UNITAT 2- TEXT 9
Els Aiguamolls de l'Empordà 1976 i 1985 , de Maria Àngels Anglada
( Aquests dos poemes foren escrits per la poetessa en dos moments diferents. L'un, el primer, va ser escrit l'any 1976 en què l'espai que avui dia es coneix com a Reserva integral núm. 2 del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà era greument amenaçat per la construcció d' una urbanització. L'altre és la versió que Ma Àngels Anglada va refer l'any 1985 després que el Parlament de Catalunya declarés Parc Natural la zona...) |
I
Envaireu aquest recer vivent que ja de lluny enyoren tantes ales ? No trobarà ja l'aigua nodridora i els vells amagatalls l'ocell del Nord ? Àlics rosats, amics coll-verd, adéu, adéu xic corriol, i fredeluga, princesa acolorida de l'hivern: murs de ciment, deixalles, només pols seran els nius on bategà la vida. Però quan haurà mort l'últim ocell lasat del vol, a frec d'aigua alterada, quan escates d'argent no tindrà el mar no espereu respirar: ja lentament l'home botxí comença l'agonia. |
|