 |
|
2.
Apèndixs: funcions
|
La funció
locomotora és la funció més primitiva i alhora
la més freqüent en els apèndixs dels artròpodes,
tant per permetre el desplaçament en el medi terrestre com aquàtic.
- Per
a la funció marxadora l'apèndix es construeix a
base de peces cilíndriques articulades que acaben en ungles
o estructures adhesives. Poden tenir un punt principal
d'articulació (com en els insectes o els crustacis) (fig.
6), o bé dos, com en les aranyes (fig. 5).
|
|

Figura
5.- Potes marxadores d'una aranya, amb dos punts d'articulació.
Fotografia de Tybjerg Tekst
& Foto
Figura
6.- Potes marxadores d'un insecte amb un sol punt d'articulació.
Fotografia de Bioimages
|
El recolçament
de la pota en el substrat es pot fer per l'extrem de l'últim
podòmer (fig. 7)(normalment una o dues ungles) o bé
recolçant tot l'últim podòmer (tars) (fig.8).
Aquesta última opció permet la presència d'estructures
en aquest podòmer que facilita el moviment tant per superfícies
rugoses com llises.
El moviment
dels diversos apèndixs marxadors es realitza de forma coordinada,
de manera que cada apèndix es mou una mica desfasat respecte als
apèndixs veïns (moviment metacrònic, semblant
a una ona).
|
|
- Per a
la funció nedadora, com en el cas de molts crustacis,
els apèndixs adopten la forma d'estructures laminars o
bé filiformes (fil·lopodis), acompanyades moltes
vegades de llargues sedes. El moviment d'aquests apèndixs es
realitza de manera que tots bateguen a la vegada (moviment sincrònic),
la qual cosa condiciona una natació a salts. Moltes vegades
aquests apèndixs són utilitzats únicament com a
sistema per a mantenir la flotabilitat.
- Alguns
apèndixs locomotors poden estar modificats i presentar adaptacions
al salt (tercer parell de potes del saltamartí) o la
excavació de galeries (primer parell de potes dels cadells).
- Alguns
apèndixs, especialment els de la regió cefàlica
o de la porció anterior del cos, poden especialitzar-se en
peces bucals o en funcions relacionades amb l'alimentació:
trituració de l'aliment, subjecció de la presa, injecció
de verí, etc. És freqüent que aquests apèndix
acabin en una forta ungla o bé en una pinça
(quela).
|
|
Figura
9.- Regió anterior d'un insecte on es mostren les antenes, les
peces bucals i els primers parells de potes marxadores. Fotografia de
National Geographic
|
- De igual
manera, en aquesta regió es diferencien les antenes que
són apèndixs que actuen com a receptors de estímuls
diversos. En els aràcnids, que no tenen antenes, el primer
parell de potes és el que du a terme la funció tàctil,
i sovint les tenen estirades en posició anterior.
|
|
|
Si
la teva puntuació és inferior al 50%
|
|
|
Si
la teva puntuació és superior al 50%
|
|
|
|
|
 |