El drac és un dels éssers fantàstics que més agrada. Es caracteritza per ser una criatura molt gran, amb molt poder i ferotge, que representa la força. La paraula que dóna origen al nom ve de "drakos", que vol dir serp en greg antic i, en efecte, molts dracs són una espècie de serp grossa, o, si més no, entre una serp i un llangardaix.

Tenen cap, pell amb escates i potes curtes acabades en urpes, això sense anomenar les ales que tenen els exemplars voladors.

Se'ls hi ha tingut por al llarg de la història, però alhora en moltes cultures se l'adorava com a un deu. Així, és lógic que al llarg de tota la mitologia occidental el matador de dracs hagi estat un personatge recurrent, un heroi que salvava al seu poble dels mals que els drac provocava.

La seva imatge canvia segons les èpoques i el lloc, però acostumen a tenir unes característiques generals comunes: una bèstia serpentina amb una pell d'escates que li servia com la millor de les armadures (de fet, cada vegada que un exemplar era mort, hi havia baralles per decidir qui es quedaria la pell per a utilitzar-la com a armadura o escut impenetrables), unes altres de les seves característiques era el seu alé (en forma de foc o d'aire gèlid), les seves urpes i la seva sang que resultava un àcid molt potent al contacte amb humans.

També se'ls relaciona amb una vista sobrenaturalmente aguda, i fins i tot trobem en relats antics que la mirada del darc era capaç de fulminar els adversaris.

Els dracs d'Europa treien foc, enverinaven les aigües i raptaven doncelles (per exemple la Llegenda de Sant Jordi), això feia que fossin l'enemic comú amb qui tothom volia cabar. Se'ls culpava de plagues i de les èpoques de falta d'aliments, ja que no sols podia atacar físicament, sino que dominaven els secrets de la màgia amb la que podien maleir o embruixar sens que la gent ho sabés.

A l'Àsia, però, era una creença comuna que els dracs eren criatures d'immens poder, però generalment utilitzaven aquest poder en benefici de tots, per exemple proporcionant pluges i amb això les bones collites. Alguns arribaven a ser adorats com deus i podia donar-se el cas d'alguns nombles asiàtics que asseguraven que la sang del drac corria per la seves venes les de la seva família.

Ja siguin europeus o asiàtics, totes les cròniques coincideixen en afirmar que els dracs són tan antics com el propi món, criatures sorgides del mateix Caos amb el naixement de la Terra i el Cel.

Moltes vegades trobem figures de dracs en els emblemes de diferents exercits. Era una creença habitual que la figura de l'animal que els acompanyava a la batalla els donava la seva força i poder.