UNITAT 2- TEXT 9


Els Aiguamolls de l'Empordà 1976 i 1985 , de Maria Àngels Anglada

( Aquests dos poemes foren escrits per la poetessa en dos moments diferents. L'un, el primer, va ser escrit l'any 1976 en què l'espai que avui dia es coneix com a Reserva integral núm. 2 del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà era greument amenaçat per la construcció d' una urbanització. L'altre és la versió que Ma Àngels Anglada va refer l'any 1985 després que el Parlament de Catalunya declarés Parc Natural la zona...)
I
Envaireu aquest recer vivent
que ja de lluny enyoren tantes ales ?
No trobarà ja l'aigua nodridora
i els vells amagatalls l'ocell del Nord ?
Àlics rosats, amics coll-verd, adéu,
adéu xic corriol, i fredeluga,
princesa acolorida de l'hivern:
murs de ciment, deixalles, només pols
seran els nius on bategà la vida.
Però quan haurà mort l'últim ocell
lasat del vol, a frec d'aigua alterada,
quan escates d'argent no tindrà el mar
no espereu respirar: ja lentament
l'home botxí comença l'agonia.

II
No han destruït aquest recer vivent
que ja de lluny enyoren tantes ales.
Aquí retroba l'aigua nodridora
i els verds amagatalls l'ocell del Nord.
Àlics rosats, amics coll-verds, torneu:
torneu xic corriol i fredeluga,
princesa acolorida de l'hivern.
Murs de ciment i ferro han reculat
davant dels nius tots bategant de vida.
Com un somriure clar, repòs d'ocells
cansats del vol, a frec de les onades
i el sol que hi riu, i escates d'or i argent.
Hem aturat la mort, en llarg combat:
una treva signada amb aire i ales.