 |
Filosofia Política
|
| |
|
1. Podem viure sols?
L'home és un animal gregari. La nostra pròpia naturalesa
per poder-se desplegar necessita els altres. Som animals socials
per naturalesa.
3.1 Aristòtil:
L'home és un animal social per què té llenguatge
2. La conflictivitat humana ens
porta a la política
La nostra naturalesa no ens determina com hem de viure en comunitat.
La llibertat que ens proporciona la nostra naturalesa, respecta
la forma de viure en comunitat, també ens proporciona grans
conflictes. Les relacions humanes són en elles mateixes
conflictives. La guerra és la plasmació més
clara d'aquest conflicte. La filosofia política és la reflexió
sobre com minimitzar el conflicte en les comunitats humanes.
3.2 Kant:
Les tendències contradictòries de la naturalesa
humana.
[Ajuda per
a la lectura del text]
3. Dos plantejaments polítics per a solucionar
el conflicte:
3.1 Sistemes utòpics: Els filòsofs que han intentat
trobar mètodes racionals per determinar quina és
la societat perfecta, una societat que eliminaria de soca-rel
els conflictes. Han dissenyat també sobre el paper, d'una
forma purament teòrica i racional els mitjans per aconseguir
aquesta organització utòpica: Plató, Hobbes,
Marxisme.
3.2 Sistemes no utòpics: Altres han intentat
gestionar el conflicte perquè fos el mínim possible,
però sense pretendre eliminar-lo del tot: Locke, Rousseau,
Kant, Hannah Arendt... La democràcia és fruit d'aquest
plantejament polític.
4. Sistemes utòpics:
4.1 La República platònica
 |
4.1.1 El coneixement eliminarà els conflictes
L'acció política s'ha de realitzar des del coneixement. El coneixement no és relatiu, ni subjectiu, ni particular sinó que és absolut, objectiu i universal. La política no és una qüestió ideològica, és una qüestió "científica". El qui posseeix el coneixement ha de dirigir la societat. El savi sabrà actuar en tot moment d'una forma justa, només tenint en compte el que més li convé a la societat. Per Plató l'origen del conflicte es genera quan la societat és controlada per l'opinió (d'un amb la tirania, d'alguns amb la timocràcia o oligarquia, o de tots amb la democràcia) i no pel coneixement.
|
3.3
Plató: El dirigent ha de ser el filòsof
4.1.2 Control de la societat
La República ha de ser una societat molt estable, que
poguí aturar l'esdevenir constant de sistemes polítics
al llarg de la història. Si cadascú ocupa el lloc
que li correspon per aptitud natural, la ciutat estarà
regida correctament, serà feliç i estable. Segons
les aptituds els ciutadans es dividirien en tres grups bastant
rígids:
Productors: pagesos, artesans i comerciants
Guardians: guerrers
Governants: filòsofs
Cada ciutadà rep una concreta educació,
encaminada en formar en cada cas un ciutadà que tingui
les característiques que li convé més a
la comunitat: moderació, fortalesa, obediència,
prudència... Els governats controlaran l'educació i
tindran un poder absolut sobre els altres ciutadans. Pel bon
funcionament de la República podran utilitzar qualsevol
procediment.
3.4 Plató:
La forma de viure dels guardians
4.1.3 Critica a la democràcia
La democràcia (el poder en mans del poble) és el àmbit dels sofistes. L'ús de les paraules seductores poden
fer decantar a un poble inculte cap a una determinada opció
política. El demagog i no el savi és converteix
amb el més poderós. És com si intentéssim
pilotar un vaixell a partir de l'opinió de tots els
seus tripulants.
La democràcia donà lloc a una societat molt
conflictiva, molt caòtica, molt poc eficient. D'aquest
caos que provoca aquest sistema amb tanta llibertat sorgirà
un sistema tirànic encara més injust, el qual
suprimirà totes les llibertats.
3.5
Plató: Crítica a la democràcia
3.6
Popper: La critica a la República platònica
4.2 Thomas Hobbes
 |
4.2.1 El conflicte apareix en la mateixa naturalesa de l'home:
L'home és egoista. Abans de la fundació de l'Estat, impera la llei de la natural del més fort. No es reconeix ni es respecta cap dret, perquè tots es consideren amb dret a tot. És una situació de caos total en la qual "l'home és un llop per a l'home".
|
4.2.2 Superació del conflicte: Cedir tot el poder a
un sol individu
Per garantir la vida ( llei natural de supervivència),
els individus cedeixen de manera incondicional tots els seus
drets a una sola persona: el sobirà. La llibertat només
la tindrà el sobirà. El sobirà assumeix
el poder absolut, eliminant tota llibertat i amb ella la conflictivitat
social. La naturalesa de l'home és l'origen del conflicte,
la solució per tant és evitar que l'home pugui generar
conflictes traient-li tot el seu poder per fer-ho.
El sobirà serà l'únic que podrà
crear conflictes, però els intentarà evitar
per què sap que això pot destruir el seu poder i fins
i tot posar en perill la seva vida.
3.7
Hobbes: La llei de la supervivència ens impulsa
a la pau
4.3 Marxisme
 |
4.3.1 La conflictivitat té el seu origen en la lluita de classes
La conflictivitat apareix en la lluita de classes. Dues classes socials amb interessos diferents s'enfronten entre si per controlar la societat. Al llarg de la història de la humanitat sempre hi ha hagut la lluita de classes, dues classes antagòniques que s'enfronten dialècticament, fins que una aconsegueix imposar-se a l'altra: serf contra patricis, burgesia contra noblesa, proletariat contra burgesia, etc.
|
3.8 Marx: Materialisme històric
4.3.2 El comunisme: la solució a la conflictivitat
El comunisme no és un disseny racional per solucionar
tots els problemes. El comunisme s'imposarà inevitablement
com a conseqüència de les lleis de la història.
El comunisme superarà la dialèctica de la lluita
de classes.
3.9 Marx: La superació de la lluita de classes
4.3.3 La superació de l'alienació
L'abolició de la propietat privada serà substituïda
per la propietat social dels mitjans de producció, possibilitant
que el treballador recuperi el control de la seva vida. Cadascú
produirà segons el seu desig i consumirà d'acord
amb les seves necessitats. El treball no es vincularà
als diners sinó a ben social que produeix. El treball
ens realitzarà i ens farà entrar en contacte
amb la naturalesa.
4.3.4 Planificació centralitzada
Tota la comunitat d'individus regula la producció
general. El sistema econòmic és fruit d'una planificació
racional i centralitzada que busca la seva màxima eficiència.
3.10 Marx: Les condicions del treballador en la societat capitalista
3.11 Marx: El treballador és considerat una mercadaria
5. Sistemes no utòpics (intenten minimitzar
el conflicte):
Enllaç: Problemes de la democràcia
5.1 Ciutadà i súbdit (ciutadà: té
vot, té drets, participa en la gestió de la cosa
pública)
5.2 Democràcia actual:
5.2.1 Els tres poders: Montesquiu
5.2.2 La llibertat: S.Mill
5.2.3 Liberalisme econòmic: Hayek
5.2.4 Problemes de la democràcia:
5.2.4.1 El control dels mitjans de comunicació: Marcuse
5.2.4.2 Quin és el subjecte polític? (Habermas)
5.3. El Conflicte a escala global:
5.3.1 Fukuyama: Una civilització universal (El fi
de la història)
5.3.2 Hungtington: El Xoc de les civilitzacions:
5.3.3 Kant: La pau perpetua
Max Weber:
L'Estat té el monopoli de la violència
Rousseau:
Origen de tots els mals és la propietat privada
|