A ledat mitjana lepisodi de Dànae i de la pluja
dor va ser interpretat com el símbol de la castedat i
com una prefiguració
de lAnunciació: la divinitat, amb el seu poder, aconseguia
unir-se amb una dona verge, i daquesta unió en naix Perseu,
un heroi benefactor de la humanitat.
Tanmateix, al segle XIII Alfons
Xè el Savi recull una interpretació menys
al·legòrica de lepisodi, i sempre sota el punt de
vista del cristianisme. Llegeix-la amb atenció i respon
el qüestionari que et proposem:
|
|
...Esta
razon deste grano doro en que se torna el rey Juppiter departen nuestros
sabios desta guissa: dizen que esto no fue al
si non que Juppiter era entonces rey mançebo e que avie
grant saber, e con el saber muy grant poder,
e con tod esto voluntat de provar las cosas, e que estos bienes non son,
si non son dones dados de Dios. Et fallamos
assaz
por escriptos de sabios que qui estas tres cosas a
poder, saber e querer-, vençer puede e acabar toda cosa que
quisiere. Et Iuppiter, aviendo todas estas tres cosas, quiso veer si
podrie ninguno guardar mugier, ella non queriendo; et como era sabio de
provar la voluntat de las mugieres, si
quier porque aprendiere eel
que muchas deelas
siempre fazien lo que les deffendien
e que de
mas en fecho de amor, et quiso veer otrossi
si podrie vencer a los que guardavan a donna
Danae, dando les eel
algo (...)
(...)Diz maestre Johan el inglés esta palabra sobresta razon de
Júpiter: que diz que se torno oro porque dio mucho oro, ca
envio dones e abtezas a aquellos e a aquellas que avien en guarda a Danae;
et tantas dones les dio que todos les vencio e los pano de la su part
pora seer ellos mismos sus mensaieros contra ella, e fazer cuanto pudiessen
por ell (...), pero que el padre tenie las llaves de la torre, e ellos
sopieron buscar carrera poro entrasse Juppiter. E dizen que entro por
una canal, poro
se vierten las aguas de las lluvias que es cogien de los teiados daquella
torre e de los palazios que avie alli dentro. Et estos departimientos
que los nuestros sabios latinos fazen sobre estas razones de los
gentiles,
no es al si non dezir
estos paladino lo que aquellos dixieron encubierto.
|
Si vols saber més sobre aquest tema, visita la
pàgina que la web Iconos
dedica a aquesta qüestió. [X]
|
Alfons Xè va ser rei de Castella durant la
segona meitat del segle XIII. La seva posició
li va permetre reunir un nombre important de savis jueus,
musulmans, castellans i italians, que van continuar la tasca
de traducció i compilació de textos antics,
iniciada el segle XII amb l'Escola de Traductors de Toledo.
El grup presidit per Alfons Xè va realitzar una gran
tasca de divulgació científica. |
especialmente en asuntos de amor
|
|
|
 |
Full del manuscrit de la General Estoria
que es conserva a la Biblioteca de l'Escorial, i que data del s.
XIII.
|
seguidores de la religión pagana |
éstos explican sin embudos lo que otros explicaron
de forma encubierta. |
Ambiciós projecte d'elaboració
d'una història universal a l'edat mitjana, que té
la bíblia com a referent inicial, a partir del qual
es van intercal·lant esdeveniments històrics
i mitològics molt diversos.
|
|
|
|