PROJECTE DE TREBALL 2
COMPRENSIÓ i LÈXIC:
1.
A classe llegirem i comentarem els textos d'aquesta unitat. Ja us heu
adonat que són poemes i que el seu llenguatge, les paraules, la manera de dir
les coses ... té un toc diferent a la manera com parlem habitualment. Per això
es tracta de text poètic. Torneu-los a llegir i procureu contestar aquestes
preguntes .
a) Quines característiques diríeu que té el text poètic ? I algunes funcions ?
b) En el text 1, quins aspectes negatius i quins de positius remarca l'autor en parlar de Barcelona ? Què és una "oda" ?
c) En el text 2, quina és la característica que el poeta admira més del pi que descriu ? Quin creieu que és el tema principal d'aquest poema ?
d) En el text 3, intenteu explicar amb tres ratlles la contradicció de l'expressió "Oh deslliurant presó !".
e) En el text 4, quins elements descriptius utilitza el poeta per referir-se al mar ?
f) En el text 5, trieu quatre elements descriptius que utilitzi el poeta i expliqueu-los fent textos descriptius breus. (Per exemple: "totes amb blancs davantals " : El color blanc domina en les cases de Cadaqués .)
g) Indiqueu i expliqueu breument el tema principal dels poemes 6, 7 i 8 .
h)En el text 9 busqueu els elements que contrasten entre un i altre poema i procureu explicar-los.
i) En el text 10, com podem interpretar les darreres tres línies ? Podríem interpretar el títol ? Quina opinió en tenim del contingut d'aquest text ?
2. Lèxic:
Busqueu al diccionari les paraules següents que trobareu en els diferents textos d'aquesta unitat i mireu de comprendre'n el significat . Després feu diverses frases en les quals s'utilitzin correctament.
|
suburbis |
follament * |
|
centúries * |
poruga |
|
dallar |
basarda * |
|
exultar |
llaors |
|
exabrupte * |
congesta |
|
testa * |
recer |
|
oratge |
argent * |
|
delit * |
famolenc |
Busqueu també un sinònim dels mots amb asterisc (*)
EXPRESSIÓ
3.
Feu memòria d'un lloc de Catalunya on heu estat tots els del grup ( o gairebé
tots !) . Agafeu un full en blanc i anoteu els elements que recordeu, ordeneu-los
i, després, elaboreu-ne una descripció ben acurada.
4.
Després d'haver llegit el text 10 intenteu elaborar una carta als vostres
companys dels altres cursos en què els procureu convidar a PARTICIPAR
en la defensa i la protecció del medi ambient i del paisatge del país.
5.
Visiteu la plana web sobre els PARCS NATURALS DE CATALUNYA ( o busqueu-ne informacions)
i elaboreu un text descriptiu que pugui servir per presentar aquest espai protegit
a algú que no el conegui .
MORFOLOGIA i SINTAXI
6.
Procureu llegir, explicar-vos i comprendre . Després feu els exercicis
El SUBJECTE de l'oració és aquella paraula ( o grup de paraules) que realitza l'acció o de la qual se'n diu alguna cosa . De vegades no apareix explícitament , en l'oració, però ja s'intueix. En aquest cas s'anomena el·líptic.
Veiem, a continuació, algunes de les "estructures" que poden fer de SUBJECTE
|
GRUPS DE PARAULES |
Fórmula abreujada |
Exemples |
|
Nom |
N |
Girona té quatre rius |
|
Determinant + nom |
Det.+N |
En Joaquim mira les ones del mar La muralla estava força destrossada |
|
Determinant + nom + complement del nom (sintagma adjectival = adjectiu qualificatiu ) |
Det + N + SA |
La muralla gironina rodeja tot el Barri Vell La vorera molla feia perillosa la circulació de vianants |
|
Determinat + nom + complement del nom (sintagma preposicional, que és un sintagma nominal introduït per una preposició) |
Det + N + S.Prep. |
La muralla de Girona rodeja tot el barri vell Els carrers amb els fanals fan molt de goig |
També trobarem subjectes, més complexos, formats per combinacions dels grups que hem citat.
EXERCICIS PER APRENDRE I PRACTICAR:
a) Busqueu en els textos que us hem lliurat ( i que guardeu a la carpeta) oracions que tinguin subjectes amb aquesta estructura: Det. + N + SA
b) Inventeu-vos, ara, deu oracions que descriguin aspectes diferents dels espais naturals protegits de Catalunya i que tinguin subjectes formats amb l'estructura : Det + N + S Prep.
c) Inventeu deu oracions més que serveixin per descriure estats anímics de les persones i que tinguin subjectes fets amb diferents estructures. Anoteu al costat, en un petit requadre, l'estructura que heu utilitzat per fer-les .
7.
Estudieu tot el contingut que hem donat sobre EL SUBSTANTIU i L'ADJECTIU
. En acabar cada part, realitzeu-ne els exercicis que assenyalem a classe .
Serveixen per consolidar l'aprenentatge
8.
Busqueu tots els adjectius qualificatius que apareguin en els textos 1,2,3 i
9. Flexioneu-los en un quadre.
NORMATIVA LINGÜÍSTICA
9.
Quan us lliurem una fitxa de normativa l'heu de llegir, estudiar i , al darrere,
fer 5 frases en què s'utilitzi correctament la norma explicada.
10
. DICTATS PER PREPARAR.
No han destruït aquest recer vivent que ja de lluny enyoren tantes ales. Aquí retroba l'aigua nodridora i els verds amagatalls l'ocell del Nord. Àlics rosats, amics coll-verds, torneu: torneu xic corriol i fredeluga, princesa acolorida de l'hivern. Murs de ciment i ferro han reculat davant dels nius tots bategant de vida. Com un somriure clar, repòs d'ocells cansats del vol, a frec de les onades i el sol que hi riu, i escates d'or i argent. Hem aturat la mort, en llarg combat: una treva signada amb aire i ales.
6.
El pell-roja sempre s'ha apartat
de l'exigent home blanc,
igual com la boira del matí cedeix,
en les muntanyes, davant el sol naixent.
Però les cendres dels nostres avantpassats,
llurs tombes, són terra santa,
i per això aquests turons, aquests arbres,
aquesta part de la Terra, ens són sagrats.
Sabem que l'home blanc
no entén la nostra manera de pensar.
Per a ell, una part de la Terra
és igual que qualsevol altra, ja que ell
és un estrany que arriba de nit
i s'empara d'allò que necessita
de la Terra.La Terra no és la seva germana,
sinó la seva enemiga,
i quan l'ha conquerida,
torna a cavalcar.
7. " Jo no vaig dir res i ella em va clavar aquells ulls verds poma que m'havien agradat tant.
(...) Algú va parlar un dia de la força destructora de l'amor, com quan algú incaut es negava atret pels remolins de més avall de la resclosa del riu i jo, tan bon nedador, no havia trobat mai l'atracció subterrània de les aigües ni la seva força negra , i així la naturalitat d'aquella relació refrescant i senzilla amb la cosina havia estat com l'alegria espontània de capbussar-se a l'aigua una tarda d'estiu, amb l'excitació secreta de saber que el perill d'ofegar-se era a la vora , en un corrent d'aigües traïdores , al prat del costat, reposant sobre una pedra i un llenç d'hospital d'indigents."
Teixidor, Emili (1992) "El cor de les carxofes" a El primer amo, . Columna, Barcelona
8. "La condició femenina té certes similituds amb la condició juvenil: dones i joves han estat històricament sectors socialment dependents, parcialment integrats en les institucions, mancats de poder i de recursos. Així mateix, han estat considerats per la cultura dominant ( i per un sector molt important de la cultura dominada) com sectors inexperts i tutelables , incapaços d'elaborar una visió pròpia del món , tot atribuint els comportaments i rols assignats que fonamenten la seva subalternitat a determinismes de caire cultural . En tots dos casos se'ls ha assignat uns espais normatius: l'espai domèstic per a les dones , l'espai educatiu per als joves. (...) Els rols juvenils femenins en el si de les cultures juvenils poden reflectir la subordinació general de la dona a la societat."
Feixa, Carles (1993) La joventut com a metàfora , Generalitat de Catalunya (SG Joventut), Barcelona