marxador:
    • els Dermàpters (talladits o tisoretes)
    • els Fasmòpters (insectes bastó ),
    • els Dictiòpters (cuques molles (escarabats de la cuina) i pregadéus).

• Alguns poden perdre les ales secundàriament com els tèrmits (Isòpters). També estan organitzats en societats jerarquitzades.

• Altres tenen les peces bucals de tipus picador com les xinxes, cigales i pugons (Hemípters) que s'alimenten de la saba dels vegetals.

• També tenen les peces bucals de tipus picador-llepador les mosques i mosquits (Dípters) però aquests només presenten un parell d'ales ja que el segons parell està reduït i transformat en òrgans de l'equilibri.

• Entre els insectes amb metamorfosi complicada (holometàbols) trobem:
  • Els Lepidòpters (papallones, tant diürnes com nocturnes), amb els dos parells d'ales membranoses i la boca xucladora les papallones,
  • Els Tricòpters (frigànies),
  • Els Himenòpters (abelles, vespes i formigues). En aquest grup, algunes formes poden perdre les ales i també estan organitzades en societats jerarquitzades. La boca és de tipus mastegador i els dos parells d'ales són membranosos.

    Poden presentar un agulló al final de l'abdomen connectat a glàndules que fabriquen substàncies tòxiques. Quan una abella pica a un mamífer (com l'home) no pot retirar l'agulló (proveït en aquest cas de petits garfis) a causa de l'elasticitat de la pell humana (cosa que no passa quan pica a un altre insecte) i això l'obliga a perdre part dels intestins en trencar-se l'abdomen. En conseqüència l'abella mort després de la picada.

    Les vespes, en canvi, poden retirar sempre l'agulló de les ferides ja que no presenten els garfis que acompanyen a l'agulló de les abelles.

  • Els Coleòpters (escarabats, marietes i similars), amb el primer parell d'ales endurit en forma d'elitres.

• Entre les formes paràsites que han perdut les ales cal esmentar:
  • les puces (Sifonàpters), en els quals les potes s'adapten al salt i el cos es comprimeix lateralment per facilitar els moviments entre el pèl,

   

  • els polls (Mal.lòfags i Anoplurs) que viuen també entre el pèl i les plomes i que s'alimenten de les escates dèrmiques, les plomes, els pèls o la sang dels seu hostes.