Josep Pla (1897 1981), escriptor empordanès que tantes pàgines de la seva obra va dedicar a descriure el paisatge i la gent de la Costa Brava va visitar el Port de la Selva unes quantes vegades al llarg de la seva vida i va deixar les seves impressions recollides en diversos escrits. En un d'aquests escrits Josep Pla recorda la primera vegada que hi va ser.
«Fa molts anys que conec el Port de la Selva. La primera vegada el vaig veure, un capvespre, des del far de s' Arnella o el Port de la Vall. Es veia una successió de cases vagament blanques, una mica escrostonades, posades davant de 1'aigua. Darrera el poble s'alçava un llom mineral descarnat. Sobre el seu flanc, 1'habitacle s'allarga-va a vegades feia una corba, amb les façanes damunt la golfada. Els reflexos semblaven immòbils. Quan s' encengueren els llums es produí l'aparició d'una processó aturada, amb els regalims trèmuls parpellejant. Contrastant amb la monstruositat mineral que tenia al darrera, la geometria humana, tan ben col.locada agafava un relleu gens vulgar, inoblidable. Però feia pensar en la mort en una forma o altra de ritu funerari: la llarga renglera de llumenetes agonitzants semblaven un arrenglerament nocturn i tràgic. La il. luminació moribunda tocava la volumetria de les cases que semblaven sepulcres arrenglerats davant l'aigua fosca, sobre el soroll sord del mar. Al cel hi havia una nuvolada obscura. S'entreveia Sant Pere de Roda, com un mal somni Les aigües eren negres, espesses, mòrbides. Es mogueren uns focs damunt el mar i sembla que les barques feien tràfic de cadàvers».
Josep Pla tornà sovint al Port de la Selva i reflectí en cada escena sobre aquest poble les seves impressions sobre els diversos aspectes del paisatge.

«Hem de tornar al Port de la Selva El poble resguardat pel Cap Gros de vents i temporals del primer quadrant -llevants, gregals i provençals-i per l'espigó del port dels nords i mestrals, té davant l' espill de la seva badia i enfront les altes muntanyes de Roda Aquestes muntanyes pobres en arbres, cobertes de vinyes, de brusc desnivell, tenen una nua grandiositat mineral. El paisatge té poc color i és d'una lluminositat que sembla venir-li de les seves entranyes pètries, de dins cap enfora, es converteix per a l' observador en una obsessió lineal, en un dibuix a punta seca lúcid i incisiu Sobre els muntanyosos esquelets, les vinyes posen una pinzellada molt tènue».
En un altre dels seus escrits, Josep Pla es fixa, precisament, en el color de les vinyes.
«L'abundància de vinyes que té aquest paratge li dóna moments de tendresa. Quan apunten les vinyes, el verd és tan prim, tan càndid que sembla 1'alba del verd, quan les vinyes moren, l'or vell és tan sumptuós que sembla una unça d'or en l'amagatall d'un usurer»

A Josep Pla li agradava recórrer indrets de 1'Empordà a peu o bé en els autobusos de 1'època, tanmateix, fou també un amant dels viatges per mar, dels quals deixa testimoni escrit. Viatja en vaixell per tota la Mediterrània i, naturalment, féu més d'un passeig en barca per la nostra costa.
«El Port de la Selva s ha de contemplar des del mar, des d'un punt de vista qualsevol de la seva badia. El poble es presenta apaïsat, llarg davant la mar, resguardat per la paret de les muntanyes, amb l'església traient el cap per sobre de l'habitacle. És un dels pobles de la costa més nets de capricis arquitectònics dels estiuejants ï de disbarats urbans. La guerra fou, però, fatal per al poble, moltes cases foren fetes malbé, d'altres esquerdades, i, entre elles, una gran part amenaçant una ruïna irreparable. És clar que posteriorment tot s'ha anat reconstruint i el poble s'ha allargat encara més pels seus extrems, amb construccions estiuenques i a vegades heterogènies».