Per poder ser una bruixa la primera condició és ser una dona. Poques vegades s'ha sentit ha parlat d'un bruixot cavalcant en una escombra (fins que ha arribat en Harry Potter). Ja sabem que l'escombra és cosa de dones.

Fogueres, conjurs, pocions, balls, conformaven l'espectacle que s'atriubia a les bruixes.

El perfil de la bruixa era, en qualsevol cas, “una dona rara”, mare soltera, d'una certa edat, amb poques possibilitats econòmiques, mal vista per la resta del poble i que en sabia d'herbes remeires.

D'elles es deia que feien reunions les nits de lluna plena (sàbats), en explanades o en clarianes de boscos, feien gresca i sarau ( en aquella època no hi havia tants llocs d'esbarjo), tot això ho explicaven les persones que d'magat anaven a veure-ho, ho exagaraven tot explicant que amb les seves danses les bruixes invocaven al diable.

En el segle XVII, moltes d'aquestes considerades bruixes, van ser processades per bruixeria. Per convenciment i judici popular, eren penjades a la forca. Acusades de moltes coses com enverinar el mej¡njar del bestiar, fer malbé les collites i provocar tempestes. La inquisició i la caça de bruixes va començar abans abans de l'esmentat segle. Si passava qualsevol cosa que a la gent del poble no li agradava aquest fet era atribuït a les males arts d'alguna bruixa.

Moltes d'aquestes dones considerades bruixes es dedicaven a guanyar-se la vida d'una manera poc convencional i força mal vista en aquella època. Feien d'endevinadores, herbaires o pidolaven.

Les plantes que més por fan a les bruixes són: la farigola, el romaní i el fonoll. Aquest últim es posava als panys de les portes perquè no poguessin entrar. Per contra, n'hi ha que els hi són favorables com la ruda, l'alfàbrega, la valeriana i la sàlvia. S'explica que, quan les bruixes trepitjaven el terra, mentre ballaven la nit de Sant Joan, el sòl restava encatifat amb totes elles. I, mentrestant això passava, anaven fent collita pels remeis, encisos, maleficis, seguicis i encanteris per a fer-se estimar.

Les bruixes que trobem en els contes que s'expliquen a la mainada són éssers màgics i vulnerables que es poden combatre, quan la por arriba, en un obrir i tancar d'ulls.