<Ree al la tabelo | Elementa kurso de esperanto |
LECIONO 12
![]() .......
|
FAMILIANOJ
KUNVENAS .
|
El sufix -an-:
Significa membre, habitant, partidari: klubano (membre
d'un club); samlandano (habitant del mateix país); samideano
(partidari de la mateixa idea; en particular, de l'esperanto)
El sufix -uj-:
Indica recipient. A vegades, sobretot antigament, es fa
servir també per a país: paperujo (paperera); Bulgarujo
(Bulgària; ara normalment: Bulgario)
El sufix -i-:
Sufix internacional, àmpliament usat, per derivar el nom d'una
nació Katalunio (Catalunya); Hispanio
(Espanya); Francio (França). En alguns països, per la
força del costum, es tendeix a utilitzar més el radical -land-:
Pollando = Polio (Polònia); Finnlando = Finnio
(Finlàndia)
El sufix -ec-:
Indica una qualitat abstracta: beleco
(bellesa); varmeco (calor); simpleco (simplicitat)
Inter
com a prefix: La preposició inter indica, com
a prefix, entre, mutu, un amb l'altre. Equival sovint en català
al prefix inter-: interhoma (interpersonal); internacia
(internacional)
Kun com
a prefix: La preposició kun s'utilitza com a
prefix amb el significat de conjuntament, plegats: iri
(anar) > kuniri (anar plegats); labori
(treballar) > kunlabori (col·laborar).
GRAMATIKO:
NOMS DE NACIONS I NACIONALITATS
En esperanto el nom de les nacions i
nacionalitats no està unificat. Existeixen dues formes
bàsiques.
En la primera, que s'aplica més aviat a
nacions històriques (des d'un punt de vista molt europeu), es
deriva el nom del país a partir dels habitants:
> kataluno (català) => Katalunio
(Catalunya)
> dano (danès) => Danio
(Dinamarca)
> kebeko (quebequès) => Kebekio
(El Quebec)
> koreo (coreà) => Koreio
(Corea)
En el segon cas, menys corrent, es deriva el
nom dels habitants a partir del país:
> Nederlando (Holanda) => nederlandano
(holandès)
> Maroko (Marroc) => marokano
(marroquí)
> Usono (Estats Units) => usonano
(americà)
> Kanado (Canadà) => kanadano
(canadenc)
Per als noms de les llengües s'utilitza la
forma adjectiva precedida de l'article:
> la araba = l'àrab
> la hungara = l'hongarès
> la germana = l'alemany
Les llengües planificades, en canvi, en ser
noms propis tenen terminació substantiva:
> esperanto
> volapuko
> ido