La televisió
que ofega la paraula;
i banys en un mar brut
quan vénen les vacances.

La mare, un escarràs:
la plaça i la neteja;
i els meus germans petits,
escoles de mals mestres.

Quina buidor ! Potser
només viuen de veres
els qui moren matant
al carrer o a la guerra.

Apòstols i cabdills,
llanceu el crit d'alarma !
Savis, tècnic i obrers,
forceu les vostres màquines !
Genis de totes les arts,
embelliu la croada !
Homes, dones, infants,
de tota llengua i raça
i els mísers i els vençuts
ramada innumerable
espereu i engrossiu
el clam que ens agermana.

Encara hi som a temps !
Encara, encara, encara !
Destruirem un món
estúpid i sense ànima !
Cavem els fonaments
d'una vida més alta !