CADAQUÉS GROC I BLANC

Dins una harmonia groga
-ratlles vives de la calç-
cada casa amb 1'altra juga,
totes amb blancs davantals.

Porta oberta, escala estreta,
el graó de blau pintat,
i cadascuna distreta,
amb un aire d'amistat.

Totes les cases que miren
d'enlluernar de blancor,
acordades totes giren
i s'estrenyen al cantó.

La placeta és castigada
per un escampill de sal.
Un arquet d'ombra atzurada
el pas traça d'un portal.

Amunt s'estan graonades,
tot pujant pels caires vius,
amples feixes foguejades
amb la cendra dels olius.

I el qui vol florir de roses
les filles dels mariners
un hort troba entre les lloses
vernissat de llimoners.

LA NEU QUE DORM

La neu que dorm a 1'ombra del camí
espera el raig de sol que la beuria.
El vent geliu me ve a rejovenir.
Del vent geliu 1'amor naixia.

Vora el molí de vent per sempre obert
la branca de 1'oliu es desespera.
La muntanya amb els camps és un desert
i s'engruna en palets la torrentera.

I jo encara tot sol per recordar
els passos de mos avis tornaria,
seguint la vinya freda i 1'alzinar,
ocell perdut, el sol ocell del dia.