Temps era temps hi havia,
en un poblet medieval,
un baró de mala jeia,
que a tothom volia mal.
Amb carrossa d'or i plata
passejava tot superb
pel seu terme que moria
d'esquifit i famolenc.

Xics i grans mig morts de gana,
li sortien al seu pas.
demanant-li amb ulls plorosos,
que tingués d'ells pietat,
però ell somreia i burleta,
els cridava amb veu de tro:
"A pencar males abelles
necessito molt més or".

Els diumenges a la tarda
organitzava un gran joc:
"Vilatans vinga a la festa,
la festa de la mort !
VulI setze joves per banda
amb espases i garrots
a fer d'escacs a la plaça
i que guanyin els més forts".

Xics i grans, mig morts de pena
li sortien al seu pas,
demanant-li amb ulls plorosos
que tingués d'ells pietat,
però ell somreia i burleta
els cridava amb veu de tro:
"A jugar, vatua l'olla,
que a mi m'agrada aquest joc!"

Un joglar passà pel poble,
avançada la tardor,
que amb senzilla veu cantava
i així deia la cançó:
"Ai del poble, ai de la vila,
que té un lladre per senyor,
si vol pau que sigui justa,
l'haurà de guanyar amb suor".
Xics i grans, tots l'escoltaven,
Ii donaven la raó,
els naixia l'esperança,
van anar a trobar el baró,
però ell somreia i burleta
els cridava amb veu de tro:
"Us faré tallar una orella,
si escolteu el trobador !"

Els vilatans es negaren
a pagar més els tributs,
al palau armats anaren
i parlaren sense embuts:
"No et volem per baró nostre,
no et volem, vés-te'n d'aquí,
que si et quedes, ai de tu,
a la forca has de morir".

Xics i grans, tots a la una
li cantaven la cançó:
"Ai del poble, ai de la vila,
que té un lladre per senyor",
però ell callava i de ràbia,
se li corsecava el cor,
mentre el poble repetia
la cançó del trobador:

"Ai del poble, ai de la vila
que té un lladre per senyor,
si vol pau que sigui justa,
l'haurà de guanyar amb suor".

Joan Vilamala (ELS ESQUIROLS)