Ja flamegen les vinyes
en els marges penjats.
Groc i verd es barallen
en 1'estesa del prat.
La congesta llunyana
lentament es desclou.
Quin ampit de fmestra,
la barana del pont!

Sota 1'aire d'octubre
s'aturava 1'ocell.
L'aigua corre en silenci
com un oli molt vell.
En la llarga ribera
no veig trull ni molí.
I la boira s'esquinça
en la corba del riu.

Com 1'ocell a la branca, m'aturava en el pont.
Oh matí que no pesa,
correntia de font!
La campana de 1'alba m'encomana el seu dring.
I, tot sol, m'oblidava
d'allà on vaig i d'on vinc.