Mòdul
5
|
Serveis de xarxa amb GNU/Linux |
Exercici |
Descripció
del servei accelerador web
Introducció L'ample de banda de la connexió
a Internet d'un centre educatiu s'omple bàsicament per les consultes
a la Web i la descàrrega d'aplicacions, essent força menor
el trànsit resultant del moviment de missatges de correu i altres
aplicacions. Aquesta particularitat es
repeteix a la majoria de les xarxes que formen Internet, "embrutant" ràpidament
una bona part de l'ample de banda disponible només per l'accés
a la Web. Per 'aturar' aquest fenomen usuaris de la mateixa Internet van
fer sorgir les aplicacions tipus proxy-cache, anunciant un augment
de la velocitat en la navegació acompanyat d'un estalvi de la connexió
exterior (sembla del tot impossible !!!). Aquestes aplicacions es basen
en els principis de cache (presents en molts elements tecnològics)
o sigui, un magatzem secundari, en aquest cas situat entre Internet i els
usuaris, gestionat de forma automàtica per servir el contingut de
les peticions
http i ftp mogut des dels navegadors de la
manera més ràpida possible. Així doncs es promou
des d'Internet l'ús d'aquests magatzems, que normalment s'estructuren
en jerarquies (per exemple un nivell nacional que serveix nodes provincials,
aquests a altres regionals, etc.) de forma que el trànsit a Internet
s'optimitzi al màxim i els usuaris gaudeixin d'una connexió
a la Web més fluida. Primer nivell de cache: el navegador de l'estació de treball El nivell més bàsic
de cache es troba en l'estació de treball de l'internauta.
Aquesta cache és molt recomanable i la incorporen tots els
programes navegadors Web. El navegador reserva un espai
de memòria i disc per a les pàgines i així pot presentar
més ràpidament les més sol·licitades, llegint-les
directament de la RAM o del disc dur de l'ordinador. D'una forma força
'rústica' permet controlar el refresc de les pàgines fent
una comparació de les emmagatzemades localment amb les originals
que es troben a l'exterior. Normalment només hi ha tres opcions: "Mai" - No compara
mai les pàgines, pot presentar informació 'caducada', la
navegació és directa del disc dur i molt ràpida a
partir de la primera descàrrega inicial. "Sempre" - Sempre fa una
comparació amb l'exterior per evitar rebre informació 'caducada'.
La velocitat de la cache no s'aprofita gaire, doncs sempre cal esperar
una resposta inicial de l'exterior per verificar la pàgina. "Un cop per sessió"
- Quan accedim a les pàgines per primera vegada fa una comparació
amb l'exterior. Si en la mateixa sessió hi tornem a accedir no es
farà cap més comparació. La velocitat és força
bona i s'aprofita molt la cache. El comportament del Navegador
pot canviar 'radicalment' si triem una opció o una altra,
normalment per defecte tindrem activada l'opció "Un cop per sessió". Segon nivell de cache: dins la Xarxa Local del centre El segon nivell de cache ja cal implementar-lo utilitzant un equip dedicat i un programari específic. Es tracta d'aconseguir que
el conjunt d'ordinadors de tota una xarxa local, quan volen accedir a la
Web, ho facin senvint-se d'una sola màquina que inclou un nou magatzem
cache en la seva memòria i disc dur. Aquesta cache, que
podem anomenar 'de xarxa', millora la versió dels navegadors en
molts punts: - Treballa amb uns algoritmes
molt elaborats per decidir de forma automàtica si cal refrescar
o no algun dels objectes que té emmagatzemats. - Manté una cache de la resolució de noms (DNS), evitant noves peticions per pàgines
ja visitades. - Permet crear jerarquies
amb les caches d'altres xarxes per aprofitar al màxim els
objectes emmagatzemats i actualitzats més propers. - Els objectes 'aconseguits'
per la cache des d'un dels navegadors de la xarxa, queden a disposició
de tots els altres, incrementant el nombre d'encerts si tots fan navegació
guiada per les mateixes URL. L'equip amb el que aconseguirem
aquest servei per a la nostra xarxa serà el servidor Linux i el
programari a utilitzar, l'aplicació Squid. Tercer nivell i superiors: jerarquia de caches Les aplicacions de cache en xarxa demostren tota la seva potència quan formen part d'una
jerarquia. Un proxy A pot relacionar-se amb un altre B fent-li de: Pare (parent) - Normalment
el proxy Pare el trobem 'per sobre' de la nostra xarxa local i l'utilitzem
per aprofitar al màxim la seva connexió de xarxa i el seu
magatzem. El proxy B demanarà
tots els objectes al seu pare i en el cas que no els tingui emmagatzemats
haurà d'anar-los a buscar i lliurar-los al seu 'fill'. Aquesta relació permet
aprofitar des d'un sol punt diferents línies d'accés a Internet,
només enllaçant el nostre proxy fill amb un pare col·locat
a cadascuna d'aquestes línies. Germà (sibling) -
Aquesta relació permet compartir el contigut de la cache en disc entre els proxy de la mateixa xarxa. El proxy B demanarà
als seus germans l'objecte que vol servir a l'usuari, si un dels germans
el té en el magatzem li donarà, en cas de no tenir-lo, haurà
de ser el proxy B qui l'hagi de recollir directament d'Internet. Aquesta relació fa
possible 'aprofitar' el contigut d'una cache propera sense 'embrutar'
la seva connexió amb l'exterior. S'utilitza en els casos que els
administradors de la xarxa on hi ha aquest proxy no vulguin que totes les
peticions dels altres surtin a través de la seva connexió
Internet. |
|