Enlloc de trobar-hi un santó, el nostre heroi va entrar en una sala i hi va veure una gran activitat: tot de mercaders que entraven i sortien, gent que feia petar la xerrada pels racons, una orquestrina que tocava melodies suaus, i també hi havia una taula molt ben parada amb els plats més deliciosos d'aquella part del món. El Savi conversava amb tothom i el noi es va haver d'esperar dues hores fins que no li va tocar la tanda.

El Savi va escoltar atentament el motiu de la visita del noi, però li va dir que en aquell moment no tenia temps d'explicar-li el Secret de la Felicitat. Li va suggerir que fes un tomb pel seu palau i que hi tornés al cap de dues hores.

"Tot i així, et vull demanar un favor", va dir el Savi per acabar, mentre li donava una cullereta de te on va abocar dues gotes d'oli. "Mentre caminis, porta aquesta cullereta i procura que no en vessi l'oli."

El noi es va posar a pujar i baixar les escales del palau amb els ulls fixos a la cullereta. Passades les dues hores, va tornar en presència del Savi.

"Vejam", li va preguntar el Savi, "¿has vist les tapisseries perses que tinc al menjador? ¿Has vist el jardí que el mestre dels jardiners va trigar deu anys a fer créixer? ¿T'has fixat en els pergamins tan preciosos que tinc a la biblioteca?"

El noi, tot avergonyit, li va confessar que no havia vist res. Només s'havia preocupat de no vessar les gotes d'oli que li havia confiat el Savi.

"Aleshores, torna-hi i coneix les meravelles del meu món", li va dir el Savi. "No pots pas confiar en un home si no coneixes casa seva."

Més tranquil, el noi va agafar la cullereta i va tornar a passejar pel palau, però aquesta vegada es va fixar en totes les obres d'art que penjaven del sostre i les parets. Va veure els jardins, les muntanyes que hi havia al voltant, la delicadesa de les flors, el gust amb què cada obra d'art estava col-locada al lloc més adequat. Quan va tornar en presència del Savi, li va explicar el que havia vist amb tots els ets i uts.

"Però, on són les dues gotes d'oli que t'he confiat?", li va preguntar el Savi.

En mirar la cullereta, el noi es va fixar que les havia vessades..

"Doncs aquest és l'únic consell que et puc donar", va dir el més Savi de tots els Savis. "El secret de la felicitat consisteix a contemplar totes les meravelles del món sense oblidar les dues gotes d'oli de la cullereta."

El noi es va quedar en silenci. Havia comprès la història del vell monarca. Als pastors, els agrada viatjar, però mai no s'obliden de les seves ovelles.

El vell va mirar el noi i, amb totes dues mans planes, li va fer uns gestos molt estranys sobre el cap. Després, va agafar els animals i va seguir el seu camí.