La Felicitat en la infància

del blog de Montse Romagosa

Factors que influeixen en la felicitat:

Externs: un 10%. Depèn del que ens envolta i té a veure amb les necessitats de les persones.

Genètics: un 50 % de la nostra predisposició a ser feliços, depèn de nosaltres.

Interns: un 40% de la felicitat depèn de nosaltres mateixos, des de la infantesa fins a la maduresa, podem aprendre a ser feliços desenvolupant una sèrie d’aptituds.

1. Ser amable: els nens amables experimenten uns nivells alts de satisfacció i energia, es tornen més afectius i agradables. Tenen estabilitat en les seves relacions.

2. Donar les gràcies: els nens que desenvolupen la seva actitud de reconeixement i gratitud cap a les coses seves i dels altres i ho entenen com a habitual, afavoreix l’estabilitat mental i enriqueix el seu creixement en l’entorn familiar. Quan mostra respecte per les coses que fan els altres, valoren també lo importants que som tots pel grup generant un sentiment de pertinença i seguretat dins la comunitat.

3. Ser positiu: els nens educats en una interpretació positiva del món són més segurs i creuen més en si mateixos. Les persones positives tenen un major control de la seva ment i les interpretacions que aquesta faci de la realitat són fonamentals per a definir la qualitat de vida percebuda i assolir la plena felicitat.

4. No etiquetar: les etiquetes limiten i perjudiquen el desenvolupament de la identitat del nen. La millor manera de desenvolupar la felicitat en la infantesa és tractar-los com si fossin el que haurien de ser per tal de convertir-los en el que potencialment poden ser. Cal dir que és una trapelleria, però no pas que ell és un nen dolent. Perquè sinó el nen s’habituarà a dir: Com que sóc així, no cal que canvií. Sóc així i sempre em castigaran. M’és igual.

5. No dramatitzar: intentar educar els nens per a que donin a les coses el seu just valor. Així diferenciaran i aprendran a distingir el que és realment important. Els nens acostumen a generalitzar-ho tot: sempre m’equivoco, tot em surt malament...

6. Assolir fites: els nens són molt feliços si aconsegueixen objectius per si mateixos. Si convé educar en la restricció d’hàbits relacionats amb l’oci, l’alimentació, etc., els ajudarem a no convertir-se en nens sense límits.

7. L’Autonomia: els nens desenvolupen la seva independència de l’entorn familiar tal i com van creixent, això potencia la seva autoestima i la confiança en si mateixos. Això vol dir que han d’equivocar-se, plorar, enfadar-se i tornar-ho a intentar. La sobreprotecció els fa un mal terrible sobre el desenvolupament de l’autonomia. Aquesta és la que fomentarà la seva maduresa, imprescindible pel bon desenvolupament com a persona.

8. L’Intel·ligència emocional: és molt important educar al nen per a que desenvolupi aquestes habilitats per tal que aprengui a controlar i regular les seves emocions i resoldre els seus conflictes de forma pacífica i sense patiment emocional. L’aprenentatge de les emocions condueix a adquirir habilitats socials, bàsiques per saber relacionar-se amb els altres.