De Vallbona a l’imperi romà cristià d’Orient: Bizanci

Els seus fonaments culturals

Dret i administració romans

Alguns emperadors són nomenats sense tenir en compte el dret successori. També hi ha els associats al tro, generalment es tracta d'alts càrrecs de l’exèrcit.

Idioma i civilització grega, continuadora de l’hel·lenisme

L’emperador Heràclit utilitza el títol de Basileus seguint la tradició grega encara que no es suprimeix títol romà de Imperator. En l'època medieval Bizanci actuà com a conservador i transmissor del patrimoni cultural grec, sobretot pel que fa a la filosofia, a la poesia i art.

Creences i costums cristianes

El cristianisme oriental influencià a l’occidental, Bizanci aportà la teologia grega, el misticisme i el monaquisme.

En el si de l'església oriental sorgiren les controvèrsies religioses sobre la naturalesa de Crist, en el concili ecumènic d’Efes, el 413, se li atorga naturalesa divina i el 451, en el concili ecumènic de Calcedònia, la doble naturalesa. En aquest darrer concili hi assistiren el papa Lleó I i Sant Agustí.

L'Església oriental segueix la política expansionista i cristianitza als russos i eslaus. També està estretament lligada la poder reial i corona a l’emperador des del 479.

717-802 guerra de les imatges per la influència de les dues religions iconoclastes, l’Islam i el judaisme, finalment el 730 es decreta pena de mort per als veneradors d’imatges. La iconoclàstia no es fa extensiva a l'Església oriental.

1054 gran cisma després del qual es dóna la ruptura entre l’Església Oriental i Occidental. Els màxims dignataris del cisma foren el patriarca Miquel Cerulari i el papa Lleó IX.

Després del 1453, quan Bizanci cau en poder dels turcs, la direcció de l’Església ortodoxa passa al Zar i a Moscou, que serà la tercera Roma.

Conquestes i derrotes de l'Imperi romà d'Orient: Bizanci

527-565 Justinià ocupa el nord d’Àfrica

El 751 cau Ravena el que significarà la fi del domini bizantí a Itàlia.

domina el sud d’Hispània fins el 554

El 532 fa la pau amb els perses

628 victòria sobre el doble l’atac dels perses sassànides i dels àvars i eslaus

641-669 els Balcans han d’acatar la sobirania de Bizanci però els bizantins l’han d’abandonar degut a les constants incursions dels àrabs. Finalment queda en mans dels eslaus.

740 victòria sobre els àrabs, la pressió dels àrabs es desvia cap a l’oest, es a dir cap el nord d’Àfrica i la Península Ibèrica.

812 l’emperador Miquel concedeix el títol de Basileus a Carlemany

843 amb Miquel III s’inicia una època de prosperitat. Evangelització dels pobles eslaus: Bulgària, Moràbia

863 s ’inicia la política ofensiva cap a Àsia

867 sota el patriarca Focio l’Església bizantina ortodoxa abandona l’obediència a Roma

Procés de feudalització degut a la formació d’una noblesa militar i a l'increment de la propietat territorial monàstica.

Amb Basi-li I (867-886) el poder absolut del sobirà arriba al seu punt culminant: és un elegit de Déu

Torna el domini sobre territori italià, el Benevento i Bari

Sofreix algunes pèrdues davant els àrabs: Sicília(902) i Tesalònica ( 904)

920-943 els bizantins refusen es atacs del zar búlgar, dels russos i dels àrabs

961 conquista Creta

962 Conquista Aleppo

Es recupera Xipre i Cilícia

969-976 conquesta de Síria i Palestina

Amb Basili II 976-1025 màxima expansió del poder bizantí

971 Bulgària oriental es converteix en una província bizantina

989 expansió del cristianisme a Rússia

1014 Bulgària occidental es converteix en una província bizantina (després de la batalla són cegats 14.000 presoners)

1028-1050 governa l'emperadriu Zoe

1045 invasió d'Armènia

1050- 56 governa l'emperadriu Teodora, germana de Zoe amb ella s’extingeix la dinastia macedònica

1059-1078 penetració a Itàlia normanda i a Epiro hungarès i a Turquia selyúcida. Posterior victòria dels selyúcides, els qual funden el sultanat d'Iconio i ocupen Anatòlia, Bitínia i Isauria.

1082 els venecians obtenen el dret a comerciar per tot l’imperi bizantí sense haver de pagar duanes, a canvi els venecians els hauran d'ajudar contra els selyúcides.

1111 penetració dels turcs a Àsia Menor, s’ha de demanar ajuda als cristians occidentals.

1096-99 1ª creuada

1158 domini feudal dels creuats sobre alguns estats de Síria.

1159 Croàcia, Bòsnia i Dalmàcia cauen sota domini bizantí

1182 matança massiva de llatins provocada per l’aixecament de Andronico Comenio que s’oposa a la política pro occidental

1187 reconeixement de l’estat búlgar, pèrdua de Croàcia, Sèrvia i Dalmàcia

1203 conquesta de Constantinobla pels creuats. Alejo s’escapa amb el tresor imperial.

1204 conquesta dels creuats. Fundació de l’imperi llatí

1261 conquesta de Constantinopla pels bizantins i fi de l’imperi llatí. Restauració de Bizanci

1453 Bizanci cau en poder dels turcs, final de l’imperi Romà d’Orient. Els doctes emigrats grecs porten a Itàlia la cultura antiga la qual cosa significarà el floreixement de l’humanisme. La direcció de l’Església ortodoxa passa al Zar i a Moscou, tercera Roma. Els europeus deixen de tenir accés al mar Negre i perden la seva via de comunicació amb l’Índia, la recerca d’un altre camí conduirà al descobriment del Nou Món.