|
3. Carta de la Gisela a la seva amiga Ruth.
Gisela Sommer
C de les Ginesteres, 12
El Port de la Selva Girona SPAIN
6 d'agost de 1993
Ruth Haller
26, Martin-Luther
Str Saarbrucken Saarland DEUTSCHLAND
Estimada Ruth,
T'escric des de 1'indret on passem les vacances. Es diu el Port de
la Selva, un poblet de la Costa Brava catalana molt a prop de França.
He aprofitat per escriure aquesta tarda, mentre la resta de la família
fa una becaina (no et pots imaginar la son que et ve després
de dinar, amb aquesta xafogor).
M'ho estic passant molt bé: el lloc és molt bonic i, a
més, la meva cosina Hanne i jo sortim força i hem tingut
1'oportunitat de conèixer una colla de nois i noies del país
que vénen a estiuejar aquí des que eren petits
Quan vam arribar el primer dia al Port de la Selva em va semblar que
era un lloc molt mediterrani: imagina't una calor espantosa a les cinc
de la tarda, el soroll de les cigarres a la carretera, 1'olor dels pins,
el blau del mar i del cel i, quan arribes al poble, una renglera de
cases blanquíssimes arran d'aigua amb 1'església que en
sobresurt, un llom muntanyós sec darrera el poble, mig cobert
de pins i una petita badia plena de barquetes i gent que es banya feliç
a la platja Ara bé, com sempre, les coses no són exactament
iguals a com les veus la primera vegada. Al cap de pocs dies d'ésser
aquí, va canviar el temps d'una manera sobtada: a mitja tarda
el cel es va espessir, va començar a fer vent i va caure un xàfec
de mil dimonis. Ja et pots imaginar com vam haver de córrer (érem
a la platja) En aquells moments, el mar i el cel eren d'un color gris
plom, i uns núvols baixos, de pluja, embolcallaven les muntanyes,
deixant tot JUST Entre veure clapes fosques de terra. A la zona més
propera al port el soroll del vent contra el cordam i els aparells dels
vaixells gairebé ofegava el mateix brogit que feia la pluja.
I després d'aquesta petita tempesta va començar a bufar
la tramuntana, que és un vent molt fort que ve del nord -tramuntana
vol dir «que ve de darrera les muntanyes»- És un
vent fred i violent, que va a ratxes, però que té també
la virtut d'escampar els núvols i refrescar 1'aire. Quan bufa
de debò només els més valents s'atreveixen a sortir
en barca o a fer surf a la badia. En dies així és quan
es distingeixen més bé les formes d'un antic monestir
emplaçat a mitja muntanya. Una mica més amunt, a dalt
de la petita serra, el perfil fa com una mena de dents, que pel que
sembla són les ruïnes d'un castell medieval.
Vam aprofitar un d'aquells dies clars de tramuntana per anar a peu fins
a la Selva de Mar, el poble del costat. Com que està situat en
una vall cap a 1'interior, sota la falda de les muntanyes, el vent s'hi
nota molt menys. Vàrem agafar una drecera que passa per una zona
de petits horts - bé, sé que són horts perquè
m'ho van dir, ja que cadascun està protegit per tanques de canya
de riu, de manera que sembla que passis per una petita jungla sense
poder veure què hi ha al darrera. El poble de la Selva també
és molt bonic, però fa gràcia perquè és
totalment del Port: aquí el color que domina és el de
la pedra i les teulades són més inclinades. A més,
no és allargassat sinó al revés, compacte, de carrers
estrets i curts. És una població més petita que
el Port de la Selva i més tranquil·la. Hi ha turistes
i estiuejants, però molts menys que a baix al Port. Tot i amb
això, hi vaig veure cases que semblaven ben noves i algunes d'antigues
restaurades, així que suposo que hi ha gent que prefereix estiuejar
aquí que al poble veí: de fet, la platja és a pocs
minuts amb cotxe, i en canvi s'hi està més tranquil.
Abans d'ahir ja tornava a fer un temps estable, així que vam
aprofitar i ens vam passar tot el dia a la platja i tota la nit fora
de casa amb la colla que t'he dit abans. T'explico: ens vam trobar a
les onze per anar a una discoteca que hi ha prop d'aquí i en
vam sortir a les dues. Llavors vam anar a un bar que no tanca fins tard
i, com que ja no ens venia d'aquí, vam acabar passejant fins
a la punta del molí gros, on hi ha el far.
Allí, compartint el lloc amb un parell de pescadors de canya
afeccionats i un gat que mirava de «pescar» alguna cosa
per a consum propi, vàrem estar-nos força estona explicant-nos
històries de por i contemplant com la lluminària nocturna
es reflectia en les aigües encalmades de la badia. Els llums continuaven
més enllà del Port de la Selva tot resseguint la costa
fins a Llançà, a vuit quilòmetres en direcció
a França. Vaig parlar molt amb en Carles, un noi de Barcelona
molt simpàtic i inteloligent. De fet, pràcticament ens
vam explicar la vida -sort que tots dos sabem anglès, perquè
per signes encara hi fórem!
Al cap d'una estona, tot i que encara era negra nit, el molí
es va desvetllar d'una manera insòlita per mi. De mica en mica
hi arribaven homes a peu o amb cotxe, amb una bossa a la mà,
i pujaven a les grosses barques de pesca. Se sentia el soroll dels motors
escalfant-se i la fortor del gas-oil es barrejava amb 1'olor de mar
i de peix. Força estona després marxaven, una rera 1'altra,
les barques de pesca, que així començaven la seva jornada
de feina.
El cel ja clarejava per la banda de la muntanya de darrera el poble
i, de mica en mica, se n'anava la màgia de
la nit i començava la del matí. A poc a poc, el paisatge
s'anava tenyint de tons blaus i rosats. La calma del mar emmirallava
el poble i les muntanyes més properes. I bé, al cap d'una
estona, quan ja havia sortit el sol, vàrem anar a fer un bon
esmorzar tots plegats. Va ser una nit completament màgica.
A partir de llavors ens hem fet amics de debò amb aquesta colla.
De fet, estem pràcticament tot el dia junts. Gràcies a
ells hem descobert unes platgetes de roca que hi ha un cop passat el
poble. És una mica incòmode per caminar-hi, però
1'aigua és transparent i fresca i s'hi poden veure peixets i
mololuscs arran de roca sense haver d'endinsar-s'hi. A la tarda ens
trobem per passejar o bé passem 1'estona tranquil olament prenent
gelats. I al vespre, el mateix. Com que no fa fred, pel carrer hi ha
molta animació de gent i cotxes que van amunt i avall; no és
exactament com de dia, perquè les botigues estan tancades i la
gent no va a la platja, però s'hi assembla molt.
I això és tot, Ruth. Ara estic una mica trista, perquè
m'adono que ha passat més de la meitat de les vacances. I em
sabrà greu deixar tot això: el mar, el poble, 1'ambient,
la gent i, especialment, en Carles. Ja hem decidit que ens escriurem,
però també intentaré convèncer els meus
pares perquè tornem aquí 1'any que ve. Si és així,
estàs convidada a venir.
Molts petons, Gisela
PS: Quan ens veiem ja t'explicaré més coses de les vacances
i te n'ensenyaré les fotos. Espero que t'agradin!
|