|
Característiques
generals del SO UNIX
La
filosofia del SO UNIX es direcciona en l'eficàcia del seu enfocament
de la programació i no a cap programa en particular. Es basa en
la convicció que la potència d'un sistema depèn més
de les relacions entre els programes que no pas dels propis programes en si, és a dir, usar i combinar programes per construir-ne'n
d'altres.
Les
característiques generals d'aquest Sistema Operatiu atenen a:
-
És
un SO multiusuari (varis usuaris poden estar processant alhora)
i multitasca (es poden realitzar infinites tasques diferents al
mateix processador).
-
Els programes
es poden executar de dues maneres diferents: en modus usuari on l'usuari té el control, i el modus kernel on diferents rutines del SO prenen el control de la màquina
encuant els processos, assignant temps de CPU, prioritzant, supervisant,
protegint el sistema...
-
La protecció
del sistema es realitza en el Modus Kernel, on el SO pren
el control total de l'ordinador caient controladament, si es donés
el cas, en una situació de prevenció anomenada pànic.
L'usuari
té la impressió de realitzar una crida al sistema
(System
Call) però és el propi SO qui les realitza.
-
UNIX s'autogestiona
la memòria delimitant les zones per als usuaris i per a ell mateix.
-
La CPU
es gestiona en els modus de temps compartit o time_sharing assignant
unes delimitacions temporals per a cada un dels processos actius. Temporalitzacions
que es poden balancejar i prioritzar depenent de la situació.
-
Gairebé tots els processos
de modus usuari passen, abans d'executar-se, a un modus kernel ja que aquest
s'activa automàticament quan:
-
hi ha una crida al sistema
(system call)
-
una interrupció,
o bé
-
un trap o interrupció
especial de maquinari que mata el procés que la va provocar
-
UNIX compta amb nombroses
Shells (intèrprets de comandes) amb característiques
pròpies.
-
Per a UNIX l'Univers és
un Sistema de Fitxers.
-
No existeixen perifèrics
(ni CD, ni terminals, ni impressores...), només fitxers,
d'aquesta
forma s'unifiquen tots els processos d'E/S.
-
De fet, els directoris són
fitxers que contenen enllaços amb altres fitxers de forma complexe.
-
Per trobar tots aquests fitxers
el Sistema utilitza un punter anomenat i-node.
-
Esborrar un fitxer en UNIX significa
esborrar el seu i-node. De no ser així aquest fitxer seria irrecuperable.
-
Els comandaments de UNIX
són curts i críptics (cp en comptes de copy...).
-
Cada procés o programa
té un propietari o owner.
-
UNIX no és de temps
real, ja que el SO executa les ordres quan decideixi (per prioritats
generalment en el time_sharing).
-
Per apagar i desmuntar el Sistema
de Fitxers en un ordinador UNIX s'ha de fer com a Superusuari o
també anomenat root.
-
UNIX pot reduir el treball del
seu kernel cedint privilegis a programes externs anomenats dimonis
(daemons) que corren de manera regular com a processos (dimonis de cues
d'impressió, de correu entrant, de planificació de tasques,
de monitoratge d'us de pàgines de memòria... pràcticament
per a tots els serveis).
-
UNIX és un SO de
Xarxa ja que el seu nucli incorpora arquitectures de protocols de xarxa.
-
UNIX posseeix dues interfícies:
-
de kernel o nucli
-
de System Call o API (Aplication
Program Interface)
*dos SSOO seran compatibles si tenen la mateixa API encara que nuclis
diferents
-
UNIX, en tant que dissenyat
per programadors, ofereix una gran quantitat d'elements bàsics que
es poden combinar de múltiples maneres per aconseguir fites més
complexes.
-
Existeixen dos tipus d'algorismes
de planificació de la CPU:
-
de curt termini (a quin
procés se li assigna la CPU)
-
de llarg termini (quins
processos passen de memòria a disc i a l'inrevés)
Cada segon es recalculen les
prioritats (per defecte o explicitades) en base a una fórmula que
fa possible que un procés no acapari tot el temps de CPU.
|