Metafísica.
Aristòtil
Text 1
"Els homes comencen a filosofar, i que així ho van
fer originalment, perplexos davant del món; s'interroguen,
sobre tot, sobre les perplexitats òbvies, per continuar investigant,
segons una progressió gradual, altres qüestions més
importants com, per exemple, els canvis de la Lluna i del Sol, els
estels i l'origen de l'univers."
Aristòtil, Metafísica, 982b 10.
Text 2
"Tots els humans, per naturalesa, desitgen saber. Així
ho indica l'amor als sentits perquè, al marge de la seva
utilitat, són estimats per si mateixos, i el que més
de tots, el de la vista. En efecte, no només per tal d'obrar,
sinó també quan no pensem fer res, ens estimem més
la vista, per dir-ho així, a tots els altres. I la causa
és que, d'entre el sentits, aquest és el que més
ens permet conèixer i els que ens mostra moltes diferències".
Aristòtil, Metafísica, I, 1.
Text 3
"Els altres animals viuen amb imatges i records, í
participen poc de l'experiència. Però el gènere
humà disposa de la tècnica i del raonament. I del
record neix en els homes inexperiència, ja que molts records
de la mateixa cosa arriben a constituir una experiència.
I l'experiència, en certa manera, s'assembla a la ciència
i la tècnica, però la ciència 1 la tècnica
arriben als homes a través de l'experiència. Perquè
l'experiència produí la tècnica, com diu PoIo,
i la inexperiència, l'atzar. Neix la tècnica quan,
de moltes observacions experimentals, sorgeix una noció universal
sobre els casos semblants". Aristòtil, Metafísica,
I, 1
Text 4
"Creiem que el saber i l'entendre pertanyen més a la
tècnica que a l'experiència, i considerem més
savis als coneixedors de la tècnica que als experts, pensant
que la saviesa correspon en tot al saber. I això, perquè
uns coneixen la causa i els altres, no. Ja que els experts coneixen
el què, però no el perquè. Aquells, en canvi,
coneixen el perquè i la causa. Per aquest motiu, als mestres
d'obra els considerem, en cada cas, més valuosos i pensem
que entenen més i són més savis que els simples
operaris, perquè saben les causes d'allò que s'està
fent; aquests, en canvi, igual que alguns éssers inanimats,
fan, sí, però fan sense saber el que fan, de la mateixa
manera que crema el foc".
Aristòtil, Metafísica, I, 1.
Text 5
"Así, además de lo que llamamos percepción
sensible, se produce lo que llamamos memoria, y la repetición
frecuente de actos de memoria desarrolla la experiencia, pues un
número de recuerdos o actos de memoria constituye una única
experiencia. A partir de la experiencia, a su vez -es decir, a partir
del universal estabilizado ahora en su totalidad en el alma, el
uno aparte e los muchos, que es una identidad singular dentro de
todos-, se origina el arte del artesano y el cocimiento del hombre
de ciencia..., pues, aunque el acto de percepción sensible
tiene por objeto lo particular, su contenido es universal; es hombre,
por ejemplo, no el hombre Calias...
Así pues, es evidente que hemos de llegar a conocer las premisas
primarias por inducción, pues el método por el que
aun la percepción sensible siembra en nosotros el universal
es inductivo. Ahora bien, de entre los estados de pensamiento por
los que captamos la verdad, unos son infaliblemente verdaderos,
mientras que otros admiten error: la opinión, por ejemplo,
el cálculo; el conocer científico, en cambio, y la
intuición son siempre verdaderos... será la intuición
la que aprehende las premisas primarias."
Aristòtil. Metafísica, 11, 19, 99-100
Text 6
La felicitat i els bens exteriors
[…] por ser hombre tendrá necesidad del bienestar externo,
ya que nuestra naturaleza no se basta a sí misma para la
teoría, sino que necesita de la salud del cuerpo, del alimento
y de los demás cuidados. Pero no se ha de pensar, ciertamente,
que no pudiendo alcanzar la felicidad sin los bienes exteriores,
el que quiera ser feliz los necesitará en gran número
y calidad, pues la autarquía y la praxis no requieren superabundancia
de ellos, y sin dominar el mar y la tierra se puede hacer cosas
hermosas […] tratándose de cuestiones prácticas
se juzga por los hechos y por la vida
Aristóteles, Ética a Nicómaco, X, 8,
1178b34-1179a19
Text 7
L'ètica està sotmesa a la praxis
Se dice bien, pues, que realizando acciones justas se hace uno
justo y moderado; y sin hacerlas, nadie podría llegar a ser
bueno. Pero la mayoría no practica estas cosas, sino que
refugiándose en el lógos, creen filosofar y poder
llegar así a ser hombres cabales. Se comportan como los enfermos
que escuchan con atención a los médicos, pero no hacen
nada de lo que les prescriben, y así como estos pacientes
no sanarán del cuerpo con tal tratamiento, tampoco aquéllos
sanarán el alma con tal de filosofía.
Aristóteles, Ética a Nicómaco, II, 4,
1105a30-1105b18
Text 8
El llenguatge és la característica
especifica de l'home
La razón por la cual el hombre es, más que la abeja
o cualquier otro animal gregario, un animal social es evidente:
la naturaleza, como solemos decir, no hace nada en vano, y el hombre
es el único animal que tiene palabra (lógos). La voz
es signo de dolor y de placer, y por eso la tienen los demás
animales, pues su naturaleza llega hasta tener sensación
de dolor y de placer y significársela unos a otros; pero
la palabra es para manifestar lo conveniente y lo dañoso,
lo justo y lo injusto, y es exclusivo del hombre el tener él
solo, el sentido del bien y del mal, de lo justo y de lo injusto,
etcétera, y la comunidad de estas cosas es lo constituye
la casa y la ciudad.
Aristóteles, Política, I, 2, 1253 a 11-17
Text 9
De les coses que existeixen, unes es diuen d'un subjecte sense
estar en cap subjecte, per exemple home es diu de l'home individual
pres com a subjecte, però no està en cap subjecte;
unes altres estan en un subjecte, sense que es diguin de cap subjecte
-dic que està en un subjecte allò que es dóna
en alguna cosa sense ser una part seva, no podent existir fora de
la cosa en la que està-, per exemple el coneixement gramatical
concret està en l'ànima com en un subjecte, però
no es diu de cap subjecte, i el color blanc està en el cos
com en un subjecte -perquè tot color es troba en algun cos-,
però no es diu de cap subjecte /... /; unes altres, ni estan
en un subjecte ni es diuen d'un subjecte, com, per exemple, l'home
individual o el cavall individual -perquè cap d'aquestes
coses està en un subjecte ni es diu d'un subjecte ".
Aristòtil, Categories, 2.
Text 10
De manera que resulta evident del que hem dit que tot el que s'esdevé
és empra compost, i hi ha d'una banda alguna cosa que esdevé,
i de l'altra allò que això esdevé i això
en un doble sentit: o el substracte o el seu oposat. Dic que és
oposat I'inculte, i que està a la base, com a substracte,
l'home; així mateix, la manca de figura, de forma i d'ordre
són l'oposat, mentre que el bronze, la pedra o l'or són
el substracte".
Aristòtil, Física, 1, 7.
Text 11
"L'acte és, així doncs, l'existir de la cosa,
però no com quan diem que està en potència;
i diem que està en potència com està un Hermes
en una fusta, i la mitja línia en la línia sencera,
perquè podria ser separada, i que és savi fins i tot
aquell que no reflexiona, si és capaç, de reflexionar.
/.../ Allò que volem dir és evident en els singulars
per inducció, sense que calgui cercar una definició
de tot, sinó que n'hi ha prou amb contemplar l'analogia,
perquè en la mateixa relació que està el que
edifica amb el que pot edificar, està també el despert
amb l'adormit, i el que veu amb el que està amb els ulls
tancats però té vista, i allò separat de la
matèria amb la matèria, i allò totalment elaborat
amb allò no elaborat. I, d'aquesta diferència, resti
l'acte separat d'un costat i, de l'altre, la potència"
Aristòtil, Metafísica, IX, 6
Text 12
"Que l'acte és millor i més valuós que
una bona potencia, és evident pel que direm.
Tot allò que diem que té potència per a una
cosa, la té també per al seu contrari; per
exemple, allò que diem que pot estar sa, pot també
estar malalt, i ho pot estar
simultàniament; perquè la potència d'estar
sa i la d'estar malalt, i la de restar quiet i de
moure's, i la d'edificar i de destruir, i la de ser edificat i ser
destruït, és la mateixa. Així
doncs, la potència per als contraris es dóna simultàniament;
però és impossible que es donin
simultàniament els contraris, i també és impossible
que es donin simultàniament els actes (per exemple, estar
sa i estar malalt), de manera que un dels dos serà necessàriament
el bé; en canvi, la potència serà necessàriament
les dues coses o cap. En conseqüència, serà millor
l'acte
Aristòtil, Metafísica, IX, 9.
Text 13
"Es diu causa, en un primer sentit, la matèria immanent
de la qual alguna cosa es fa; per exemple, el bronze és causa
de l'estàtua, i la plata, de la copa /…/. En un altre
sentit, és causa, l'espècie i el model; i aquest és
l'enunciat de l'essència i els seus gèneres (per exemple,
de l'octava musical, la relació de dos a un i, en suma, el
número) i les parts que hi ha a l'enunciat. A més,
alló del qual procedeix el primer principi del canvi i del
repòs; per exemple, aquell que va aconsellar és causa
de l'acció i el pare és causa del fill i, en suma,
l'agent, d'allò fet i el que produeix el canvi, del que el
pateix. A més, allò que és com el fi, i això
és allò per al que alguna cosa es fa; per exemple,
el passejar és causa la salut. Per què, efectivament,
es passeja? Diem: per estar sa. 1, tot dient això, creiem
haver donat amb la causa".
Aristòtil, Metafísica, V, 2.
Text 14
"Tot allò que es mou, és mogut per una altra
cosa. Això es pot entendre de dues maneres: o bé el
motor no mou per si mateix sinó a través d'una altra
cosa que mou el motor, o bé el motor mou per si mateix, i
en aquest cas o bé va immediatament abans que l'últim
terme de la sèrie, o bé està separat d'ell
per molts intermediaris; per exemple, el bastó mou la pedra
i és mogut per la mà, la qual al seu torn és
moguda per l'home; però aquest ja no és mogut per
cap altre. De tots dos, tant l'últim (el bastó) com
el primer (l'home) afirmem que mouen, però és el primer
aquell que mou més pròpiament, perquè mou l'altre,
mentre que aquest no el mou, a ell, i el bastó sense l'home
no pot moure la pedra, mentre que aquest ho pot fer sense aquell;
així doncs, el bastó no mourà la pedra si l'home
no el mou".
Aristòtil, Física, VIII, 4-5.
Text 15
"Per tant, si tot el que es mou ha de ser mogut per una altra
cosa, tant si això altre també és mogut per
una altra cosa com si no, i si allò que mou i és mogut,
ho és per quelcom que al seu torn és mogut, cal que
hi hagi un primer motor que no sigui mogut per cap altre; però
quan es tingui un primer motor com aquest, no n'és necessari
cap altre. En efecte, és impossible que hi hagi una sèrie
infinita de motors, cadascun dels quals sigui mogut per un altre,
perquè en una sèrie infinita no hi ha cap terme que
sigui el primer. Així doncs, si tot el que es mou és
mogut per un altre, i si el primer motor es mou però no és
mogut per cap altre, és necessari que es mogui per si mateix".
Aristòtil, Física, VIII, 5.
