PROJECTE DE TREBALL 1

COMPRENSIÓ i LÈXIC:

1. Llegiu atentament els textos de la fitxa 1.1 ( Tres viatgers i un paisatge) . Contesteu  després a les següents preguntes de comprensió:

a) En el text titulat "Aquells enigmàtics viatgers" , per què hi trobem una descripció del paisatge ?

b) En el text titulat "Les impressions d'un escriptor empordanès " se'ns parla de l'escriptor Josep Pla. Què se'ns diu d'ell ? Quines característiques trobem en el seu text ? Per què diu que "Sobre els muntanyosos esquelets, les vinyes posen una pinzellada molt tènue" ?

c) En el text titulat "Carta de Gisela a la seva amiga Ruth" la Gisela explica, en una carta dedicada a la Ruth, les seves vacances al Port de la Selva.  Quins elements utilitza per lloar el lloc on passa les vacances ? De què més depèn que s'ho estigui passant molt bé ?  És catalana la Gisela ? Per quines dues dades ho  podem saber ?

d) Feu un petit quadre de tres columnes en què constin les característiques de cadascun dels tres textos . Després haureu de poder justificar per què són diferents.

 

2. Lèxic:

Busqueu al diccionari les paraules següents  que trobareu en el text 1.1, mireu de comprendre què volen dir en el text i després feu diverses frases en les quals s'utilitzin correctament.

 

3. Llegir amb atenció el text 1.2. (Els arbres en el paisatge) que és un fragment del llibre MASCLANS, F. (1984), Guia per a conèixer els arbres, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona .

a) Quina relació fa l'autor entre una muntanya i el clima ? Expliqueu-ho a la vostra manera.

b) Feu un esquema que permeti explicar d'una altra manera el text i la figura 1 que hi trobareu .

4. Lèxic

- Què signifiquen les paraules ÀDHUC i CAR  que trobareu a la lectura 1.2 ? Busqueu-les al diccionari i substituïu-les en el text.

- Busqueu antònims de les paraules següents que trobem en el text

EXPRESSIÓ

5. Després d'haver entès què és una descripció i quins són els elements que la composen, hauríeu de ser capaços de triar un indret de l'institut, fixar-vos-hi, fer-ne un esquema i descriure'l com si la persona que llegirà el text no hi hagués estat mai.

6. Feu un text descriptiu que pugui acompanyar una postal de qualsevol lloc de Catalunya .

7. Busqueu,  en una guia o en una enciclopèdia,  informació sobre una espècie d'arbre autòctona a Catalunya. Elaboreu un text explicatiu perquè els companys puguin conèixer-la. Feu servir , si voleu, elements de suport visual .

MORFOLOGIA  i SINTAXI

8. Agafeu qualsevol dels textos de l'apartat anterior  que el grup hagi fet  i desglosseu-lo en oracions simples .  Assenyaleu-ne sempre el SUBJECTE, el VERB i els COMPLEMENTS DEL VERB.

9. Apreneu de memòria l'esquema bàsic de l'oració simple que us hem explicat a classe. Un dia d'aquests, sense previ avís, en farem una petita prova.

10. Estudieu el quadre de CATEGORIES GRAMATICALS que us hem donat i explicat a classe. Heu de saber les vuit categories que existeixen i heu d'aprendre, per ara, els tipus de determinants. Elaboreu un esquema per estudiar els determinants.

11. Busqueu i classifiqueu en un quadre tots els determinants del text 1.2.

NORMATIVA LINGÜÍSTICA

12. Quan us lliurem una fitxa de normativa l'heu de llegir, estudiar i , al darrere, fer 5 frases en què s'utilitzi correctament la norma explicada.

13 . DICTATS PER PREPARAR.

1. "Sobretot en els darrers anys, l'afany de l'home  de ciutat per posar-se en contacte amb la natura i l'interès de tota mena d'especuladors per fer diners amb aquesta necessitat dels ciutadans ha donat fruits lamentables sota forma de boscos tallats, muntanyes aplanades, rius contaminats, arquitectura  deplorable, etc.

Molt sovint, els promotors immobiliaris pretenen acostar tant el pobre ciutadà a la natura que construeixen les urbanitzacions dins el mateix bosc ; però un bosc urbanitzat ben aviat deixa de ser un bosc: la llum penetra per les clarianes obertes , pels camins i per les cases i elimina ràpidament les plantes d'ombra; la destrucció sistemàtica del sotabosc  fa impossible tota regeneració natural i, per tant, condueix a la desaparició del bosc  quan els arbres vells ara existents moren."

Pujol, J. i Nadal, M. (1987), L'home i el medi, editorial Blume, Barcelona

2. LES NOU DEL MATÍ

Ja el primer toc de campana t'havia fet temple, aire de mar,
no calia ja més per a fer-te sagrat:
enlloc de ser, de simplement ser,
de ser per atzar, semblaves donat, amarat de sentit, serena certesa:
celebrar és una forma, també, de conèixer
allò irrepetible, allò irreductible, allò que es presenta
global i profund, lluminós.
Mar matinal, en què l'ésser del món
sembla venir d'enllà d'ell mateix,
com una ona que arriba a la  platja, aixecada
per un vent molt distant molt endintre en la mar !:
la calma d'aquí,
pot negar la tempesta invisible i llunyana ?
Celebrar és una forma d'obrir-se a l'enllà,
com s'obre la mar a la llum matinal,
quan conèixer no és reduir
l'esplendor del visible al secret d'unes lleis,
ans veure esplendor en l'esplendor,
l'ésser en l'ésser i fer-ne
la llei i el sentit de la vida.

4. A Girona hi ha molts porxos. N'hi ha sobre el riu, Onyar amunt, i en alguns carrers i places. Els de la plaça de les Cols - avui Rambla- , els de la plaça del Vi, els porxos d'en Rosés, són únics al món.. Aquests arcs pesants, baixos, galtainflats, ventruts, pures formes intestinals - la mateixa vida- , fan un efecte inoblidable. Davant d'aquestes conques buides, que són com enormes cloves  de nou invertides , posades una al costat de l'altra i foradades pels costats , s'hi ha de veure un pagès escardalenc, amb un nas com una tarota i una faixa vermella parlant amb el marxant de porcs o de polleria, gras i ros, amb la vareta de freixe, gruixuda de baix i fina de dalt, la brusa negra i el pantalon bombat , un escuradents a l'orella i el mitjó blanc una mica caigut sobre la sabata rossa , de molla. El pagès parla amb una sonsònia infinita i el marxant fa el xaró, no té prou boca per exalçar el pagès i per a bescantar la bèstia , en regateja el cèntim, traça esses a l'aire amb la vareta i es grata el clatell amb una ungla llarga.

 PLA, J. Girona. Un llibre de records