DE CARA AL MAR

Espurneig d'escuma blanca
que vas fent el teu camí
perquè vols besar la platja
amb aquell desmai sens fi.
Ara et fons, ara apareixes
entremig del blau marí,
a cavall de les onades
amb el sol que et fa lluir.
T'esperona el vent i corres
follament sense desdir,
ran del biau com la gavina,
blau endins com el delfí.
Des de lluny que vaig seguint-te,
des de lluny que et veig venir! Brincadora enmig de 1'aigua
saps jugar a brillar i morir.
Com tu fas, les mil germanes
totes fan el seu camí.
Van teixint la randa fina
mentre es torna a desteixir.
Van teixint 1'eterna randa
amb 1'argent mes nacarí,
tot cantant de nit i dia,
al capvespre i al matí.
Les onades a la platja
se'n van totes a dormir;
els llaguts per capçalera
i la sorra per coixí.

Espurneig d'escuma blanca
que vas fent el teu camí,
ets la imatge de la vida
pel desert del seu destí.
El repós que tu somnies
no el podrem mai assolir.
La cançó que se'ns emporta
mai tampoc no sabrem dir.